L'Ateneu Sant Pacià vol fer-se un lloc en el món universitari

(CR/FTC) L'any passat va ser el cardenal Zenon Grocholewski, aleshores prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, qui va signar el decret de creació de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts cristianes (FHEAG) en l'acte d'inauguració de curs de les facultats eclesiàstiques de Catalunya. Aquest any ha estat en nou prefecte, el cardenal Giuseppe Versaldi, que també s'ha desplaçat a Barcelona per a signar la constitució de l'Ateneu Universitari Sant Pacià.

L'Ateneu erigit per la Santa Seu serà una institució depenent de l'arquebisbe de Barcelona, com a gran canceller, i de la qual aquest dijous també s'ha fet oficial que el primer rector serà Armand Puig i Tàrrech. El centre integra les tres facultat existents: la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat de Filosofia de Catalunya i la Facultat Antoni Gaudí. De fet, la creació de la Facultat Antoni Gaudí ara fa un any era el pas necessari per poder crear un Ateneu: s'ha de constituir amb un mínim de tres facultat i fins l'any passat només eren dos. Per erigir una universitat se'n necessiten almenys quatre.

L'Ateneu, impulsat pel Gran Canceller de les facultats eclesiàstiques, el cardenal Lluís Martínez Sistach, aixopluga, mitjançant la Facultat de Teologia, nou institucions més: l'Institut de Teologia Fonamental, l'Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, el Centre d'Estudis Teològics de Mallorca i els Instituts Superiors de Ciències Religioses de Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Tarragona i Vic. Totes elles han estat erigides per la Santa Seu, en depenen i es regeixen per la Constitució Apostòlica Sapientia Christiana (1980) i altres instruccions pontifícies, i segueixen les directrius acadèmiques de la Declaració de Bolonya -signada per la Santa Seu l'any 2003-.

Coherents amb el que s'ensenya

El cardenal Versaldi ha presidit la missa d'inici de curs al Seminari Conciliar de Barcelona i l'acte acadèmic acompanyat de tots els bisbes catalans i l'abat de Montserrat. Coincidint amb la festivitat de Santa Teresa de l'Infant Jesús, el prefecte ha destacat que "el saber de l'amor no s'oposa al saber de la ciència". I ha remarcat que els professors han de "centrar-se en l'essencial" i "ser testimonis de vida coherents amb el que s'ensenya".

En l'acte acadèmic (i aplaudit per la seva introducció en català) Versaldi ha explicat que no és habitual la creació d'un Ateneu i que "ha de ser motiu d'orgull, però sobretot de servei". També ha dit que la Santa Seu espera que aquest Ateneu "sigui un centre en sortida, més enllà de la pròpia comunitat". Una actitud de recerca "en la riquesa de la veritat de l'Evangeli" que cal conservar malgrat que "pels qui somien amb una doctrina monolítica pot ser una manifesta imperfecció".

En acabar l'acte, el prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica ha signat públicament els documents que erigeixen el nou Ateneu amb uns estatuts aprovats per cinc anys "ad experimentum". El cardenal Martínez Sistach, que ha copresidit l'acte al costat de l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha assegurat que el nou Ateneu "posa en relleu la vitalitats de les nostres institucions". Per la seva banda, Versaldi ha justificat l'Ateneu per "incrementar la coordinació" dels centres que la formen.

Nou any acadèmic

L'acte ha comptat amb el balanç dels tres degans de les facultats eclesiàstiques. Armand Puig, degà de la Facultat Antoni Gaudí i ara també rector de l'Ateneu, ha explicat que "la Teologia, que històricament al nostre país ha estat aïllada del món universitari, dialoga amb la Filosofia, gràcies a la Facultat de Filosofia de Catalunya (1990) i amb la Història, l'Arqueologia i les arts cristianes de la mà de la nova Facultat Antoni Gaudí (2014). Però el diàleg no es queda només aquí, sinó que s'ofereix a les altres institucions universitàries del món civil amb la intenció que es produeixi una fecundació mútua".

Així, creu que l'Ateneu permetrà una coordinació més gran entre totes les institucions acadèmiques que comparteixen l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona, que reuneix 150 professors i més de 3.000 alumnes. "L'Ateneu és un instrument formidable per a una presència consolidada d'Església, ja que es vol fer present en el món acadèmic, universitari i cultural de la Catalunya del present i del futur", assegura.

