Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete —CR) Hi ha llocs que colpeixen, interpel·len, inclús parlen. Hi ha qui hi  va i que quan en marxa ja pensa quan tornarà. Molts la coneixen, milions la visiten, i encara manté intacte el seu ambient de pau i espiritualitat. Parlem de la ciutat italiana d'Assís, lloc de naixement de Sant Francesc d'Assís i Santa Clara, i capital franciscana per excel·lència. El 4 d'octubre, festivitat del sant, CatalunyaReligió.cat ha volgut conèixer més sobre la ciutat que diferents papes han situat com a lloc de pau i sobre el que allà es pot visitar.

"És la pàtria de sant Francesc, el lloc on ell va viure i on ell va experimentar aquesta trobada amb Jesús, amb el Crist vivent", explica fra Jesús Romero, caputxí del convent d'Arenys de Mar. I és que, cada any, més de 5 milions de persones passen per Assís.

Molts ho fan atrets per l'esperit franciscà, d'altres per l'art i la cultura que alberga la ciutat, però en tots els casos el que troben és un ambient de pau, serenor i espiritualitat, diferents a d'altres indrets turístics.

Un turisme de recerca

"No és només un turisme per veure art", que n'hi ha, com a tota Itàlia, "sinó un turisme que coneix i cerca la càrrega de Sant Francesc". Però a banda d'altres llocs de peregrinació, Assís no transmet la sensació de ser un creuer de la fe ni de visites llampec ni massificades de nombrosos grups.

"Assís alhora conserva gairebé tota l'estructura de ciutat antiga, medieval, combrega persones que busquen un retrobament", persones que "volen tastar una mica d'allò que Sant Francesc  va experimentar, la trobada amb el Crist".

Però si un té poc temps, li preguntem a Fra Romero, què no es podria perdre d'Assís? El caputxí posa el focus d'atenció en tres indrets concrets: Sant Damià, la Porciúncula, i la tomba de Sant Francesc.

L'església de Sant Damià

El rànquing de Fra Jesús l'encapçala l'església de Sant Damià, que es troba a les afores de les muralles. "És una de les poques esglésies que va ser reconstruïda, segurament encara avui deu haver alguna pedra que potser el mateix Sant Francesc va tocar amb les mans. És el primer lloc on ell va voler conviure i fer real aquell somni que va tenir".

A Sant Damià Sant Francesc va tenir una trobada amb Crist. Estava resant i l'edifici estava en runes. Francesc va sentir que Déu li deia: 'Francesc, no veus que casa meva s'està derruint? Vés-hi i restaura-la'. Després de sentir això Sant Francesc va començar la reparació de Sant Damià, "primer al peu de la lletra, però després va entendre que era una cosa molt més fonda i profunda".

La creu des de la qual Déu li va parlar a Sant Francesc és coneguda com la Creu de Sant Damià, i actualment penja de la basílica de Santa Clara d'Assís. "A més les vespres a Sant Damià són fantàstiques amb la comunitat que hi ha ara". Alhora, recorda Romero, "té un toc no només de Sant Francesc sinó també un record de Santa Clara, la primera deixeble de Sant Francesc que va establir la seva primera comunitat allà".

La porciúncula

El segon lloc imprescindible per visitar segons Fra Jesús és la basílica de Santa Maria dels Àngels, a la Porciúncula. Està als peus de la colina d'Assís i és on Sant Francesc, amb més de vint anys, va escoltar l'Evangeli i va comprendre definitivament la seva pròpia vocació, decidint viure en radical pobresa.

"És el bressol de l'orde, on va començar l'orde franciscà". Fra Jesús explica que la porciúncula és una immensa basílica, "però és com un gran cofre; atresora una església petita, una petita ermita, que és la que d'alguna manera va veure néixer l'orde".

La tomba del sant

El tercer imprescindible, i sense cap dubte, és visitar la cripta on es troba la tomba de Sant Francesc d'Assís, a la seva basílica. "Les basíliques són precioses, la superior, la inferior...".

A la basílica de Sant Francesc és interessant passejar-te per un petit museu de les seves relíquies. Allà s'hi pot veure la túnica ordinària del sant, la pedra on van recolzar el seu cap un cop mort, o les sandàlies que duia. Veure tan de prop les seves vestimentes reafirma la personalitat del sant, un home humil, senzill, fins a la pobresa.

La petjada de Santa Clara

I tot i que li hem demanat a fra Jesús Romero tres imprescindibles, Assís compta amb nombrosos indrets més. Destaquen l'església nova, la casa natal de Sant Francesc on s'hi troba una escultura de Sant Francesc de nen, engabiat sota les escales, que recorda al visitant els càstigs que el pare del sant li afligia per no voler acceptar la vocació religiosa del seu fill.

També Santa Clara té una gran importància a la ciutat que la va veure néixer. A la seva basílica s'hi troben les restes de la santa. L'oratori dels pelegrins, l'església de Sant Rufí, de Sant Pere, el temple de Minerva, o l'església de Sant Llorenç i Sant Esteve són altres monuments a tenir en compte.

Gairebé vuit segles més tard de la seva mort, Sant Francesc encara està viu. Ho està a través de la presència de l'orde. "Hi estan les tres branques: els conventuals, els observants -framenors- i els caputxins. I les clarisses evidentment!". Una presència visible, ja que els religiosos i religioses són els habitants habituals dels carrers de la ciutat emmurallada, on tenen convents i comunitats.  

A Assís s'hi respira pau. "És un lloc de pau", afirma fra Jesús. Així ho va posar de manifest el papa sant Joan Pau II, li va seguir el papa Benet XVI, i ho ha ratificat el papa Francesc fa pocs dies. "Han volgut convertir Assís en capital de la pau, on es puguin retrobar totes les religions, parlar i dialogar sobre això".