"La base de la innovació és estimar l'alumnat"

(Escola Pia –Olot) Sota el lema Junts fem l'escola del futur, més de 500 educadors i educadores de l'Escola Pia de Catalunya s'han aplegat aquest dissabte a l'Escola Pia d'Olot per participar en la XVIIa Jornada Pedagògica. Una trobada de formació que ha posat de manifest que "innovar ja no és una opció", ha recordat Joan Vila, secretari general de les Institucions Educatives, a l'obertura de la trobada, i ha puntualitzat: "l'Escola Pia ja hi està anant cap a la innovació".

Però quina és l'escola del futur? Alfons Cornella, físic de formació, consultor d'empreses i autor d’articles sobre innovació i tecnologia, ha ofert als participants una radiografia del món futur, a través de la seva xerrada Innovar en educació ja no és una opció. "El món que ve serà diferent", ha explicat, "serà encara més global, un món futur d'una radicalitat extrema en temes tecnològics". Impressores 3D, robots... "un element que canviarà dràsticament la manera d'educar a l'aula serà la intel·ligència artificial", ha afirmat. Emprar la tecnologia a l'aula permetrà un nou desenvolupament del joc, "propiciant que l’alumnat es motivi, rebi feedback i aprengui a resoldre problemes". "El joc digital et permet canviar el mètode d’avaluació, fomentant una educació més personalitzada", ha afirmat Cornella, ja que, a mode d'exemple, “només superant una sèrie de jocs i assolint 10 de 10 és quan l'alumne podria passar de pantalla”.

Una educació al servei de les persones

L’homòleg del joc a primària és el projecte a secundària, el que es coneix per treballar per projectes. Aquest nou plantejament metodològic és el que l'Escola Pia ha aprovat com a política única pels propers quatre anys a les seves escoles, el projecte d'Interdisplinarietat a l'aula, que alhora "crearà un nou perfil de professorat, provinent del món de l’empresa i de la societat activa", ha afirmat Cornella.

Però tot i que la tecnologia sigui element clau per a l'educació del futur, Cornella ha recordat que cal "posar èmfasi en una educació que creï humans, persones". Les eines -la tecnologia, els jocs, els treballs per projectes- "serveixen per arribar a l'alumnat, però la memòria és la clau per saber com resoldre els problemes", ha explicat, "s'apren fent", ha remarcat, "l'educació no és sols pensar, sinó pensar amb les teves mans, el que es coneix com a thinkering".

Lliurament del XXIVè premi Sant Josep Calassanç

I aquest voler anar cap a la innovació educativa s'ha vist reflectit també en la vintena de tallers que la Jornada Pedagògica ha ofert als participants: muntem una empresa, treballar per competències, interdisciplinarietat, o aprenentatge i servei, entre d'altres. Dins el marc de la Jornada Pedagògica, s'han lliurat els premis Sant Josep de Calassanç, que premia la capacitat innovadora, la qualitat afegida i/o la millora didàctica en la pràctica a l’aula i/o a l’escola. Els guardonats han estat Sadurní Tudela, de l'Escola Pia Tàrrega, "per impulsar i seguir impulsant el gust per la lectura, i portar el goig de la lectura arreu"; Montserrat Plans, de l'Escola Pia de Moià, "pel seu grau alt de compromís amb la institució i l’escola, i per ser ànima del grup de lectura", i l'equip de tutors i tutores del cicle inicial de l'Escola Pia de Terrassa, "per fer créixer una activitat i adaptar-la a valors tants escolapis com l’Aprenentatge i Servei".

El tancament de la Jornada ha anat a càrrec del proper secretari general de les Institucions Educatives de l'Escola Pia de Catalunya, Antoni Burgaya, que ha volgut apuntar un desig de futur: "recordar el nord que ens va marcar Calassanç, posar al centre de l'Escola Pia l'acció social". Aquest és el nord, ha esperonat Burgaya, i ha afegit: "també Calassanç ens va dir una cosa igual que Jesús, la base de la innovació és estimar l'alumnat". "Quan parlem de treballar en xarxa, també parlem d'estimar, ja que la clau perquè un grup avanci és l'estimació", ha afirmat.

Eduard Pini, nou provincial de l'Escola Pia de Catalunya, ha clos l'acte expressant el seu compromís "de fer com a provincial el que feia com a escolapi: posar-me al servei dels altres". Pini ha recordat la figura de Ventura Sarafellini, primer professor laic contractat per Calassanç el 1664, del qual Calassanç va dir que havia estat "un gran exemple, tant pels religiosos com pels alumnes”; "és un retrat del que vivim tots els educadors a l'Escola Pia", ha afirmat. Pini ha tancat la trobada amb una analogia de la figura de l'educador, a través del poema Lo pi de Formentor del poeta Costa i Llovera, explicant que "els educadors són com els arbres, on els alumnes s'hi acosten buscant ombra, ja que ser mestre és estimar, lluitar, donar, ungir, renéixer, escoltar, arrelar".

[Fotografies: Escola Pia de Catalunya]