“La cerca de respostes em va dur a llegir amb interès els evangelis”

(Direcció General d'Afers Religiosos) Josep Monells (Vilanova de Bellpuig, Urgell, 1934) ha exercit el pastorat baptista al Baix Llobregat i al Vallès, a més d’iniciar i dirigir l’Escola Evangèlica de Barcelona. El butlletí del mes de maig de la Direcció General d'Afers Religiosos li dedica l'entrevista que podeu llegir a continuació.

L’any 1969 Monells es va traslladar a Mèxic i els Estat Units per estendre i coordinar a l’Estat espanyol el Ministeri de Campus Crusade, actual Àgape, començant per Barcelona el 1970. N’ha estat el director regional del sud d’Europa (Portugal, França, Itàlia i Grècia) i durant quatre anys va presidir el Patronat de l’Hospital Evangèlic, a més de ser impulsor i president del I Congrés Protestant de Catalunya. Avui, jubilat de dret (que no de fet) és el president d’honor d’Agape. Aquestes setmanes presenta el seu llibre Jacob contra l’àngel. Periple d’un protestant català.

Aquest diumenge se celebra Pentecosta. Quina importància té per als creients evangèlics o protestants?

Pentecosta s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de l’activitat evangelitzadora, justament l’activitat a la qual ens sentim cridats tots els protestants. És una data importantíssima perquè representa l’inici de la prèdica de Sant Pere a Jerusalem, amb la conversió de més de 4.000 fidels i el punt de partença de la carrera cristiana.

Què us ha decidit a escriure Jacob contra l’àngel. Periple d’un protestant català?

Porto molts anys transmetent missatges de fe i he pensat que he tingut la sort de viure experiències enriquidores i testimoni de vida compromesa amb l’Evangeli que poden ser útils per a tothom, també i especialment per als no creients, a més de deixebles als qui he pogut ajudar a descobrir la fe i la vocació cristiana. Vull que aquest llibre ajudi a que altres sàpiguen trobar també els seus dons, s’hi vegin reflectits i se sentin cridats a difondre el testimoni cristià i el missatge de la salvació.

Què hi trobarà el lector?

Temàtica local de l’època de la guerra civil, reflex de l’època de la meva joventut fins que emigro a Barcelona, l’experiència de la fe i la descoberta de la democràcia, malgrat la repressió franquista, a partir de la relació personal i directa amb l’Església baptista, on vaig descobrir en aquell moment que estava als antípodes d’un ensenyament catòlic que fins llavors havia rebut, basat en la litúrgia i l’exaltació de determinades festes religioses.

Al llibre explico dues experiències determinants que em van dur a fer-me evangèlic: conèixer un company de treball, que n’era i en donava exemple, i haver participat en una baralla de carrer a la Barceloneta que em va fer plantejar seriosament el futur i la raó de ser de la meva existència. La cerca de respostes em va dur a llegir amb interès els evangelis i vaig trobar el Jesús Salvador i, doncs, la meva conversió. Vaig començar a visitar l’Església baptista de l’aleshores Passatge Nogués (avui instal·lada al carrer Verdi) i vaig entrar a formar part de la membresia de l’església en ple procés de decidir el seu autofinançament i, per primera vegada, vaig veure i participar en debats i votacions de caràcter absolutament democràtic.

Un cop vinculat a la denominació protestant baptista, què us ha impulsat a desenvolupar una tasca de tant d’abast?

Jo venia d’un àmbit parroquial i de poble, Vilanova de Bellpuig, on havia estat escolà i fins i tot havia guanyat un premi de doctrina catòlica. Però com deia, a Barcelona vaig ser testimoni de l’escissió de l’Església baptista de la Bonanova i em vaig integrar a la del Passatge Nogués, que va esdevenir fundadora de la Federació d’Esglésies Evangèliques Independents d’Espanya (FIEIDE). Formava part d’un corrent nacionalista que s’acabava d’independitzar d’un sector més dependent dels Estats Units d’Amèrica. El pastor era Josep Maria Martínez. És allà a on vaig assistir a aquell debat i procés democràtic que condugué a l’autofinançament de l’entitat. Vaig descobrir que els principis democràtics formen part de l’estructura bàsica, de l’ètica i de la responsabilitat de la fe protestant: els evangèlics portem la democràcia als ossos.

A partir d’aleshores he tingut relacions amb moltes més denominacions evangèliques, portat pel desenvolupament del meu ministeri. L’any 1960 vaig entrar a estudiar al seminari de Verdi i aquell mateix any vaig ser detingut per la policia davant del cinema Coliseum, a on projectaven Els deu Manaments, per distribuir fullets protestants. Pocs anys després vaig ser nomenat representant de les esglésies evangèliques d’Espanya en una comissió internacional d’intercanvi cultural amb Alemanya, a desgrat del Govern espanyol i a requeriment del Govern alemany. Un protestant català entre un nodrit grup de representants del Govern i del nacionalcatolicisme més ranci, un fet de gran transcendència per a mi, com a oportunitat immillorable per copsar les possibilitats de treball internacional que m’obrien. Després va venir la creació d’una escola protestant, la primera escola mixta, l’any 1966, i tot un procés de reclam que em va posar en relació amb el Campus Crusade for Christ International (Cruzada Estudiantil y Profesional para Cristo), actual Agape i nom del moviment evangèlic conegut com a Cru als Estats Units a partir de l’any 2011.

Què distingeix les esglésies o comunitats baptistes de les altres denominacions evangèliques? Què singularitza la vostra comunitat cristiana? Quins principis inspiren la vostra doctrina?

