(Opus Dei) El procés previst per a l'elecció i nomenament del prelat de l'Opus Dei s'iniciarà a Roma a partir del pròxim 21 de gener. Un cop hagi estat confirmat pel Papa, el nou prelat es convertirà en el tercer successor de sant Josepmaria Escrivà (1902-1975), i substituirà en el càrrec a Xavier Echevarría, que morí a Roma el passat 12 de desembre. Un consell format per dones proposa els proposa els noms dels candidats que després elegeix un congrés electiu.
L'elecció del prelat ha de recaure necessàriament sobre un sacerdot, amb quaranta anys d'edat complerts, que sigui membre del Congrés electiu, que faci almenys deu anys que està incorporat a la prelatura i que en porti almenys cinc com a sacerdot. En l'actualitat hi ha 94 sacerdots de 45 països que compleixen aquests requisits. Entre ells es troben nombrosos vicaris regionals (representants del prelat a cada país o circumscripció) així com altres sacerdots que treballen o han treballat en tasques de govern pastoral de l'Opus Dei a Roma, o a les 49 circumscripcions de què es compon actualment la prelatura.
Els estatuts de la prelatura descriuen les diverses condicions humanes, espirituals i jurídiques que ha de reunir el prelat, per garantir el recte desenvolupament del càrrec: en síntesi, ha de destacar en la virtut de la caritat, la prudència, la vida de pietat, l'amor a l'Església i al seu Magisteri i la fidelitat a l'Opus Dei; tenir una profunda cultura, tant en les ciències eclesiàstiques com civils, i tenir adequades dots de govern pastoral.
En el procés intervenen tant dones com homes i culmina amb la confirmació de l'elecció per part del Papa.
El procediment electiu s'inicia el 21 de gener, amb una reunió del ple del Consell per a les dones de la prelatura, anomenat Assessoria Central, i el 23 de gener comença el Congrés electiu. En tot el procés hi participen 194 fidels de l'Opus Dei. Es tracta de sacerdots i laics d'almenys 32 anys d'edat, que porten incorporats a la Prelatura un mínim de 9 anys. Han estat nomenats d'entre els fidels de les diverses nacions on l'Opus Dei desenvolupa la seva tasca pastoral. Entre els electors, hi haurà també l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.
A l'Assessoria, cada membre formula una proposta amb el nom o noms d'aquell o aquells sacerdots congressistes que valora que són més adequats per al càrrec de prelat. Els membres del Congrés, tenint en compte les propostes de l'Assessoria Central, procedeixen a la votació. Un cop realitzada l'elecció i acceptada pel elegit, aquest, personalment o a través d'una altra persona, ha de sol·licitar la confirmació del Sant Pare, que és qui nomena el prelat de l'Opus Dei.
Escollit el prelat, els congressistes es reuneixen durant diversos dies per a la designació dels integrants dels consells centrals que assisteixen al prelat en el govern de la prelatura. Finalment, els congressistes examinen l'estat de la prelatura i de les activitats apostòliques a tot el món. Les propostes s'estudien en sessions plenàries, que determinen les directrius per al govern de la prelatura durant el període de vuit anys que s'obre fins el següent Congrés general ordinari.
El web de l'Opus Dei oferirà informació actualitzada sobre les diverses fases del Congrés.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.