El bisbat de Vic assegura que "no té cap interès econòmic" en la intervenció de les Caputxines de Manresa

(CR) El bisbat de Vic ha fet públic un comunicat on detalla la seva posició davant les crítiques que ha de rebut de les Germanes Caputxines de Manresa. Aquesta comunitat ha lamentat públicament la intervenció del bisbat per anular l'acord que havien subscrit les religioses amb Fundació Sociosanitària de Manresa. La comunitat de Caputxines s'ha reduït a quatre germanes d'avançada edat i havien acordat amb aquesta fundació vinculada a l'Ajuntament de Manresa la cessió del monestir per a serveis socials i sanitaris.

L'acord es va fer públic el 2014 però ara Santa Seu ha atorgar tots els poders del monestir al bisbe de Vic, Romà Casanova, amb indicacions per anul.lar el conveni. Una decisió de la Santa Seu que "mai sol·licitada ni pretesa per part del bisbe" segons la nota. Segons el bisbat la seva actuació " simplement es fixa en la correcció formal dels acords que s’han pres" i que "el bisbat no té ni ha tingut cap interès econòmic en la solució d’aquest problema".

El bisbat assegura que "l'acord és nul de ple dret atès que no compta amb les autoritzacions canòniques pertinents" i que ja es va advertir a la Fundació i les religioses que no es podia tirar endavant la cessió del monestir sense el permís de la Santa Seu. L'edifici té un alt valor patrimonial per la seva cèntrica ubicació i per conservar bona part d'un claustre romànic.

Per la seva banda, les germanes han expressat el seu malestar per les formes en les que s'ha dut a terme la intervenció i han posat en dubte les intencions del bisbat. També asseguren que van informar oportunament a la Santa Seu i al bisbat.

Aquest és el text de la nota del bisbat de Vic:

Sobre la nul·litat de l’acord signat entre el Monestir de les Germanes Caputxines de Manresa i la FUSSAM

El Bisbat de Vic posa a disposició de les germanes diferents solucions per tal que puguin continuar rebent l’assistència necessària per a viure amb tranquil·litat dins la clausura.

1. El contracte de donació a canvi d’assistència subscrit per les Germanes Clarisses Caputxines del Monestir de Sant Carles Borromeu amb la Fundació Sociosanitària de Manresa, Fundació Privada, fou elevat a públic en data 28 de juliol del 2015.

La Santa Seu ha manifestat que aquest acord és nul de ple dret atès que no compta amb les autoritzacions canòniques pertinents.

El convent de la Germanes Caputxines és un monestir de clausura pontifícia i, per tant, depèn directament del Sant Pare. Es regeix pel dret propi de l’Església, fonamentalment el Codi de Dret Canònic (CIC) i per les Constitucions de les Germanes Caputxines.

Per això, per a l’alienació de qualsevol bé propietat de les germanes, com pot ser el mateix monestir, es fa necessari disposar de l’autorització de la Santa Seu, i això per quatre raons:

a) En tractar-se d’un monestir de clausura pontifícia, es requereix l’autorització de la Santa Seu. El cànon 638 §3 del Codi de Dret Canònic disposa: "Per a la validesa d’una venda i de qualsevol operació en què la condició patrimonial d’una persona jurídica pugui esdevenir perjudicada és requerida la llicència escrita del Superior competent amb el consentiment del seu consell. Però si es tracta d’una operació que superi la quantitat determinada per la Santa Seu per a cada regió, o bé de béns donats a l’Església a causa d’un vot, o encara d’objectes preciosos pel seu valor artístic o històric, cal, a més, la llicència de la Santa Seu". Ara bé, fins i tot suposant que la Santa Seu no fos el Superior, el dret estableix que per a qualsevol operació superior a 1,5 milions d’euros cal també la llicència de la Seu Apostòlica. És cert que el monestir en qüestió és un bé immoble propietat de les Germanes Caputxines, però en darrer terme es tracta d’un bé de l’Església (bé eclesiàstic) i, com a tal, està sotmès al règim d’autoritzacions que disposa el Dret Canònic.

b) A més a més, segons les mateixes Constitucions de l’Orde de la Germanes Caputxines, cal també aquesta llicència. En efecte, per a contraure deutes o alienar béns per un valor que superi la meitat de la suma per a la qual ha de demanar-se autorització a la Santa Seu segons el dret universal, es requereix el permís per escrit de l’Ordinari del lloc (segons la norma de l’art. 217 de les Constitucions de l’Orde).

c) També cal llicència de la Santa Seu quan es tracti d’alienar béns preciosos per raons artístiques o històriques (c. 1292 §2 CIC), com podria ser, en aquest cas, el claustre gòtic que s’ubica en el Monestir.

d) Per últim, també cal indicar que estan especialment protegits els béns del patrimoni estable de les persones jurídiques públiques. Així, el c. 1285 del Codi de Dret Canònic prohibeix als administradors fer donacions de béns que pertanyin al patrimoni estable; i el c. 1291 CIC exigeix la llicència de l’autoritat competent per a alienar vàlidament béns del patrimoni estable el valor dels quals ultrapassi la quantitat determinada pel dret.

