“A Bayt al-Thaqafa considerem que s’ha d’acollir tothom”

(Sant Joan de Déu) Especialista en Dret de l’estrangeria i nacionalitat, Sílvia Granato és la responsable del Servei Jurídic de la Fundació Bayt al-Thaqafa. Aquesta entitat sense ànim de lucre, participada per Sant Joan de Déu, treballa amb immigrants d’origen arabomusulmà des del 1974. En aquesta entrevista Granato parla de com Bayt al-Thaqafa treballa per ser un punt de trobada entre diferents cultures.

Quina és la diferència entre una persona refugiada i una persona immigrant?

Tant les persones refugiades com les immigrants són persones que han hagut de desplaçar-se del seu país i instal·lar-s'hi en un altre per alguna raó. En el cas de les persones refugiades, aquest desplaçament ha sigut forçat per unes circumstàncies específiques, com la guerra o motius religiosos o ètnics. És interessant esmentar que, des de fa aproximadament uns 15 anys, la persecució per motius de gènere també s’inclou dins el camp de les persones refugiades.

Les persones immigrants són les que tenen la necessitat de marxar del seu país per buscar unes millors condicions de vida. La principal característica que diferencia unes i altres és que, en el cas de les immigrants, es parla de migracions voluntàries mentre que, pel que fa als refugiats, es consideren migracions forçades.

Quines són les condicions que fan que una persona migrant rebi el dret d’asil?

La idea del dret d’asil es basa en què els estats que respecten els drets humans, que són estats democràtics i constitucionals, tenen el deure, davant el dret internacional, d’acollir les persones que fugen del seu país d’origen per temor a persecució o represàlies, pel risc a la seva integritat física o de les seves famílies, ja sigui per raons polítiques, ètniques, religioses o també d’orientació sexual o identitat de gènere.

En el cas dels països de la Unió Europea, la normativa d’asil ha esdevingut comunitària. Tanmateix, a la pràctica, l’aplicació d’aquesta norma té diferències molt grans entre uns països i uns altres. És per això que a Alemanya s’han acollit un nombre elevat de sol·licitants d’asil amb la mateixa normativa que a Espanya, on ni tan sols s’han admès a tràmit el 90% de les sol·licituds rebudes. Encara que aquestes xifres han canviat una mica degut al conflicte de Síria, durant molt de temps, a Espanya s’admetien a tràmit menys del 10% de les sol·licituds rebudes.

Quina era la situació dels refugiats en els estats europeus abans de la guerra de Síria?

Estadísticament, el nombre de sol·licituds d’asil que s’acceptaven era molt baix en relació amb el total de sol·licituds que es rebien. Aquests refugiats procedien, sobretot, del conflicte de Mali, d’Eritrea, d’Etiòpia o també d’Amèrica Central, persones que eren perseguides per motius d’orientació sexual o de gènere. A Espanya, s’han acollit refugiats al llarg del temps, però sempre amb moltes limitacions. La voluntat d’acollir d’Espanya ha sigut sempre molt reduïda respecte les demandes d’asil que ha rebut.

Per què el conflicte de Síria ha fet despertar la consciència social respecte els refugiats?

Hi ha conflictes que són més mediàtics i això fa que hi hagi una major comprensió cap a les persones que vénen d’aquests conflictes perquè ens resulten més familiars. Personalment considero que, en el marc del conflicte de Síria, la foto de l’Aylan, el nen que va aparèixer mort a la platja, ha marcat un abans i un després. El conflicte de Síria s’ha mediatitzat amb aquesta fotografia i, alhora, l’allau de solidaritat ha estat conseqüència d’aquesta foto. No tots els conflictes han tingut imatges tan impactants i que hagin marcat tant com aquesta.

A la pràctica, es pot dir que hi ha refugiats de primera, de segona i de tercera. Hi ha persones que, tot i entrar de ple en la definició de refugiades, no les podem concebre com a tal ni podem acceptar la seva sol·licitud d’asil. En aquest sentit, les possibilitats d’obtenir refugi que tenen les persones que fugen de guerres o conflictes depenen molt de la relació entre el règim que els hauria d’acollir i el règim que els persegueix en els seus països d’origen.

És necessari mantenir la distinció entre persona immigrant i persona refugiada?

Una part d’aquesta diferenciació s’ha de poder mantenir present perquè és cert que no és el mateix una migració forçada que una de voluntària, encara que les raons de la migració voluntària siguin molt dures: no és la mateixa situació la d’algú que ha de fugir perquè estan bombardejant el seu poble o ciutat, que la situació de la persona que s’ha desplaçat per la necessitat de sortir del seu país per raons econòmiques.