Augment de l'alumnat de teologia

Joan Planellas, nomenat recentment degà de la Facultat de Teologia, ha començat la seva intervenció a l'acte d'inauguració de curs fent referència a l'augment del nombre d'alumnes: 286 matriculats en cursos acadèmics, que sumats als 213 alumnes de les activitats no acadèmiques donen un total de 499. A aquesta xifra cal afegir-li els 2.161 alumnes matriculats en cursos estrictament acadèmics, entre els Instituts Superiors de Ciències Religioses, els del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca, els del curs online de Ciència i fe, l'Institut de Teologia Fonamental i l'Institut Superior de Litúrgia de Barcelona.

El nou vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya serà Emili Marlés, professor de Cristologia i coordinador general del curs on line de Ciència i Fe de la Facultat de Teologia. D'altra banda, durant l'acte d'aquest migdia s'ha anunciat que Ramon Prat i Pons, després de 40 anys d'exercir de professor a la Facultat, ha sol·licitat passar a professor emèrit. Prat ha estat un dels pioners de la teologia pastoral a Catalunya i continua essent el director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida.

Aprovacions de títols oficials a la Facultat de Filosofia

La Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) va comptar el curs 2014-2015 amb un total de 208 alumnes, dels quals 55 van optar per la modalitat d’aules obertes, adreçades a tots aquells que volen formar-se en un pensament sòlid i en diàleg en un saber de síntesi.

El degà, Jaume Aymar, ha anunciat que ha estat aprovat com a títol propi de la Universitat Ramon Llull el Diploma d'Especialització Universitària en Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic, dins l'àrea d'Humanitats. Hi participen la Facultat de Teologia, l'Abadia de Montserrat, la Biblioteca Episcopal, Catalonia Sacra i La Salle. En aquest curs també han estat aprovats com a títols propis de la Universitat Ramon Llull diversos màsters. També s'ha aprovat per la Universitat Ramon Llull el títol oficial de Grau en Filosofia, Política i Economia, -de 240 crèdits ECTS-, de caràcter semipresencial, el qual impartirà la Facultat conjuntament amb la Universitat de Deusto i la Univesidad Pontificia de Comillas, que en serà la coordinadora.

25 alumnes a la Facultat Antoni Gaudí

Armand Puig, primer degà de la també nova Facultat Antoni Gaudí, ha explicat que el primer any el total d'alumnes inscrits ha estat de 25 i que el curs 2014-2015 s'ha posat en marxa amb els estudis de primer cicle i del curs pont. "La Facultat Antoni Gaudí ha iniciat el seu camí de manera innovadora i integradora, cercant d'optimitzar la seva proximitat institucional i física a les altres dues facultats eclesiàstiques, la de Teologia i la de Filosofia, amb les quals comparteix objectius, espais i professorat", ha assegurat.

Per Puig, "la cultura cristiana necessita instruments i propostes que la facin present en un context on allò que és global i allò que és local s'afirmen alhora i amb gran força. Llegir la història d'Europa i del món i entendre les aportacions del cristianisme i l'Església, factors culturals de primer ordre des de fa dos mil anys. Interpretar els testimonis eloqüents de les restes materials i arqueològiques, que fan comprendre allò que els documents no transmeten i que mostren la vivor de les comunitats eclesials dels primers segles. Entrar dins les relectures del misteri cristià, presents en les arts plàstiques -arquitectura, pintura, escultura-, en la música, en la literatura, en el teatre i en el cinema, o bé comprendre la religiositat popular que s'atansa humilment i intensament al misteri del Verb fet home".

El polemista G. K. Chesterton

La lliçó inaugural del curs 2015-2016 ha anat a càrrec de Sílvia Coll-Vinent, professora de la Facultat de Filosofia de Catalunya, sobre G. K. Chesterton i l'art de la polèmica. G. K. Chesterton (1874-1936) va ser un escriptor prolífic i brillant: va escriure poesia, novel·la al·legòrica, relats detectivescos, biografies literàries, una vida de sant Francesc i un llibre sobre sant Tomàs, una valuosa Autobiografia, molts llibres d’assaig i centenars d’articles. "D’aquesta obra magna i polifacètica, en sorgeix una unitat de pensament, una apologètica cristiana i una polèmica de gran alçada literària" ha apuntat Coll-Vinent. Ha presentat l'obra del literat polemista i la seva manera de pensar, destacant-ne sobretot "les nocions de sentit comú i d’home corrent tal com ell les aplica al pensament social". "La polèmica porta a entendre el sentit de l’apologètica chestertoniana -ha dit-, que busca el diàleg i el territori comú amb el rival, i alhora l’efecte paradoxal i la sorpresa a través de la imaginació".