Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR/Observatori Blanquerna) "Jo volia ser pallasso perquè els pallassos fan feliç la gent trista", així comença el seu relat biogràfic el claretià Antoni Fradera. Va decidir fer-se religiós: "Transmetent el missatge de Jesús podia fer més feliç la gent", afirma.

Fradera té més de vuitanta anys i és missioner a Nagoya, el Japó. Reconeix que la cultura oriental és discreta i molt humil, "no volen molestar mai", fins el punt, explica, que si preguntes a algun japonès com es troba si està malalt et diuen que estan bé, "no et volen afligir". Aquest és el cor dels japonesos, que ha captivat a Fradera. "M'estimo aquest país perquè he arribat a la conclusió que tota la gent és igual, té el seu cor", tot i que és un cor, matisa, "que ha viscut en ambients diferents".

La felicitat per a ell consisteix en oblidar-se d'un mateix, igual que fan els japonesos. Fradera reconeix que no entén els missioners que prediquen amb el paper a la mà, ja que "parlant amb el cor a la butxaca". Ell, en canvi, no prepara mai res, "miro quina cara fa la gent", ja que "quan un diu t'estimo no s'ho prepara, surt del cor".