Els bisbes catalans reconeixen l'excepcionalitat del 27S

(Jordi Llisterri –CR) "Un moment crucial com el que estem vivint" i que "pot tenir conseqüències de llarga durada". En aquest context emmarquen els bisbes catalans les eleccions del 27S amb una nota en la que afirmen "el nostre respecte per la legítima diversitat d’opcions que se sotmetran a votació".

En la nota que han publicat aquest dilluns, el conjunt dels bisbes catalans no fan cap reflexió nova però parlen d'una convocatòria que pot "tenir una notable importància històrica". Es remeten a la nota que van publicar abans de les eleccions del 2012 per recordar que "aquests darrers anys s’han manifestat nous reptes i noves aspiracions, que afecten la forma concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu". I constaten que tres anys després aquest debat encara "ha pres més intensitat" i que "estan en joc qüestions decisives a nivell institucional, polític i social".

Igualment es reafirmen en que "no toca a l’Església proposar una opció concreta", però defensen la "legitimitat moral" de totes les opcions que es plantegen davant d'aquest debat: "defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb constància la pau i la justícia".

Com han recordat permanentment en les notes que sempre publiquen abans de les eleccions catalanes, els bisbes es reafirmen la "identitat nacional de Catalunya" que van avalar el 1985 en el document "Arrels cristianes de Catalunya”. També manifesten "el nostre amor a la Pàtria catalana, a la qual l’Església ha volgut servir des dels seus inicis, i el nostre respecte per la legítima diversitat d’opcions que se sotmetran a votació". Una argumentació semblant van exposar en una nota publicada just abans de la consulta del 9N. O per respondre el document del Conferència Episcopal Espanyola que el 2012 afirmava que "propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral d’aquesta unitat [d'Espanya] ens causen una gran inquietud”.

Potenciar la convivència

En la nota sobre el 27S, una vegada més recorden "el deure de tots els ciutadans a participar activament en les eleccions com una manera d’exercir la pròpia responsabilitat en la recerca del bé comú". Però accentuen aquesta crida a la participació "en un moment crucial com el que estem vivint, que pot tenir conseqüències de llarga durada". Com altres vegades, exposen com a criteris bàsics a tenir presents "el respecte als drets de les persones, de les famílies i les institucions, així com l'honestedat i la transparència de la gestió pública; i la regeneració de la política, pensada amb visió àmplia, i que prioritzi la justícia i l'atenció als més febles i als que sofreixen el pes de la crisi econòmica".

Davant de la legitimitat de les diverses opcions polítiques, la nota també demana es mantingui "la convivència de la societat catalana dins la pluralitat d’idees, conviccions, opcions i sentiments, cosa que vol dir animar la construcció d'una societat democràtica, solidària, acollidora amb els emigrants, respectuosa amb totes les sensibilitats i defensora de les llibertats". En aquest punt reclamen una esforç per "eradicar els efectes perniciosos de la crisi econòmica"

Com sempre, la nota que publiquen els bisbes catalans és aprovada per consens entre els dotze bisbes que formen actualment la Conferència Episcopal Tarraconense i reflecteix els punts de vista que comparteixen tots els bisbes.

D'altra banda, els darrers dies alguns bisbes també s'ha referit a la convocatòria electoral. La setmana passada l'arquebisbe Joan-Enric Vives demanava sobretot una Catalunya "agermanada"; el bisbe Xavier Novell reconeixia directament el caràcter plebiscitari del 27S; i el bisbe Francesc Pardo demanava intensificar la reflexió sobre l'aportació dels cristians en aquest "moment històric". D'altra banda, el cardenal Lluís Martínez Sistach presidirà aquest divendres la missa de la Diada que cada any se celebra a Santa Maria del Mar.

Aquestes declaracions també han coincidit amb un nou to de l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, que aquest cap de setmana reconeixia als bisbes catalans que "estan actuant amb prudència i generositat".

Amb la nota d'aquest dilluns, a més de reconèixer l'excepcionalitat del moment, els bisbes catalans mantenen l'argumentari principal que han exposat els darrers anys: el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya, la legitimitat de les diverses propostes d'articulació de les relacions entre Catalunya i Espanya (obviat cap consideració moral sobre l'opció independentista o qualsevol altra proposta política), i la crida a la recerca del bé comú i de la convivència en el moment que viu el país. Alhora, sempre han insistit en la urgència de respondre a les conseqüències de la crisi i dels reptes que planteja la immigració.

Aquest és el text íntegre de la nota:

Nota dels Bisbes de Catalunya davant les eleccions al Parlament 2015

1. Tenint present que les properes eleccions al Parlament de Catalunya poden tenir una notable importància històrica, en tant que deixebles de Jesucrist i pastors de l’Església Catòlica, arrelada des dels primers temps del cristianisme a la nostra terra, volem contribuir a la reflexió dels ciutadans de Catalunya, amb la llum que ens ve de l’Evangeli de Jesucrist, conscients que estan en joc qüestions decisives a nivell institucional, polític i social. En el marc democràtic, creiem que també la nostra veu, exposada amb esperit de servei, pot enriquir el debat actual sobre el present i el futur del nostre país.

2. Continua tenint vigència el que vam afirmar sobre la identitat nacional de Catalunya en el document "Arrels cristianes de Catalunya” de 1985, i que vam recollir el 2011 en el nostre Document titulat “Al servei del nostre poble”. Per això manifestem el nostre amor a la Pàtria catalana, a la qual l’Església ha volgut servir des dels seus inicis, i el nostre respecte per la legítima diversitat d’opcions que se sotmetran a votació.

3. Constatem que, amb el pas del temps, s’ha fet encara més palès i ha pres més intensitat allò que vàrem dir abans de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012. Aquests darrers anys s’han manifestat nous reptes i noves aspiracions, que afecten la forma concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu. No toca a l’Església proposar una opció concreta, però sí que defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb constància la pau i la justícia.

4. Recordem el deure de tots els ciutadans a participar activament en les eleccions com una manera d’exercir la pròpia responsabilitat en la recerca del bé comú, i encara més en un moment crucial com el que estem vivint, que pot tenir conseqüències de llarga durada. Per això, cal que cadascú expressi per mitjà del vot les pròpies opcions, tenint present els grans valors que han d'estructurar la societat, com són el respecte als drets de les persones, de les famílies i les institucions, així com l'honestedat i la transparència de la gestió pública; i la regeneració de la política, pensada amb visió àmplia, i que prioritzi la justícia i l'atenció als més febles i als que sofreixen el pes de la crisi econòmica.

5. Entre tots haurem de continuar potenciant la convivència de la societat catalana dins la pluralitat d’idees, conviccions, opcions i sentiments, cosa que vol dir animar la construcció d'una societat democràtica, solidària, acollidora amb els emigrants, respectuosa amb totes les sensibilitats i defensora de les llibertats. Caldrà continuar treballant per eradicar els efectes perniciosos de la crisi econòmica, cercant camins que permetin millorar la situació de tanta gent que viu en l'atur, en l’estretor, en la pobresa o en la marginació.

6. Demanem a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, que intercedeixi perquè el nostre poble sàpiga discernir bé les seves opcions i trobi camins per a construir un futur més just i més fratern, obert solidàriament a la realitat dels altres pobles del món.

Tarragona, 7 de setembre de 2015