(Balasch Editor) Amb l'antologia 'Amic i amat. Tres homes de Déu en diàleg' Balasch Editor clou l’any dedicat a Ramon Llull. És un llibre de Lluís Busquets, que ha unit en un volum el Llibre d’amic i amat de Ramon Llull (1283) al costat dels poemes que Jacint Verdaguer va titular Perles [d’Amic i d’amat] (1896) i, encara, al costat de les Darreres espurnes amb què Lluís M. Xirinacs va preparar un mes abans de morir la seva ofrena al Transcendent (2007).
L’edició de Llull no només acara els versicles del català medieval amb una versió actual —realitzada amb Helena Soler, professora de llengua i literatura catalanes–, sinó que assenyala els textos espuris. Com és sabut, les primeres edicions del llibre en qüestió a la península (Alcalà el 1517 i València el 1521) bevien de l’edició parisenca de 1505, obra de l’humanista lul·lià Jacques Lefèvre d’Étaples, el qual, admirat per l’obra lul·liana, no sols maneflejà el text sinó que hi introduí versicles seus.
Verdaguer, que considerava el Llibre d’amic i amat “el llibre d’or de la literatura catalana”, el va llegir en la versió valenciana de Bonllavi de 1521 i en una altra d’incompleta, feta a Mallorca per Jeroni Rosselló, el 1866. Tanmateix, es dóna el cas que, en els manuscrits de mossèn Cinto que Busquets ha consultat a la Biblioteca de Catalunya, s’hi qualifica com “el millor” un versicle espuri que no és de Llull.
L’antòleg no sols neteja l’obra de Llull de versos que no li pertanyen, sinó que explica les circumstàncies dramàtiques de les composicions de Verdaguer, en un temps en què, gairebé pres a la Gleva, l’arxiduc Lluís Salvador el convida a Mallorca. Allí inicià les seves Perles, que acabà a Vallcarca el 1896, en uns quaderns que el van acompanyar al seu llit de mort, a Vallvidrera, d’on van sortir d’amagat en una motxilla.
Perles no es va publicar sinó pòstumament el 1908, sense trobar l’encaix i la relació dels seus poemes amb els versicles lul·lians, un fet que seguí en edicions posteriors. L’edició de Busquets exposa amb tota claredat la correspondència dels poemes de Verdaguer amb els versicles de Llull, n’assenyala els bastards i les duplicitats. Altrament, com també fa amb Llull, ens confessa els criteris que ha seguit per a l’edició.
Quant a les Darreres espurnes de Xirinacs val a dir que, per primera vegada, s’editen oferint les referències lul·lianes i amb una vintena d’esquemes a tot color, com ell les havia deixat il·lustrades a partir del seu Model global de la realitat (2007), desenvolupat més tard i conegut pels seus deixebles com a Globàlium. Si els apèndixs corresponents als dos primers autors són lingüístics, en el cas de Xirinacs, Busquets proposa una breu iniciació al Globàlium, amb els gràfics corresponents de la hiperesfera i, respectant tots els colors, en defineix totes les categories, cosa que també es fa per primera vegada.
Per si fos poc, el llibre, de tapa dura, porta 29 pàgines d’il·lustracions del pintor Sergi Barnils, que són una veritable simfonia mística de colors, en la infausta temptativa de voler representar totes les interrelacions entre l’home, l’amic, i Déu, l’Amat. A més de l’edició comercial, se n’ha fet també una edició d’art numerada de l’1 al 202 exemplars, impresos damunt paper Athenea, de la Casa Clariana, numerats amb xifres aràbigues, relligats en tela, signats pels autors de l’edició i el pintor, acompanyats d’una litografia estampada damunt paper Arches de 24 x 34 cm, signada i numerada per l’artista, amb l’estoig corresponent.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.