Així, doncs, els contractes subscrits per la FUSSAM amb les Germanes Caputxines són nuls de ple dret, atès que no compten amb les formalitats necessàries segons la normativa canònica. D’aquesta manera ho ha manifestat la Santa Seu a aquest Bisbat i ha donat indicacions a fi i efecte que se solucioni al més aviat possible aquesta qüestió.

S’ha de tenir present, a més, que l’acord es va atorgar no disposant d’abadessa el Monestir, càrrec havia caducat el dia 29 de maig de 2015, sense que s’hagués renovat. Aquest fet era desconegut per les pròpies germanes caputxines, que en van ser conscients advertides pel propi Bisbat al cap d’un any.

Cal afegir que aquesta nul·litat té plena eficàcia en l’ordenament civil, tal com ha afirmat reiteradament la jurisprudència, i, per tant, obliga a desfer tots els efectes causats per aquest contracte nul.

2. El Bisbat de Vic en cap moment no ha entrat a valorar la correcció o bondat de la donació que les Germanes Caputxines volen fer a la Fundació Sociosanitària, ni l’obra social que aquesta fa, ni molt menys condicionar qualsevol actuació de futur, sinó simplement es fixa en la correcció formal dels acords que s’han pres. En aquest cas el Superior és el Sant Pare, a qui correspon atorgar la llicència per a la venda o qualsevol altra operació. El Bisbat, doncs, no té ni ha tingut cap interès econòmic en la solució d’aquest problema.

Recordem que el Bisbat va advertir fa més de tres anys, tant a la Fundació com a les Germanes Caputxines, de la necessitat de procedir a sol·licitar a la Santa Seu les llicències necessàries per a la validesa de la donació que es volia dur a terme.

A més, el Bisbat ha ofert assessorament des del primer moment, i en diferents reunions, tant al Director General de la Fundació com a les Germanes Caputxines. Així, havent estat clarament advertits que, en cas de no fer les coses segons el dret, s’arribaria a una situació de «carreró sense sortida», a ningú no pot sorpendre la situació creada.

Per aquesta raó, la Santa Seu s’ha vist obligada a requerir, a través del Bisbat de Vic, a ambdues entitats que desfacin els acords nuls.

El Bisbat de Vic agraeix el to serè i constructiu que en tot moment ha mostrat el Patronat de la FUSSAM i valora molt positivament tant el reconeixement que hi ha hagut coses que no s’han fet prou bé com la rectificació d’alguns d’aquests actes. Aquests gestos creen el marc de confiança imprescindible en tot diàleg.

3. La preocupació del Bisbat, i particularment del senyor Bisbe, sobre la situació de les Germanes Caputxines de Manresa ha estat constant, vetllant perquè no els manqués res en l’ordre material ni en l’ordre espiritual, encoratjant-les a continuar la vida contemplativa dins la clausura com un exemple de santedat. I creiem que tot el que s’ha manifestat en aquest sentit a les germanes ha estat fet amb respecte i estimació.

Cal recordar que, en tractar-se d’un monestir de Dret Pontifici, el de les Germanes Caputxines de Manresa depèn directament de la Santa Seu i es troba sota la vigilància peculiar del Bisbe de Vic (c. 615 CIC).

En totes les visites canòniques que el senyor Bisbe ha fet al Monestir s’ha preocupat per l’atenció que rebien les germanes i per la seva situació. I, en aquests moments en què la Santa Seu ha nomenat el Bisbe de Vic Comissari Pontifici per a aquest Monestir, aquesta cura encara s’incrementa. Val a dir que la funció de Comissari Pontifici ha estat proposada per la Santa Seu i mai sol·licitada ni pretesa per part del Bisbe. Fou acceptada pel Bisbe de Vic com a servei per a ajudar les Germanes a viure el propi carisma religiós i alhora a cercar solucions viables sobre el present i futur del Monestir. Com a Comissari Pontifici no actua en nom propi, sinó en nom de la Congregació per a la Vida Religiosa. Per aquest motiu no pot decidir res unilateralment, sinó que tot el que s’adopta es fa d’acord amb la Santa Seu.

En aquest moment en què la FUSSAM deixarà de prestar directament serveis d’assistència a les Germanes, ja s’han trobat diferents opcions que els permetin de continuar essent ateses en les seves necessitats per tal que puguin viure plenament i sense cap dificultat el seu carisma.

4. El Bisbat seguirà treballant i dedicant els seus millors esforços per ajudar les Germanes Caputxines i la Fundació Sociosanitària de Manresa en tot allò que necessitin per a trobar una solució vàlida que respecti el dret.

Una vegada més, el Bisbat de Vic agraeix el lliurament abnegat i silenciós de tants i tants religiosos i religioses i confia a la seva pregària incessant totes i cadascuna de les persones de la diòcesi, amb les necessitats que porten al cor.

Manresa, 12 de desembre de 2016