Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(ISCREB/CR) “Mentiria si no volgués acceptar que l’entusiasme ecumènic s’ha refredat de manera considerable: el motor ecumènic s’ha anat frenant i l’impuls inicial amenaça amb paralitzar-se”. És la reflexió que va fer aquest dimarts a Barcelona el cardenal alemany Walter Kasper, president del Pontifici Consell per a la Unitat dels Cristians entre el 1999 i el 2010.

Kasper va ser a Barcelona per pronunciar la lliçó inaugural del curs 2013-2014 de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), en un acte celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar i presidit pel cardenal Lluís Martínez Sistach. Al matí també va visitar el monestir de Montserrat.

Amb el títol El moviment ecumènic com a moviment per la pau, el cardenal Kasper va parlar d’aquest refredament després d’un segle de l’inici d’aquest camí cap a la unitat dels cristians que l’Església catòlica va abraçar definitivament amb el Vaticà. Però després d’alguns importants acords doctrinals entre diverses confessions i d’una major i amistosa relació, actualment no s’avança. Amb les Esglésies ortodoxes es va referir al problema del primat del bisbe de Roma i amb les protestants de noves realitats en el camp de la ètica o l’ordenació de les dones que la doctrina catòlica no reconeix. En el món de les esglésies reformades, per Kasper “el canvi es va produir arran de la declaració de la Congregació per la Doctrina de Fe Dominus Iesus”, aprovada el 2000 per aleshores cardenal Ratzinger que discutia el sentit autèntic d’Església de les comunitats protestants.

Tot i aquest estancament, en la visió panoràmica que va oferir de l’ecumenisme els darrers cent anys retratar els avanços que hi ha hagut partint de l’anterior confrontació i ignorància mútua. Per Kasper “haver comprés bé el problema, forma part de la solució”.
“El camí és difícil i llarg”, va dir el cardenal Kasper i es va preguntar quin era el problema fonamental: “Què és l’Església i on està l’Església? On subsisteix l’Església?”. La seva resposta es que “l’Església no és una meta en si mateixa, com tampoc l’ecumenisme no és un fi en si mateix. La unitat de l’Església està al servei de la unitat del món i de la Humanitat. Ha crescut la consciència de la unitat dels cristians i aquest avenç a mig camí és una força gens menyspreable pel nostre món”. Kasper va remarcar que “als 2.300 milions de cristians els uneix l’obligació de seguir el missatge de pau del Sermó de la Muntanya. Es podria convertir, en tots els continents i en totes les cultures, en un moviment en contra dels sagnants conflictes actuals”.

Kasper es un reconegut interl·locutor en el mòn ecumènic i ha escrit diferents llibres com El Dios de Jesucristo, Jesús el Cristo, o La misericordia: clave del Evangelio y de la vida cristiana. Sobre aquest últim títol, el Papa Francesc es va pronunciar entusiasta en el seu primer àngelus: “He llegit un llibre sobre la misericordia de Walter Kasper que m’ha fet molt bé”.

Guanyant estudiants

El director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), Antoni Matabosch, ha recordat durant la seva intervenció a l’acte que aquesta institució es va crear com a centre universitari d’ensenyament de la teologia i d’altres ciències religioses. Aquest és el 18è any de l’ISCREB, durant el qual el centre assoleix la majoria d’edat, i ha de fer front a nous reptes. “Quan hem anat veient el constant augment dels alumnes per Internet, ens ha entrat a vegades temor de si no estàvem estirant més del braç que la màniga, de si tindríem la capacitat d’oferir un bon servei de professors, continguts i organització, la nostra resposta sempre ha estat arriscar-nos”, ha dit el Dr. Antoni Matabosch.

És en aquesta línia d’aposta que l’ISCREB ha anat evolucionant i guanyant estudiants. Durant el curs 2012-2013, el centre ha comptat amb un total de 1.334 alumnes. Aquesta xifra és la resultant de la suma dels 220 alumnes presencials, 690 alumnes virtuals, i 467 alumnes dels cursos d’extensió universitària (30 al centre de Mataró, 417 del centre d’Actualització Teològica, i 20 del Diàleg Interreligiós Monàstic, DIM). Cal destacar el nombre d’interessats que opta per la versió virtual: es tracta de gairebé la meitat dels estudiants.

A l’ISCREB continua havent-hi un perfil majoritari de dones, tant en la versió virtual (64% dones, 36% homes) com en la presencial (76% dones, 24% homes). Entre les franges d’edat destaca el segment de 41 a 55 anys, majoritari tant a l’opció presencial (35%), com a la virtual (40%). La minoria queda per aquells que tenen menys de 30 anys: representen el 11% dels presencials, i el 21% dels virtuals.

Si observem la formació, trobem que el 82% té estudis universitaris. Destaquen amb un número alt d’assistents la Declaració Eclesiàstica de Competencia Acadèmica (293 alumnes), i de la Diplomatura (439 alumnes). D’aquí es dedueix que molts s’inscriuen per complementar la seva formació, reforçar la seva professió, o per canviar de sector en el món laboral.

Al final de l’acte s’han lliurat els diplomes de diplomat i de llicenciat en Ciències Religioses corresponents al curs 2012-2013. En l’acte hi va intervenir el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig, que va agrair especialment l’esforç que ha representat l’ISCREB virtual per posar la teologia a l’abast de més gent, “una teologia que no és abstracte: es fa en un context, en un temps i en un espai”. Per tancar l’acte l’arquebisbe Martínez Sistach també va agrair aquesta tasca per facilitar “no només el deure dels cristians a formar-se, sinó també el dret a tenir a l’abast aquesta formació”.

A la inauguració també hi van assistir el bisbe auxiliar Sebastià Taltavull i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell.