Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Entendre la diversitat religiosa com a possibilitat de creixement i enriquiment humà i no pas com una amenaça va marcar fa quinze anys els inicis fundacionals de l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR). D'un grup de diàleg interreligiós inicial s'ha passat a vint-i-tres grups a tot el país, incloent Alacant, Perpinyà i Andorra. A la seva esquena recau la preparació i celebració d'un Parlament de les Religions l'any 2004, i els posteriors Parlaments Catalans de les Religions; també l'edició de la revista Dialogal i la creació d'un fons de documentació en obert de les diferents tradicions religioses.

Alhora, AUDIR s'ha implicat en cinc ajuntaments catalans per a la resolució de conflictes de convivència intercultural i religiosa, i cal destacar la promoció que ha fet de la cultura a través de la Coral Interreligiosa, diverses exposicions i iniciatives divulgatives com el calendari interreligiós.

L'entitat, guardonada amb el V Memorial Cassià Just

Tot això amb l'objectiu de "dialogar i promoure el diàleg arreu del país i del món, per afavorir la convivència, el respecte per la diferència i la dignitat de totes les persones, més enllà del gènere, l'edat, la confessió, l'origen o l'opció sexual". I és per tot això, que aquest dijous al vespre AUDIR ha rebut el V Premi Memorial Cassià Just al Palau de la Generalitat.

"S'ha fet molt però encara queda molt per fer", ha afirmat Francesc Torradeflot, director d'AUDIR, "el diàleg interreligiós és encara feble i ha de créixer, haurem de fer arribar la cultura del diàleg també als joves i als ancians i, sobretot, el gran desafiament, el que posa a prova el diàleg: haurem de fer arribar el diàleg als qui no volen dialogar". Jaume de Marcos, president d'AUDIR, ha recordat els inicis de l'entitat, sorgida "gràcies a la bona acollida d'una sèrie de personalitats significatives de les principals tradicions religioses de Barcelona". La motivació d'aquesta gent va reforçar la iniciativa inicial.

Una d'aquestes personalitats és sens dubte Raimon Panikkar. El jesuïta Xavier Melloni, un dels impulsors de la candidatura d'AUDIR al Memorial, ha glossat l'entitat: "Fa vint anys es van trobar dos buscadors: l'un ja havia trobat i l'altre encara cercava. Qui havia trobat era mestre de molts, Raimon Panikkar; qui cercava era Francesc Torradeflot". D'aquesta trobada va sorgir la pista: "obrir una plataforma interreligiosa dins del Centre UNESCO de Catalunya". Després de moltes llargues converses neix al carrer de Roger de Llúria - cantonada Mallorca el que avui es coneix com AUDIR.

En aquests quinze anys, Melloni afirma que AUDIR ha sabut "articular quelcom que no és gens fàcil d'assolir: l'ineludible lideratge i el treball en xarxa". També va haver espai per recordar que no sempre ha estat fàcil la continuitat de l'entitat, sobretot quan el Centre UNESCO de Catalunya va fer fallida econòmica: "AUDIR hauria pogut tancar, però no ho va fer".

Iniciatives de referència

El caputxí i impulsor del Centre Ecumènic de Catalunya, Joan Botam, ha glossat els antecedents i el context històric que van propiciar els inicis d'AUDIR. Els seus 'predecessors' en matèria interreligiosa eren el Centre Ecumènic i el Centre UNESCO de Catalunya; també van ser un revulsiu les diferents trobades i iniciatives en matèria religiosa  dels anys noranta, com la creació de la Plataforma Intercultural Barcelona 1992 creada amb motiu dels Jocs Olímpics de la ciutat i que tenia per objectiu acollir amb caràcter intercultural els visitants.

"D'aquell impasse naixé l'AUDIR". "S'havia d'optar pel diàleg interreligiós, interfès o intercultural?". "Calia arribar a tothom, sense discriminacions, de dalt a baix, mitjançant el diàleg portes endins i enfora".

L’acte, presentat per Ester Romero, l'ha obert Daniel Giralt-Miracle, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, amb un anàlisi de Santa Cecília de Montserrat i l'obra de Sean Scully.  Meritxell Borràs, consellera de Governació i Relacions Institucionals, ha clos l'acte afirmant que l'abat Cassià Just, figura que dóna nom al premi, "es mostraria feliç amb el guardó que avui s'atorga ja que creia fermament en una església acollidora i oberta a tothom".

El director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha estat l’encarregat de llegir l’acte del jurat del Memorial, que ha comptat amb la interpretació de dues peces musicals a càrrec de Mohamed Soulimane i Ayoub Bout. El guardó correspon a una cal·ligrafia de l'autor Oriol Miró.