Cap a Grècia amb els refugiats: “Res millor per Setmana Santa”

(Laura Mor –CR) “Veient les imatges dels refugiats a les notícies vam dir 'prou, s'ha de fer alguna cosa'”. Tal dit, tal fet. Aquest dissabte Paz Cendoya marxa amb el seu marit, Víctor Quera, i amb la teresiana Anna Royo a Idomeni, al nord de Grècia, prop de la frontera amb Macedònia. Treballaran sota el paraigües de l'ONG sueca Lighthouse Relief fins el 12 d'abril amb l'objectiu de donar un cop de mà i, alhora, conèixer millor la realitat de les persones desplaçades que fugen de la guerra de Síria.

“Nosaltres ens dediquem a la immigració i aquestes són les noves necessitats” explica Anna Royo, directora de la Fundació Benallar. És una de les tres religioses que viu a la comunitat de teresianes del Raval i qui, per raó d'edat, ha liderat aquesta improvisada expedició. De fet, explica que M. Victòria Molins també s'hi volia afegir: “Ja saps com és! Però de seguida va entendre que millor que hi anés jo en representació de totes”.

La teresiana, que complirà 80 anys el proper dilluns, ha transmès la mateixa vitalitat i compromís en enviar la carta de la seva companya Anna, on explica els motius d'aquest viatge: “A la meva comunitat estem molt preocupades per aquest tema que ens ha sensibilitzat a tots (menys a aquells que tenen a les seves mans fer el que nosaltres no podem) i hi volem participar d'alguna manera”.

De la vergonya a l'acció

El viatge que emprenen la religiosa i el matrimoni neix d'un sentiment de vergonya i d'impotència d'àmplia base social. Molts ciutadans fa mesos que l'expressen al carrer i aquests darrers dies el suport als refugiats ha tornat a superar l'esfera privada.

Marxen ben convençuts: “Hem de fer alguna cosa, encara que sigui petita i insignificant, no podem estar de braços creuats”, diu la directora de Benallar. I ho faran pocs dies després que hagi entrat en vigor l'acord entre la Unió Europea i Turquia, que restringeix el dret d'asil.

Segons explica la teresiana Anna Royo, la missió que ha rebut per part de la congregació va més enllà de l'assistència puntual d'aquests 15 dies: “Obrirem el camí i a veure si això segueix. Si més endavant n'hi ha d'altres que vulguin anar-hi, nosaltres els oferirem l'experiència”. Per tant, es tracta d'una manera de conèixer les necessitats sobre el terreny, pensant en el moment d'acollir aquestes persones a casa nostra.

“Sóc incapaç de quedar-me impassible”

“No sé què passarà el dia de demà, però de moment sóc incapaç de veure-ho per la tele i quedar-me impassible”. La Paz Cendoya és voluntària de Benallar i porta els comptes de l'entitat. Tant ella com el seu marit estan a l'atur i quan la directora li va dir que marxava a Grècia no va dubtar ni un segon: “Jo també vinc”.

Cendoya reconeix que en la vida ordinària “costa molt” i que “amb tres fills no trobes mai el moment”. Però insisteix en la necessitat d'involucrar-se: “Sents a tot arreu que estem fent el que podem i penso que no és veritat”. És per això que li va dir al seu home: “Ara és el moment”.

Davant del desànim que provoca la crisi humanitària dels refugiats ella defensa arromangar-se les mànigues: “Portem molts dies veient-ho i dient 'no s'hi pot fer res'; però nosaltres tenim temps per fer-ho i la necessitat de fer-ho”. I conclou: “No crec que hi hagi una ocupació millor per Setmana Santa. Volem ajudar els grecs, que ho estant donant tot i més”.

Una aposta de congregació

Des de la congregació de les teresianes demanen la pregària pels refugiats, que es transmetin molts ànims als qui marxen i també, qui pugui fer-ne, aportacions econòmiques. Les destinaran al lloguer d'una furgoneta que els permeti desplaçar-se sobre terreny i a la compra del material que puguin necessitar.

Pel que fa a la preparació més psicològica o emocional, Royo explica que “les ganes, l'entusiasme i la il·lusió ho poden tot” i que “si són 15 dies de cansament, doncs són 15 dies. Allí la gent està cansada de fa molts mesos... això no és res.”

La fundació que dirigeix, Benallar, està vinculada a l'Associació Cintra, i és una de les entitats que es va oferir a l'ajuntament per acollir refugiats. Per ara segueixen amb converses amb el consistori, a l'expectativa: “Ja estem acollint algunes famílies de refugiats, que ens han enviat de la Creu Roja”. Es tracta de persones que porten aquí 6 mesos i als qui ja se'ls han acabat les ajudes. Des de Benallar volen tenir a punt tota mena de recursos, per quan vinguin els refugiats, així com també per aquests casos en que cal fer una segona acollida.

L'estada a Grècia els ha de permetre “conèixer com està la situació, veure les carències que tenen aquesta gent i saber quines necessitats tenen per atendre'ls millor quan arribin”. El dia a dia d'aquest viatge a Idomeni es podrà seguir pel Facebook de Benallar.