Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Mercè Darnell –Càritas Barcelona) Les dades publicades aquest mes de juliol de 2015 per l’IDESCAT (Institut Estadística de Catalunya) indiquen que al 2014 el 20,9% de la població catalana estava en situació de pobresa relativa, és a dir, les que cobren menys del 60% de la renda mitjana. Això vol dir que el 20,9% dels catalans i catalanes cobren menys de 9.767 euros a l’any per una persona (20.512 euros si és parella amb dos fills). Aquestes dades confirmen la tendència que ens els darrers anys de crisi hem anat veient. Cal afegir que cada vegada som més pobres, i per ser considerat “estadísticament” pobre, cada vegada cal ser-ho més: és a dir, molts pobres del 2009 amb els mateixos ingressos ara no ho són, al 2009 les persones pobres eren les que cobraven menys de 10.000 euros.

Dins del gruix de la societat, els dos col·lectius que més pateixen les conseqüències de la crisi són els nens (per l’empobriment dels pares) i les persones grans: la taxa de pobresa relativa arriba al 28,8% entre els menors de 16 anys i a un 14,4% de les persones grans.Cal tenir present que l’any 2013 estava en situació de pobresa relativa el 19,8% de la població de Catalunya (ha pujat 1,1 punts). Cal destacar que també hi ha hagut un augment per trams d’edat, ja que els menors de 16 eren un 27,3% i els majors de 65 un 12,4%.

2013

Taxa pobresa relativa:  19,8
Taxa pobresa relativa menors 16 anys: 27,3
Taxa pobresa relativa majors 65 anys: 12,4
Taxa pobresa severa: 9,1
Taxa AROPE: 24,3

2014

Taxa pobresa relativa:  20,9
Taxa pobresa relativa menors 16 anys: 28,8
Taxa pobresa relativa majors 65 anys: 14,4
Taxa pobresa severa: 11,7
Taxa AROPE: 26

Cal destacar també les dades de pobresa severa, que no acostumen a sortir als titulars, però és la xifra que ens marca el nombre de persones que s’han quedat pel camí amb la crisi. Són els qui tenen uns ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana, i que al 2014 eren l’11,7% de la societat catalana. Al 2013 era el 9,1%. És a dir, en un any han incrementat en més de dos punts i mig: una alerta que està sent amagada i que cal donar a conèixer.

Taxa AROPE (At Risk Of Poverty and/or Exclusion) de risc d’exclusió socialCal destacar també les dades de pobresa severa, que no acostumen a sortir als titulars, però és la xifra que ens marca el nombre de persones que s’han quedat pel camí amb la crisi. Són els qui tenen uns ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana, i que al 2014 eren l’11,7% de la societat catalana. Al 2013 era el 9,1%. És a dir, en un any han incrementat en més de dos punts i mig: una alerta que està sent amagada i que cal donar a conèixer.

Aquesta taxa es mesura amb una diversitat d’indicadors que no són només econòmics. A més d’incloure les persones amb pobresa relativa a nivell econòmic mira també la situació laboral i les privacions de consums. Per exemple inclou les persones que tenen dificultats per arribar a final de mes, pagar el lloguer, estan a l’atur, no poden escalfar la llar a l’hivern o menjar carn dos cops per setmana. Per aquest motiu les dades són més altes que per la taxa de pobresa relativa.

Les últimes dades publicades de 2014 assenyalen que el 26% de la població catalana es troba en risc de pobresa o d’exclusió social, mentre que al 2013 era el 24,3% de la població. A Espanya és el 29,2% i a Europa és el 24,5%.

El 41% de les llars manifesten no poder fer front a despeses imprevistes (assumir 650€ extra) i un 42,6% no pot fer vacances almenys una setmana a l’any, el 9,9% de la població tenen retards en el pagament de despeses d’habitatge.

La desigualtat social a Catalunya és molt superior a l'europea i puja respecte l’any anterior: l’índex 80/20 a Catalunya és 6,5 (Europa 5), això vol dir que el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 6,5 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desfavorides. L’índex Gini és 33 a Catalunya i 30,5 a la UE, com més alt més desigualtat (el coeficient de Gini 0 seria l’escenari d’igualtat absoluta i 100 de desigualtat absoluta).

Totes aquestes xifres ens posen en alerta respecte als discursos que estem superant la crisi econòmica. Com es pot veure, hi ha moltes famílies, menors d’edat i gent gran que han de sobreviure amb molts pocs ingressos, i a més, porten anys suportant aquesta situació. Això fa que cada vegada més la desesperança i la manca de perspectiva afecti la seva salut mental i física, i debiliti les seves potencialitats. Des de Càritas seguim al costat d’aquestes persones, en silenci, però reclamem que les millores econòmiques passin també pels “descartats”, com diu el papa Francesc, de la nostra societat.

Mercè Darnell
Cap Programes i Serveis Càritas Diocesana de Barcelona