El bisbe Camprodon va donar el cos a la ciència com un "gest de comunió"

(Jordi Llisterri-CR) Aquest dijous al matí Girona ha acomiadat a la catedral el qui va ser-ne el seu bisbe durant 28 anys, Jaume Camprodon, mort el passat dilluns. El funeral s'ha fet sense el fèretre del bisbe que, com s'havia anunciat, havia decidit donar el cos a la ciència. En l'homilia el bisbe Francesc Pardo ha explicat els motius d'aquesta decisió. El mateix bisbe Camprodon ho relata en el seu testament espiritual que es farà públic el 8 de gener en el Full Parroquial del bisbat de Girona.

Camprodon ja va preveure que aquesta decisió seria insòlita i que podria sorprendre. Per això va deixar escrit que "si a algú li sorprèn la decisió presa sobre el destí de les meves despulles, sapigueu que ho he decidit com a aportació a la societat, de la qual he rebut tant, i com a gest de comunió amb el pa partit i compartit en la taula de l’Eucaristia". Una decisió que ja havia pres el 2006.

Primeres autoritats

En plena sintonia amb el seu caràcter, el funeral també ha respectat dues de les disposicions del testament de Camprodon: una missa exequial "senzilla" i evitar els elogis al finat com preveu el ritual de les exèquies. L'excepcionalitat de les exèquies l'ha donat una catedral plena, la concelebració de la majoria dels bisbes de catalans i d'un centener llarg de capellans, i la presència de les primeres autoritats dels país i de la ciutat. La celebració ha estat sòbria i sense discursos.

El bisbe de Girona ha presidit l'eucaristia acompanyat de l'arquebisbe de Tarragona i Primat, Jaume Pujol, l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el cardenal Lluís Martínez Sistach, l'arquebisbe Joan-Enric Vives, i el bisbe emèrit de Girona Carles Soler Perdigó. També s'hi han fet presents el bisbe Romà Casanova de Vic -diòcesis natal de Camprodon- , Josep Àngel Saiz i Salvador Cristau de Terrassa, Enrique Benavent de Tortosa, l'abat de Montserrat Josep Maria Soler i l'emèrit Sebastià Bardolet, i el prior de Solius, Josep Peñarroya. La Conferència Episcopal Espanyola ha estat representada pel seu secretari general, José María Gil Tamayo.

Entre els representats polítics i socials, hi han assistit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el president de la Diputació de Girona, Pere Vila; i el subdelegat del Govern de l’Estat a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante.

Senzillament

En una homilia ajustada, comprensible i pastoral, Francesc Pardo ha dit que calia respectar la voluntat del bisbe Jaume. Tot i això, abstenir-se dels elogis no el privava de deixar constància de les seves conviccions. I la primera era el motor central de la seva vida, la fe en el Crist Ressuscitat, com destacava la imatge del recordatori que havia escollit el mateix Camprodon. Surrexit Domino, "El Senyor ha ressuscitat", era el seu lema episcopal.

Com exemples de la seva manera de fer de pastor Pardo ha destacat que va viure senzillament i que "per això va deixar l’antic palau episcopal" i va "anar a viure en un pis al centre de la ciutat. De la mateixa manera que "renuncià a la creu de Sant Jordi, i manifestà que la seva decisió no era cap menyspreu al guardó ni a cap dels qui el proposen. Senzillament, així era el tarannà del bisbe Jaume".

L'amor a la pàtria

Una altra convicció del bisbe Camprodon va ser el treball conjunt dels bisbes catalans com es va visualitzar en el Concili Provincial Tarraconses i "l'esforç i les orientacions perquè s'apliquessin la seves resolucions".

Pardo ha destacat com "manifestà el seu amor a Catalunya, però sempre obert als qui arribaven de diversos indrets" una idea que es concreta en la seva signatura al document Arrels cristianes de Catalunya. I ha citat un text del bisbe Jaume on afirmava que "els qui hem nascut a Catalunya o hi anem enfonsant les arrels hem d’emular-nos per servir-la més i millor en tots els camps on la vida es desplega, perquè aconsegueixi la personalitat que per dret de naturalesa li correspon. L’amor a la pàtria –i l’amor es comprova en el servei– no és accessori a l’esperit cristià".

Perdó

Alhora, l'actual bisbe de Girona ha glossat alguns aspectes del testament espiritual de Camprodon on se suma l'agraïment, l'amor a l'Església i la petició de perdó "per no haver revelat més clarament el rostre de Déu i de la proposta cristiana amb la paraula i la vida". Pardo no ha amagat que el bisbe Jaume "també va patir, no només per les malalties, sinó també a causa del seu ministeri".

Durant la celebració, en dues ocasions Pardo ha remarcat que Camprodon parlava amb la seva manera de fer, però també amb els seus silencis.

Al final de la missa s'ha llegit en castellà el missatge de condol que el papa Francesc ha enviat a la diòcesis a través de la secretaria d'Estat. No hi ha hagut seguici fúnebre però en acabar les celebració les campanes de la Catedral han tornat a tocar a morts i han ressonat per tota la ciutat vella de Girona que acomiadava el seu bisbe.