×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Cristianisme al Segle XXI) Aquest dimecres es va presentar a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès el llibre Models alternatius de caràcter econòmic i ecològic, que l’Associació Cristianisme al Segle XXI ha editat enguany  fruit del seu IX Congrés i que també aplega el cicle d’Espai Obert. que duia per títol “Arrels espirituals de la cultura d’avui”, i una ressenya dels denominats “Debats a Sant Ildefons” mantinguts durant el curs passat.

Va presentà l’acte Santiago Vilanova, ponent d’Ecologia de l’esmentat Ateneu, situant el volum dins de la presa de consciència de moltes associacions catalanes pel fet que ens trobem davant d’un canvi de paradigma social pressionats pel canvi climàtic i la necessitat de reduir la despesa energètica  fòssil. Va exposar que si Catalunya fes la necessària transició energètica es podria estalviar gairebé 300.000 M € com es pot llegir en la ponència de Carles Riba i Romeva dins el llibre i que també havia exposat a la tertúlia Borralleres del mateix Ateneu. Tot seguit va presentar el doctor Jaume Botey, president de l’entitat, i l’enginyer Ramon Garriga, ex-president de l’Institut Catala de Tecnologia i vocal del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya,  que també havia participat amb una ponència a l’esmentat congrés.

Botey va començar dient que feia de mal presentar un llibre sortit de la pròpia associació, però no podia deixar de subratllar-ne l’interès. Va anunciar que Garriga ja parlaria com a enginyer de  l’eix de les alternatives per deixar de ser “petrolidepenents”  i va abordar per la seva banda l’eix més espiritual o de vida interior  en una Catalunya laïcitzada dins una Europa que cada vegada ho era més. Així, va ressenyar les aportacions  de Fèlix Martí sobre si es podia continuar essent creient en un món laic i compartir desinstitucionalitzadament creences d’altres religions; de Francesc Torredeflot sobre les manifestacions de Déu en la naturalesa; de Tica Font sobre la pau —en els seus significant d’ahimsa (noviolència) i satyagraha (recerca de la veritat)— com a nucli central de les tradicions religioses o de Teresa Guardans, que demanava rebaixar el volum del jo en un món de brogit i soroll per aprendre a escoltar i poder construir-nos cada vegada més com a persones solidàries. Encara va tenir una paraula per a les intervencions de Ramon M. Nogués sobre el bandejament de la dona i de Jordi Via sobre una economia social i solidària. La segona part del seu parlament el va dedicar a fer uns breus comentaris a la Laudato si’, tot afirmant que per primera vegada l’Església posava en qüestió aquest nostra model energètic i capitalista que exclou tota mena de minories.

Ramon Garriga va començar afirmant que estava d’acord amb la possibilitat de l’autosuficiència energètica catalana amb renovables, però exposà des del punt de vista tècnic i estadístic, un bon reguitzell de dificultats per deixar les energies fòssils  (petroli, carbó, gas) responsables del canvi climàtic per l’efecte hivernacle que produeixen. Va exposar que la despesa en energia primària l’encapçala Xina (23%), seguida dels EUA (16%), l‘àrea del Pacífic (143%), Unió Europea (11%)  i que serà normal que Índia (6%) i Àfrica (5%) vulguin augmentar-la. A Catalunya encara depenem massa del petroli (47%) , del gas i de la nuclear (20%) i tenim les renovables en un reduït 4%.. I en què la gastem, l’energia?  Doncs un 41% en transport, un 27% en la indústria, un 16,3% en despesa domèstica... Amb moltes més dades, fins i tot dels actuals camps de recerca en energia eòlica, solar de capa fina i d’emmagatzament, va explicar que no eren temps de posar pegats sinó de canvis radicals, de conversió total que haurem de començar a fer i exigir  els consumidors, sense deixar que els distribuïdors, amb connivència amb els polítics,  imposin les reves regles de joc. La UE està alerta i caldrà exigir l’aplicació de les seves directives.

Els parlaments  originaren un bon debat entre el públic assistent. Vilanova va acabar agraint a tothom la seva participació i lloà que associacions com “Cristianisme al Segle XXI” afrontessin  un tema tan cabdal per al futur de Catalunya.