Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(FJM/CR) “Senyor Cardenal, quan es trobi amb el Sant Pare animi’l a continuar empenyent aquesta nova primavera eclesial perquè ens està fent un gran bé i, cregui’m, molts allunyats de l’Església tornen a preguntar-se si el relat de la fe pot tornar a ser important en les seves vides”. Aquesta és la petició que públicament va fer a l’arquebisbe de Barcelona el president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell

Aquest dilluns es va obrir oficialment el curs d’aquesta institució en un acte a l’Aula Magna dels Seminari de Barcelona presidit per Lluís Martínez Sistach. El cardenal participarà a partir d’aquest dissabte en les sessions del Sínode de la Família per designació directa del papa Francesc.

En la inauguració, Josep Maria Carbonell va emmarcar el nou curs en la “il·lusió i esperança de l’agenda de canvis que promou el Papa Francesc” i que ara es pot concretar més en el Sínode: “estem convençuts que veurem canvis que ajudin a apropar i renovar la doctrina de l’Església sobre la família des d’una perspectiva més pastoral que dogmàtica”. 

Per això, va demanar que Sistach sigui dels sectors que animi en aquesta línia i que expliqui al papa que “a Barcelona, hi té molts fidels il·lusionats amb els nous camins que està obrint”.  Un papa que també està exercint un “lideratge en el món, que el reconeix com el seu referent moral”, posat de manifest en els seu darrers discursos al Congrés americà, a Cuba, al Parlament Europeu o de denúncia davant del drama dels immigrants i refugiats.

Carbonell també va situar el nou curs de la Fundació Joan Maragall com “un moment de consolidació després dels vint-i-sis anys de la seva constitució”. I també es va referir al moment polític actual que demanant valors ferms per “guiar la convivència, la dignitat, la unitat, la justícia i la llibertat del nostre país”. 

En aquest context la Fundació també pot fer “la seva petita aportació, com a institució compromesa amb la inculturació de la fe en la nostra cultura i societat, com a institució de trobada, de diàleg i de reflexió oberta a tothom, com a institució que afirma les arrels cristianes de Catalunya i la seva convicció que aquestes arrels són essencials per ajudar a configurar, ara i avui, els valors del nostre país i el seu espai públic”.  Per Carbonell, cal “aixecar aquest diàleg intern, que no ha existit, en el país i extern amb Espanya i Europa per trobar una sortida sòlida de cara al futur”. 

La perifèria de Ramon Llull 

La lliçó inaugural del curs es va dedicar a Ramon Llull l’any Llull, coincidint amb l’any que començarà el proper mes de novembre per commemorar el setè centenari de la seva mort. “Ramon Llull, creativitat, espiritualitat i renovació des de la perifèria” va ser lliçó impartida per Albert Soler, doctor en filologia catalana (UB) i professor de literatura catalana medieval, especialitzat en la literatura catalana del segle XIII –sobretot en Ramon Llull i Arnau de Vilanova.
 
“Ramon Llull va ser un laic, casat i amb fills, que es va veure abocat a procurar-se una formació autodidacta”, va remarcar Soler. “Va desplegar una intensa activitat intel·lectual, missional i política sempre des de les perifèries geogràfiques, eclesials i culturals. Aquest fet, però, no el va limitar en cap sentit; al contrari, la seva acció i el seu pensament són d’una creativitat desbordant i il·limitada, sempre a la recerca de noves maneres de fer possible la comunicació de la veritat entre les persones”, va afegir per enllaçar la seva tasca de fa set segles amb el treball actual de la Fundació Joan Maragall- 

Després de presentar alguns elements del nou marc conceptual i simbòlic que desenvolupa Ramon Llull i la potència innovadora de les seves propostes, Soler va relacionar aquesta experiència amb la crida del papa Francesc a viure en les perifèries. “Llull abandona el benestar, el centre de confort, per anar a les perifèries”, que és un viatge “a tant físic com intel·lectual a les fronteres de la cristiandat”. “Creativitat” és una altra de les claus d’aquesta aportació de Ramon Llull, “a la recerca d’un terreny comú entre les religions”.

La misericòrdia

El cardenal Martínez Sistach va tancar l’acte elogiant el treball de la Fundació Joan Maragall, sobretot per la seva dimensió de “sortida” i “d’anar a trobar” des de l’Església i en diàleg, com demana el papa Francesc. 

Respecte al Sínode de la Família, va vincular-lo a l’any sant de la Misericòrdia que comença just després de finalitzar l’assemblea de bisbes: “segurament si el papa ha ofert a l’Església l’any sant de la Misericòrdia, serà potser perquè s’apliquin les conclusions del Sínode amb misericòrdia?”. Sistach, que ja va participar en la primera part del Sínode de la tardor passada, va reconèixer la importància que pot tenir aquest esdeveniment. 

