L'avaluació del 'Projecte Horitzó 2020' dels jesuïtes detecta com facilita l’aprenentatge

(Jesuïtes) Un dels trets diferenciadors que singularitzen el procés d'innovació impulsat a les escoles de Jesuïtes Educació és que en el mateix disseny del projecte 'Horitzó 2020' s'incorpora l’anunci d'avaluar-lo, un compromís força inhabitual dins del panorama educatiu. Així, dos anys i mig després de la posada en marxa d’aquest procés de transformació, encetat el setembre del 2014, ja es disposa d’un primer informe de l’impacte que ha tingut la Nova Etapa Intermèdia (NEI) tant en l’alumnat com en el professorat implicat. Es tractava de mesurar si durant aquests dos primers cursos els alumnes de 12 i 13 anys han crescut en tot allò relacionat amb les cincs C que inspiren el projecte H-2020: la construcció de persones conscients, competents, compassives, compromeses i creatives.

Doble desafiament educatiu

El compromís assolit comportava un doble desafiament, perquè a banda d’intentar avaluar els progressos de l’alumnat, amb les limitacions temporals existents, calia disposar d’una metodologia que permetés detectar els avenços en les habilitats no cognitives, o sigui, sobre el creixement integral de la persona. La primera avaluació d’impacte del projecte Horitzó 2020 detecta una millora del clima de l’aula que facilita l’aprenentatge. Un dels objectius era calibrar la idoneïtat dels instruments avaluatius disponibles, aprofitant que en el terreny de l'avaluació educativa s'ha avançat molt en els últims anys amb l'aparició de noves eines i la construcció d'enfocaments multidisciplinaris que poden ser de gran utilitat per a les experiències d'innovació educativa.

Les conclusions després de dos anys d'Horitzó 2020

És en el terreny dels marcs mentals on els canvis són més perceptibles, tot i que només s’han pogut avaluar els dos primers anys de vida de la Nova Etapa Intermèdia (NEI). Per als alumnes de la NEI, el progrés en l'aprenentatge té més a veure amb el treball sistemàtic de cadascú, individual i col·lectiu, que amb el talent aleatori del professor o de l’alumne. La tasca del docent pren una altra rellevància, no focalitzada exclusivament en el domini de la matèria sinó centrada en el desenvolupament del creixement personal dels alumnes, amb qui s’estableix un fort vincle. En aquest sentit, resulta especialment important la competència de saber gestionar l’activitat del grup i d’extreure el màxim rendiment de l’alumnat, amb una visió més transversal de les matèries i àrees de coneixement.

En coherència amb aquesta constatació, els informes detecten una major autonomia per part dels alumnes, una predisposició més gran a marcar-se uns objectius personals (cosa que els ajuda a sentir-se millor) i una major dosi de perseverànça, així com de passió i esforç per aconseguir allò que es proposen. 5 Encara hi ha un altre indici que marca tendència: els agrada llegir més que a la resta. Hi ha més predisposició per a la lectura i, sobretot, per recomanar les obres llegides. Segons el professorat, l’alumnat és més conscient de la realitat que l’envolta, encara que només sigui perquè el treball per projectes és més emocional i contextualitzat que la classe convencional. S'ha detectat que els alumnes són conscients d'aprendre per a la vida real, el vincle entre el professor i estudiant s'estreny, hi ha un bon clima a l'aula i la col·laboració passa a ser fonamental per aprendre.

Lectures, docents i famílies

A banda, el CETEI s'ha fixat en les repercussions que ha tingut la nova metodologia en altres qüestions, com el Projecte Lector o el grau de motivació i el clima a l'aula. Un qüestionari als pares, per conèixer la percepció que tenen de l'evolució dels seus fills durant els dos últims anys, i una enquesta comparativa (focus grup) en què han participat els docents i directius implicats en la posada en marxa de la NEI, completen aquest treball. El mateix CETEI s’ha encarregat de creuar les conclusions i d’elaborar l’informe final de l’avaluació d’impacte.

Els resultats mostren tendències i permeten confirmar les motivacions dels canvis introduïts amb la NEI, tot i que caldran noves onades d’avaluació amb cohorts que hagin completat els quatre anys de l’etapa, perquè el grup avaluat només ha estat escolaritzat durant dos anys en el sistema analitzat. 4 D'altra banda, s’ha constatat la necessitat de disposar de noves eines per avaluar aspectes com el creixement dels alumnes com a persones compassives, cosa que requerirà aprofundir en la cerca d'instruments que possibilitin mesurar aquest impacte.