×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete —CR) L'article 18 de la declaració dels Drets Humans defineix la llibertat religiosa com un dret fonamental. Un dret a tenir, mantenir o canviar de creences espirituals, podent ser aquestes expressades lliurement tant en privat com en públic. Ara bé, l'informe sobre Llibertat Religiosa que elabora bianualment la fundació pontifícia Ajuda a l'Església Necessitada posa de manifest la greu violació d'aquest dret en molts països del món.

Aquest dimecres al vespre l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona ha acollit la presentació del document, que ha comptat amb la presència de l'arquebisbe greco-catòlic melquita de Síria, Jean-Abdo Arbach.

"El cristianisme és la religió més perseguida del món", ha afirmat l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, durant la presentació. "En el segle XX hem tingut més màrtirs que en els dinou segles precedents". Més de 300 milions de cristians pateixen persecució a causa de la seva fe, i es diu que un cristià és assassinat cada cinc minuts. "Una prova d'això és la situació que es viu a Síria, on desgraciadament, els pobres tenen pocs altaveus".

Tres anys d'una diòcesi assetjada

Fa cinc anys que Síria viu en guerra. El conflicte ha provocat una de les majors crisis migratòries dels darrers temps. Ha causat més de 400 mil morts, vuit milions de desplaçats interns, i quatre milions i mig de refugiats. L'arquebisbe de Síria ha relatat la seva crua experiència al capdavant d'una diòcesi en plena guerra.

"Quan jo vaig entrar el primer dia al poble de Yabrud estava sota l'ocupació. Vaig celebrar la missa de Nadal al dia següent. Vaig anar a Homs i no vaig poder accedir al meu bisbat i a la meva catedral, estaven sota l'ocupació". Va començar a treballar com a pastor, però tenia moltes parròquies ocupades, no hi podia entrar.

De març de 2013 fins a març de 2014 va ser un temps molt difícil a la seva diòcesi. "Va començar l'alliberament dels nostres pobles, però l'alliberament no és fàcil". A l'octubre de 2013 va anar a Yabrud i va rebre un missatge per quedar-s'hi. "Vaig sortir al mateix moment i després de dos dies van segrestar 13 monges".

El sacerdot de Kara li va explicar que el pitjor dia de la guerra els cristians van sortir a la nit i van caminar tres hores per arribar a un altre poble més tranquil. "La verge Maria i Déu els van ajudar perquè no hi hagués cap ferit". Quan aquell poble es va alliberar, Arbach va entrar al dia següent i va veure els estralls causats: "Vaig veure amb els meus ulls com cavaven les tombes dels sacerdots, com malmetien les icones, o com trencaven les creus".

Pagar, convertir-se, o el martiri

A Yabrud els terroristes van entrar a la seva església del segle V i els van preguntar què hi feien allà. "Si volen estar-hi hi ha condicions". La primera condició, pagar impostos; "vam pagar durant un any i mig mensualment 15.000 lliures perquè els cristians poguessin quedar-se a casa seva"; la segona, convertir-se a l'islam; la tercera, el martiri. "No hi ha cap altra forma. Quan els cristians no tenien sortida van començar a fugir". Van quedar només dinou persones de 4.000. "On és la llibertat?", ha preguntat Jean-Abdo Arbach, "els maten per la seva fe".

Davant d'aquest drama i aquest genocidi que està provocant la desaparició dels cristians en el bressol del cristianisme, Arbach no perd l'esperança. "La nostra fe és gran. On hi ha fe no hi ha por". Abans de l'alliberament de Homs, al maig, van matar al pare Jacques, un sacerdot jesuïta holandès. "El van afusellar lligat a una cadira, a les vuit del matí. No hi ha llibertat religiosa a Orient Mitjà, no només a Síria, a Irak passa el mateix; es destrueix la cultura".

DAESH avui està a tot el món, ha recordat Arbach. "Quin futur tenim? Quina esperança tenim? Què podem fer junts Occident i Orient a l'Església? Hi ha preguntes importants avui". Cada dos anys Ajuda a l'Església Necessitada elabora un informe, l'únic que fa una institució catòlica en el món, on s'analitza, des de tots els credos i religions, la situació de pràcticament tots els països del món. Un treball intens que per primera vegada es publica en set idiomes diferents.

1 de cada 3 persones, sense llibertat religiosa

"Tenim el deure d'informació", ha afirmat Javier Méndez, director d'AIN, "tenim l'obligació d'explicar al món com viuen, pateixen i moren moltes persones, majoritàriament cristians", ha remarcat. Tres de cada quatre perseguits per la seva fe són cristians.

El major titular fruit de l'informe que han elaborat és que una de cada tres persones al món viu en un país sense llibertat religiosa. "Quan maca la llibertat religiosa sol ser senyal que també manca la llibertat d'expressió, d'associació o moltes altres". En el 20% dels països del món, una de cada cinc persones pateix greus violacions contra la llibertat religiosa.

L'informe presentat també destaca que el gihadisme és la principal amenaça de la llibertat religiosa i la principal causa de persecució en el món. "Una situació preocupant, de deteriorament respecte al darrer informe, on apareix un fenomen anomenat hiperextremisme islàmic que l'encarna DAESH".

La doble moral d'Europa

Jean-Abdo Arbach parla lent però tranquil. Té aquesta seguretat pròpia del qui ha vist i patit en primera persona totes les escenes que a Occident arriben a través dels mitjans de comunicació. Té clar que el terme 'guerra civil' no és l'adient per titllar la guerra a Síria, ja que "és una guerra internacional, global", en què actuen molts poders.

"Demano a la comunitat internacional, primer, consciència per conèixer la realitat de la guerra a Orient Mitjà; la segona demanda és pels líders del món, sobretot per a Europa. Europa treballa per la pau i demana la pau i al mateix temps ven armes als rebels. Nosaltres hem vist això, hi ha proves".

Arbach ha demanat voluntat de tots els poders del món que maneguen el tema de la guerra. "Si no paren la guerra s'allargarà la guerra a tot el món. Necessitem ajuda per no deixar el nostre país". Europa, ha recordat, parla dels refugiats. "Jo pregunto: a les estadístiques que han fet a Europa apareix que cada cinc refugiats un és sirià. Qui són els altres? D'on venen? La immigració dels cristians d'Orient Mitjà ens afecta molt. No volem que els cristians desapareguin d'Orient Mitjà".

Tenen temples destruïts, sí, però poden i ja estan reconstruint-los. No és suficient, explica Arbach. "Un temple sense comunitat no serveix. Si tenim temples però no comunitat és una altra ferida, un altre bombardeig per a nosaltres".

L'acte ha comptat amb la presència del director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, de l'anterior director d'Afers Religiosos, Xavier Puigdollers, i de joves estudiants sirians, entre d'altres.