A Bayt considerem, d’una forma molt clara, que s’ha d’acollir tothom, vingui del lloc que vingui i indiferentment dels motius del seu desplaçament. A tots els oferim les mateixes ajudes, però hi ha algunes necessitats específiques que són diferents com, per exemple, el suport que els oferim segons si han de fer els tràmits de sol·licitud d’asil o els tràmits de la sol·licitud pel permís d’estrangeria.

Quin és l’objectiu i la feina de la Fundació Bayt al-Thaqafa?

A Bayt treballem oferint acollida als immigrants des de fa més de quaranta anys. En un primer moment, durant la dècada dels setanta, vam poder acompanyar les primeres migracions magrebines que es van trobar amb la frontera amb França tancada i que es van començar a instal·lar al Baix Llobregat i a altres zones de la perifèria de Barcelona. Sovint s’instal·laven en condicions d’infrahabitatge, amb un nivell d’alfabetització molt baix i sense coneixement del nostre idioma. Per això, l’objectiu de les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, que són fundadores de la Fundació, va ser el d’atendre aquestes persones i les demandes que poguessin tenir.

En un primer moment, l’entitat va començar oferint acollida sociolingüística fent classes de castellà i tasques d’alfabetització. Arran de conviure i compartir espai amb aquestes persones, vam començar a sentir demandes diferents per part seva com ara ajudar-les a buscar un habitatge o a trobar feina. La voluntat de la nostra entitat ha sigut sempre la d’actuar segons una lògica horitzontal i bidireccional. Creiem en les possibilitats d’aprenentatge que tenim com a societat d’acollida, perquè podem aprendre molt de les persones a qui acollim.

Segons la vostra Fundació, què vol dir acollir una persona immigrada?

Per mi, acollir és donar una resposta diferent a cada una de les persones a qui reps i acompanyes. No es pot acollir a tothom de la mateixa manera. Acollir és estar molt atent i poder sentir el que t’està dient la persona, tenir ganes d’escoltar-la, tenir ganes d’aprendre d’ella. Cada persona amb qui et trobes canviarà la teva percepció sobre el que és l’acollida. Des de Bayt, entenem que l’acollida ha de ser integral i absolutament individualitzada respecte la persona que tens al davant. Per tant, hem anat canviant el nostre enfocament i la nostra tasca segons les demandes que ens han anat arribant.

Més enllà de les institucions o entitats com Bayt, què podem fer nosaltres com a persones individuals?

Se suposa que, com a societats democràtiques, tenim la capacitat d’influir en les decisions que prenen els nostres governants, però això no es compleix a Espanya i molt menys a la Unió Europea, que té un dèficit democràtic importantíssim. Malgrat això, els ciutadans de la Unió Europea podem fer moltes coses: pressió sobre els nostres governs perquè adoptin polítiques segures d’asil, ajudar i aprendre dels nostres veïns d’origen immigrant, tallar qualsevol comportament racista o fer donacions a entitats que ajuden i acullen a persones immigrants i refugiades.

Quin ha de ser el paper de l’Administració en la tasca d’acollida?

L’Administració ha de posar els recursos per tal de poder acollir amb dignitat. Ha de poder reconèixer les persones refugiades i reconèixer l’estatus d’asil a les persones que tenen aquest perfil. L’Administració podria perfectament activar un protocol perquè es puguin presentar les sol·licituds d’asil a ambaixades i consolats a l’estranger per tal que les persones no hagin d’anar al territori per presentar la sol·licitud. Per exemple, Canadà ha enviat un avió en algun país d’origen per poder portar a persones refugiades amb qui havia tractat i concedit el seu estatut d’asil. Segons el meu punt de vista, això és el que s’hauria d’estar fent ara mateix.

Què creus que ha de fer la Unió Europea actualment davant la crisi de refugiats sirians?

La Unió Europea ha d’obrir les fronteres i deixar passar tothom. D’una banda, ha de prioritzar donar acollida a persones que han fugit de la guerra, contemplant la possibilitat que puguin venir persones d’altres perfils. D’altra banda, té l’opció de continuar fent el que està fent ara, externalitzar el seu deure d’acollida derivant el tancament de fronteres a països exteriors com el Marroc o Turquia. Europa té por del perfil de persones que poden entrar en territori europeu si s’obren les fronteres. No obstant això, si les persones estan fugint de la guerra, no es pot evitar que vinguin ja que estan buscant una manera de poder viure amb dignitat.