Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Escola Pia) Una part important de les famílies ja han inscrit als seus fills o estan a punt de fer-ho en un casal d’estiu, a unes colònies o en activitats de lleure. La majoria ho fan obligats per les circumstàncies sociolaborals, i també la majoria busca una oferta que no serveixi només per “col·locar” al nen, sinó que hi hagi continguts pedagògics. “En aquest sentit”, apunta Maira Ferrer, responsable de l’Escola de Lleure Adhara, “poden estar tranquils. L’educació en el lleure ha tingut i té a Catalunya un important paper educatiu i de socialització dels infants i joves del país fruit de la feina de molts professionals als darrers anys.

L’Escola Adhara forma part de Colònies Jordi Turull, una entitat que pertany a l’Escola Pia de Catalunya. Ferrer explica com “la formació que reben els joves monitors, a més de revertir positivament en les nenes i nens que atenen, els garanteix una excel·lent preparació pel món, social i laboral, gràcies als aprenentatges vivencials.”

Durant tot l’any a Catalunya les nenes i els nens d’entre 3 i 14 anys fan una mitja de 1,64 dies d’activitats extraescolars de lleure esportiu a la setmana amb una durada de 1 hora i 30 minuts. Pel que fa a les no esportives és de 0,66 dies amb 78 minuts de durada (Enquesta de Salut de Catalunya 2015). Un altre dada important és que el 58’5% de les nenes i els nens escullen que volen fer en el seu temps lliure, un 34% gairebé sempre i només un 7% algunes vegades o mai.

Pel que fa al sector de l’educació en el lleure continua sent eminentment vocacional, encara que una part s’hagi professionalitzat. Molts joves troben aquests dies una sortida laboral en aquest tipus de projectes cada vegada més consolidats. “Fa anys que les entitats d’educació en el lleure oferim una formació reglada en aquest àmbit, però encara hi ha molt camí a recórrer. A Catalunya s’ha arribat ja als 100.000 monitors titulats de lleure, però els que estan plenament operatius són menys d’una cinquena part”. I és que, apunta Maira Ferrer, “el jove que opta per ser monitor ho fa com a complement vivencial i formatiu fins que arriba a la universitat o al món laboral. La majoria ho deixa abans dels 25 anys, encara que en trobem alguns més grans encara exercint.

L’educació en el lleure aporta a aquests monitors, segons Ferrer, “l’adquisició dels coneixements, les habilitats, les actituds i els valors, que faciliten en gran mesura el traspàs als diferents àmbits de la vida”. A més a més, aquests aprenentatges generals es reconeixen com a aprenentatges amb utilitat per a qualsevol àmbit professional. I és que fomenten la capacitat de treball en equip, la capacitat de reflexió i l’actitud crítica, la capacitat per trobar recursos i elaborar projectes, etc.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.