(Laura Mor –CR) El proper diumenge 2 d'abril les famílies de l'escola cristiana tenen una cita: la sisena trobada familiar que organitza la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya. El president d'aquesta xarxa, Josep M. Romagosa, defensa que “la col·laboració público-privada és un model d'èxit” i reivindica “el dret a decidir en relació a les famílies i en relació a l'escola”. I es pregunta perquè es busca la desaparició de l'escola concertada.
-Què identifica les famílies de l'escola cristiana?
-No som ni millors ni pitjors, però som nosaltres. Els trets que ens identifiquen són els que també identifiquen l'escola cristiana com un actor rellevant dins dels sistema educatiu. L'escola cristiana no som cap anomalia com de vegades s'intenta fer creure, sinó que tenim els nostres valors i els volem fer viure conjuntament amb les famílies.
Les famílies assumim plenament aquests valors cristians, formen part de la nostra identitat. Posem a disposició del sistema educatiu un model, unes idees, uns valors, que conformen el caràcter propi dels nostres centres, i que estan al servei del creixement dels nostres fills.
-Què aporta la suma d'identitats al conjunt del sistema?
-És un element de pluralitat contra determinades visions uniformitzadores que diuen com ha de ser l'escola. Defensem la diversitat i la pluralitat en el sistema educatiu, perquè és la base per a construir una societat plural.
"Respectem profundament l'escola pública, però també volem ser respectats"
-No es pot assolir un pacte educatiu de país?
-Nosaltres hem fet crides al diàleg. Però si no partim d'un diàleg sincer en què reconeixem l'altre, el diàleg es fa complicat. No m'agrada demonitzar la dialèctica escola pública-escola concertada perquè tots som escola. A partir d'aquí, treballem conjuntament per millorar-ho: amb diferents titularitats, amb diferents especificitats. L'escola pública la considerem absolutament necessària i la respectem profundament, però també volem ser respectats.
-Posi'ns algun exemple.
-Ara que estem en període de preinscripcions, comencen a sortir missatges estranys, com el que parlava de “desviar” fons. Personalment, em sembla malintencionat. És una lectura molt parcial. La ILP que es va presentar al Parlament buscava la desaparició de l'escola concertada. Per què? No s'acaba d'entendre... La col·laboració público-privada en l'ensenyament català és un model d'èxit i de referència.
-Per què el considera un bon model?
Perquè garanteix la diversitat de centres i dona opcions a les famílies. La llibertat per triar és important. És el dret a decidir que tant defensem, en aquest cas en relació a les famílies i en relació a l'escola.
"Que es publiqui el cost de la plaça escolar"
-El filtre econòmic no sempre garanteix aquesta llibertat per a poder triar.
-Cert. Se'ns acusa de segregadors per motius econòmics. Parlem-ne. És veritat que les famílies de l'escola concertada paguem unes quotes i això va contra certa equitat, d'acord. Però llavors el que hem de fer és que els mòduls de concert siguin suficients; que es compleixi el que diu la llei per garantir que l'escola sigui gratuïta per a tots; llavors així estaríem amb una situació d'igualtat.
-Demana més recursos?
-Com a mínim que es reconegui que els recursos que rep l'escola concertada són insuficients. Demanem –i ho anirem demanant insistentment– que es publiqui el cost de la plaça escolar. Què aporta el sistema públic a una plaça pública i a una plaça concertada. Tots més o menys sabem per on aniran els resultats. Però sembla que ens n'haguem d'avergonyir. Nosaltres no estem xuclant els recursos de l'escola pública. Al contrari! Les famílies de la concertada d'alguna manera fem un pagament doble: paguem l'escola pública a través dels nostres impostos i paguem directament a la pròpia escola concertada on anem.
-La llei garanteix el dret a una educació gratuïta.
-Sí, i també diu que els concerts han de ser suficients. Però no ho són i tots ho sabem. Hauríem de fugir del discurs de “tot el que és públic és bo i la gestió privada no és bo”. Per exemple, enguany celebrem els 400 anys de l'Escola Pia. Em sembla que la trajectòria és llarga, que l'aportació de l'escola cristiana a la societat durant molts anys ha estat important i significativa.
És clar que hem de mirar el futur! Però cal saber que l'escola cristiana parteix de la iniciativa social. No m'atreviria mai a qualificar-la de negoci. Hi ha escoles i hi ha famílies que ho estan passant molt malament per arribar a final de mes.
-I després d'aquest a priori, què vindria?
-A partir d'aquí ve el diàleg i els pactes que faci falta. Però parlem tots de forma oberta i sincera, i mirem de construir. M'agrada parlar del sistema educatiu. Treballem tots per millorar el sistema educatiu.
"Els primers responsables de l'educació dels fills són les famílies"
-Som-hi. Què aporteu les associacions de pares i mares al conjunt del sistema educatiu català?
-La dimensió col·lectiva que assumeixen les AMPA en la relació família-escola és important. S'ha anat enfortint, hem anat evolucionant d'un model en què l'escola es podia veure amb un cert recel a un del en què tots plegats estem convençuts de la necessitat de col·laboració perquè ens anem convencent que junts sumem, i penso que hi ha passos a fer.
Al debat Ara es demà estem proposant de vehicular tota la participació col·lectiva de les famílies a través de les AMPA. I això inclou la representació al consell escolar, que avui creiem que és democràtica però no representativa. Això li resta certa legitimitat. Volem intensificar el paper de les AMPA sempre en aquest marc de relació i col·laboració amb l'escola.
-Com definiría el compromís que assumeixen aquestes associacions?
-Com a pares i mares tots tenim un compromís individual amb els nostres fills, però creiem que també hi ha una dimensió comunitària. Això vol dir posar aquest compromís al servei dels altres, i les AMPA són un vehicle per tirar això endavant.
La gent a les AMPA no està per veure “què fan amb el nostre fill”, sinó que ens posem al servei del conjunt. L'escola necessita una visió de 360 graus sobre el conjunt de nanos; i les famílies hi podem aportar la nostra part de la visió.
Els primers responsables de l'educació dels fills són les famílies, però busquem una suma coherent d'esforços. Famílies i escola sumem d'una forma coherent o la cosa no suma. Hem d'anar tots a una i aquesta interlocució família-escola és important.
-Sovint dieu 'som força'. En quin sentit?
-És un lema que hem anat implantant com a Confederació. Som força, en dos sentits. Força gent que compartim uns mateixos valors. De vegades es pot tenir un sentiment de solitud. I força també com a AMPA, que entenem que donem el nostre impuls a l'escola cristiana. Volem ser un impuls que empenyi per anar creixent.
-Què busqueu amb la trobada del 2 d'abril?
-La trobada vol reunir tota aquesta força. Pretenem fer comunitat, fer escola i reforçar aquest sentiment de pertinença, d'identitat de l'escola cristiana. Hem de veure que no estem sols i que som molts. Aquest espai que té una component de trobada familiar, de festa i també de feina. Hi ha l'espai de les AMPA en xarxa, la conferència més formativa a càrrec de Francesc Torralba, i una part més lúdica pensada especialment per als infants. Enguany celebrem 40 anys: l'any 1977 es va crear la Confederació. Cal agrair a tota la gent, la base, que ha fet possible aquesta trajectòria, que fa patxoca.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.