Per a tots els evangèlics, sigui quina sigui la seva denominació, l’autoritat de les sagrades escriptures és l’única base de fe i de conducta. La comunitat baptista és autònoma, sobirana, és a dir que les decisions són preses pel conjunt dels seus membres actius. Els pastors ancians, diaques i altres càrrecs són nomenats sempre democràticament. Un dels nostres elements propis és el baptisme d’adults, voluntari i amb plena capacitat d’obrar i responsabilitat. Acceptem o tenim dues ordenances (millor que dir sagraments) que són el baptisme d’adults per immersió i el Sant Sopar (o Eucaristia) amb participació del pa i del vi. No tenim jerarquia interna, encara que evidentment els membres del nostre col·lectiu deposita la confiança en determinades persones que ens representen.

On es funden les primeres esglésies baptistes i com arriben a Catalunya?

Comença amb la Reforma del segle XVI amb un moviment anabaptista i molt radical contra les imatges, que va créixer força als Estats Units durant el segle XVIII i que, a finals del XIX, arriba primer a Catalunya i després a la resta de la península ibèrica. La difusió més gran va coincidir amb un període de defensa de la llibertat per part d’amplis sectors i va arrelar a diversos llocs: Figueres, Girona, Barcelona i, particularment, a diferents famílies que feien el culte a cases particulars, com ara la família Bonet, tot un referent durant l’època franquista. Funcionaven com una missió baptista. Avui hi ha aproximadament uns 5.000 membres de la comunitat baptista a Catalunya i a tota Espanya entre 20.000 i 25.000, del conjunt aproximat de 500.000 protestants congregats a tot l’Estat espanyol. Actualment hi ha hagut un fort creixement a causa sobretot de la immigració arribada principalment dels països sud-americans. Cal destacar que avui l’obra social de la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE) és la quarta en importància a tot l’Estat i la seva prestació arriba a més de tres milions de persones.

Quin és el vostre paper al si del protestantisme català?

He sigut fundador d’algunes de les esglésies baptistes del Baix Llobregat: a Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels; a més de Sant Cugat del Vallès i de l’Església Protestant de Valldoreix. D’altra banda, he estat fundador del moviment Àgape, al qual he treballat durant 40 anys i encara hi faig una feina de relacions interconfessionals i de relacions amb l’Església catòlica. Àgape és un moviment interconfessional i interdenominacional que treballa amb totes les esglésies evangèliques i que disposa de més de 20.000 obrers o missioners ensenyant l’Evangeli per tot el món.

Com valoreu la relació amb les altres denominacions evangèliques del país i amb l’Església catòlica?

Primer va ser difícil, ara ha millorat i podem dir que tenim una relació més fluida i generalitzada, perquè disposem de material comú d’eines abans inexistents. Dintre dels mitjans audiovisuals cal posar en relleu la pel·lícula Jesús, un exemple de desenvolupament d’un projecte en comú. Basada en l’evangeli de Lluc i molt fidel a l’Evangeli, Jesúsva merèixer la consideració i la participació de moltes confessions cristianes per a la seva realització i posada en escena. D’altra banda, internet i les xarxes socials ens han permès estendre i compartir material divulgatiu i, a nivell internacional, des d’Àgape, és d’obligada referència el lideratge que exerceix el ministeri de la Família.

Quina opinió us mereix la diversitat religiosa avui present a Catalunya?

Sóc partidari de la diversitat. Des del cristianisme considero la diversitat una riquesa. La diversitat aplega diferents públics i respecto les comunitats no cristianes, encara que n’hi hagi que em fan por per la seva agressivitat o intencionalitat política. Els cristians ens hem d’aferrar a Déu que estima l’home i vol que visqui una vida plena, en pau i harmonia.

Com valoreu els esforços provinents de molt àmbits cristians a favor de l’ecumenisme?

Hi ha qui té por de perdre la seva identitat, el seu espai, les seves creences, la seva presència... perquè pensa que el catolicisme ho absorbeix tot. És un repte i ens manca a tots una mica de valentia. Precisament tindrà èxit quan es respecti la diversitat i els valors propis de la diversitat. Déu és u i és tri, unitat i diversitat. Els baptistes creiem en la unitat però també en la diversitat. L’ecumenisme històric està estancat, li falta renovació. Surten moviments ecumènics nous que, si més no, arriben a la joventut, que és el repte que tenim. D’altra banda és un fet que el nou Papa està fent uns plantejaments molt alliberadors. Hem de donar solucions als reptes del moment actual, perquè sinó les possibilitats se’ns escaparan a tots.

Al llarg de la vostra vida heu viatjat a Mèxic, als Estats Units i a molts altres països. Com creieu que es troba Catalunya en termes de llibertat religiosa, en comparació amb les altres realitats nacionals que heu conegut?

Catalunya és a l’avantguarda perquè hi ha gent molt oberta, avui també a l’Església catòlica, mentre que a Madrid estan encara molt tancats. Gran Bretanya, Itàlia, els països nòrdics són dinàmics, mentre que Àustria també és tancada. I després hi ha un bon grapat de països que podríem dir que són optimistes. Hem de saber, però, quins vincles hem de mantenir per a desenvolupar-nos: com a catalans, com a europeus, i individualment què aportem a la societat. El nostre estatus de benestar pot aportar molt a la societat i el respecte a la llibertat honra al seu poble.

Com ha d’encarar el futur la societat? Què li demanaria o aconsellaria als joves?

Haig de dir als joves que donin gràcies a Déu perquè els ha donat la vida. I que procurin viure-la amb plenitud, fixant-se en objectius que poden ser il·lusionants i fantàstics, però també fixant-se en els límits de caire moral, ètic i de justícia. La societat ha de reflexionar, parlar-hi obertament, respectar les opinions dels altres, analitzar-les bé i treballar per construir un món possiblement millor.