El cardenal també va desitjar que durant l'any Ramon Llull pugui avançar el seu procés de canonització, i la proclamació de Llull com a doctor de l'Església. Una figura amb "un pensament i forma de procedir molt actual" i que pot ser "una ajuda en el diàleg entre el cristianisme i l'Islam".

Nou curs

Una de les novetats del nou curs de Fundació es que compta amb una nova pàgina web en la qual es pot trobar tota la informació sobre la programació del curs i accedir als àmbits d’actuació d’una manera més fluïda i intuïtiva

En el programa d’aquest any té previstos dos cicles en col·laboració amb altres institucions: amb l’Aula Eixample (UdEC-UPF) un cicle sobre l’humor; i amb de la Unió de Religiosos de Catalunya organitzant amb un cicle sobre la vida religiosa i la seva contribució al país, dins l’Any de la Vida Consagrada.

També organitzarà una nova edició –la vuitena- del cicle sobre Claus de lectura de la Bíblia. En aquesta ocasió es reflexionarà sobre la Bíblia com a gran codi cultural des de la poesia i la literatura, des de la pintura, des de la filosofia i des de la ciència. Coordinat per Pere Lluís Font, el curs oferirà cinc mirades personals encarregades a perfils diferents. I abans de Nadal, les sessions de reflexió teològica d'enguany aniran a càrrec del Gabriel Amengual sobre dimensions de l’existència cristiana: interioritat, memòria i alteritat. Igualment, prosseguirà la reflexió amb alguns seminaris interns, com per exemple el de patrimoni sacre i el de l’islam –que es realitza des de fa una quinzena d’anys-.

Pel que fa a les publicacions, els propers números de la revista Qüestions de Vida Cristiana –coeditada amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat- portaran per títol Ecologia i Europa: retrobar l’ànima. La col·lecció "Quaderns de la Fundació Joan Maragall" tindrà continuïtat amb dos números dedicats a la figura de Llull: un que recollirà la lliçó inaugural de l’acte, d'Albert Soler, i un segon d’un treball també sobre Ramon Llull -un acostament des dels seus proverbis-, l’autor del qual és un jove intel·lectual que va rebre ara fa dos cursos l’Ajut a la Formació.

Abans de final d’any es publicarà a la col·lecció "Cristianisme i cultura2 un llibre del professor Gabriel Magalhães, pensador i escriptor portuguès: Mirall de vida. Una lectura quotidiana de l’Evangeli, una reflexió pausada, en clau poètica, alhora espiritual i de contingut cultural. Un testimoniatge de la seva fe en diàleg amb el món que de ben segur interpel·larà el lector.

I a començaments de 2016 un treball del professor Pere Lluís Font, vicepresident de la Fundació: Cristianisme i modernitat. Per una inculturació moderna del cristianisme. Es podran llegir els textos que recullen la reflexió de l’Aula Joan Maragall.

Ajut a la formació 

Un dels objectius i finalitats de la Fundació Joan Margall és promoure vocacions de persones joves que tinguin capacitat i vulguin treballar en el camp del diàleg entre la fe i qualsevol dels àmbits de la cultura.  Així es tracta de suscitar i promoure futurs intel·lectuals cristians sensibles a les relacions entre la pròpia disciplina, tant en el camp de les ciències de la naturalesa com en el de les ciències humanes, i el cristianisme, fent veure les repercussions religioses i les implicacions humanístiques, ètiques o polítiques del tema estudiat. 

En aquesta quinzena edició de la convocatòria s’ha atorgat l’ajut a Lorena Duque González, que es va fer públic en l’acte d’inauguració de curs. Sota la direcció de la professora Elisa Valero Baños treballarà el projecte La llum en l’espai litúrgic de l’arquitectura contemporània. El seguiment per part de la Fundació anirà a càrrec d’Ignasi Boada.

Lorena Duque és llicenciada en arquitectura (UIC) i Màster en Restauració de Patrimoni Arquitectònic per la UPM. Actualment està realitzant el projecte final del Màster d’Arquitectura i Art per a la Litúrgia en el Pontifici Institut Litúrgic de Sant Anselm de Roma centrat en l’estudi mistagògic de la llum a l’espai litúrgic. El projecte té com a finalitat estudiar el nexe existent entre la fe cristiana i l’arquitectura contemporània a través de la llum. L’objectiu d’aquesta recerca és, doncs, “obrir noves perspectives per la construcció de les esglésies del nou mil·lenni, en un clima de diàleg interdisciplinari i d'obertura cap a un llenguatge contemporani, sense que impliqui la renúncia al seu caràcter mistagògic, irrevocable en un edifici d'aquesta mena”.