'Amoris Laetitia': un manual perfecte de preparació al matrimoni

(Laura Mor –CR) De ideal a la vivència. Del model perfecte a la realitat dinàmica. Poca moral i molta praxis. Menys perspectiva jurídica i més pastoral. Són algunes de les primeres impressions sobre el document postsinodal del papa Francesc sobre l'amor, la família i el matrimoni, l'Exhortació Amoris Laetitia, presentada aquest dimecres a l'Aula Magna de la Facultat de Teologia de Catalunya.

La presentació ha ofert un “tractament preliminar” de l'exhortació i ha comptat amb intervencions de Carles Pérez-Testor, director de l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer (URL); Manuel Claret, professor de Teologia Moral de l'Ateneu Universitari Sant Pacià i delegat de Pastoral Familiar de l'Arquebisbat de Barcelona; Armand Puig, rector de l'Ateneu; Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona; i Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i gran canceller de la institució universitària que acollia l'acte.

“Tots els bisbes necessitem escoltar coses dels savis”. Aquesta ha estat la invitació d'Omella a la lectura completa, atenta i pausada del text, que ha aplaudit amb un “gràcies, Sant Pare per aquesta exhortació”. Una proposta de lectura oberta no sols a l'episcopat, sinó a tota la comunitat de creients: “Quedem tots emplaçats a llegir-la. Obligació per a tots els seminaristes, religiosos, laics i bisbes”.

Canvi de perspectiva

El teòleg i rector de l'Ateneu Sant Pacià, Armand Puig, ha defensat “l'aproximació” que fa Francesc a la qüestió de l'amor en el matrimoni i en la família com “una de les grans novetats del text”. I s'ha preguntat “quina és l'angulació” que permet entendre la proposta: “No és la perspectiva jurídica, és la perspectiva pastoral”, ha sintetitzat.

La intervenció de Puig ha descrit l'estructura de l'Amoris Laetitia i ha recordat que “Jesús promou, per un costat, un ideal exigent i, per l'altre costat, una proximitat compassiva”. I hi ha afegit: “Evangeli fet de radicalitat i de misericòrdia”.

Una actitud que remet a una “tirallonga immensa de situacions en què la persona pateix i de vegades s'esquinça” i que el pontífex desgrana en diverses seccions d'aquest document programàtic.

“El papa Francesc és un home valent” ha reconegut Armand Puig, que ha destacat tres verbs comuns en l'Amoris Laetitia i la Consortio familiaris de sant Joan Pau II: “Integrar, discernir i acompanyar”.

Proximitat i llibertat de consciència

Segons Carles Pérez-Testor el punt central del document i que permet entendre el to és al número 37: “Tenim dificultat per presentar el matrimoni més com un camí dinàmic de desenvolupament i realització que com un pes a suportar tota la vida. També costa deixar espai a la consciència dels fidels (...); som cridats a formar les consciències però no a pretendre substituir-les.”

Pérez-Testor ha explicat com li ha ressonat el text, en tant que laic i pare de família: “És un document important, dens, però que enganxa des del primer moment”. Aquest psiquiatre i terapeuta familiar ha parlat de la sensació de proximitat que produeix l'exhortació: “Està a prop, no hi ha llunyania, en el text”. És així com ha parlat del “to positiu i acollidor del papa Francesc” que fa que es mostri “atent a acompanyar i a què el lector acompanyi les famílies”.

“Aquest text és un manual perfecte de preparació al matrimoni”, ha defensat Carles Pérez-Testor. Ho ha dit referint-se en concret al capítol 4 de l'exhortació, del que n'ha destacat el “treball hermenèutic del papa Francesc del clàssic himne dels Corintis”. Ha enumerat així valors i realitats com ara la paciència, la compassió, el servei, la superació de l'enveja, l'amabilitat, el desprendiment, la violència interior, el perdó –que considera que el papa subratlla especialment–, el fer experiència, la imperfecció o la confiança.

“Aquests comentaris són veritables perles” que remeten, ha dit, al “què significa l'alegria de l'amor”. El papa no eludeix parlar de “créixer en l'amor conjugal”, de tendresa i de passió eròtica. I aquí, demana cercar el bé de l'altre, reciprocitat, intimitat, tendresa, estabilitat.

En un context social en què el divorci és una realitat significativa a Catalunya –per sobre de la mitjana europea, apunta Pérez-Testor–, Francesc s'expressa en “un llenguatge molt proper”. Segons aquest psiquiatre, el papa diu que “que quan un hi va, està convençut que el matrimoni durarà tota la vida” i que invita els joves a casar-se per amor.

Sobre el punt del diàleg, el considera “fantàstic i indispensable”. I també ha volgut subratllar l'apartat en què Francesc parla de les emocions i la dimensió eròtica de l'amor, assenyalant també la crítica que fa a certes patologies, com el domini o el sotmetiment.

Feina per a tothom

“El papa ens dóna la feina a tots nosaltres, que realment a les comunitats, grups i parròquies això s'ha de posar en pràctica i s'ha de viure”. Així ha presentat el bisbe auxiliar Sebastià Taltavull els reptes pastorals que es desprenen de l'exhortació, i que recull el capítol sisè. “Tot l'accent –el papa ho fa molt en tots els documents– és en la necessitat d'experimentar l'evangeli, l'evangeli de la família”.

Taltavull considera que “el document mostra molta maduresa i pedagogia de qui exhorta; i espera el mateix per part de qui el rep. Això vol dir que hem de revisar molt la nostra pastoral”. Començant per les parròquies, seguint per la formació dels seminaristes i també per la preparació dels futurs matrimonis, qüestions de les que ha enumerat diverses citacions del text.

“El papa és molt insistent en el capítol de la formació, però ho diu en un to positiu, que anima i que atreu”. Taltavull ha recordat una anècdota de quan era rector: “De vegades a la parròquia em preguntaven: 'com és que per casar-se va tant ràpid i per fer-se capellà són tants anys?' Que cadascú tregui conclusions”. I s'ha referit a l'afirmació del papa que diu que “cadascú prepara el seu matrimoni des del seu naixement” (208).

“Caldria agafar l'exhortació per fer tota una revisió i un nou plantejament de com fem els cursets prematrimonials a les parròquies, els arxiprestats a les diòcesis”. I ha parlar de fer coincidir millor “l'oferta i la demanda”.

Després de parlar de “detalls molt concrets” quan a la rutina pròpia del matrimoni, ha situat l'apartat dedicat als “desafiament de les crisis” (232-238) i n'ha recomanat “una lectura pausada per la seva densitat”. Ha esmentat la necessitat d'una pastoral per acompanyar els separats, els divorciats i els abandonats i ha descrit els números sobre la mort (253-258) per la seva “finesa pastoral extraordinària, que entronca amb el treball de les obres de misericòrdia”.

La misericòrdia com a criteri

“Agents de pastorals i mossens sempre miràvem el dogma i el magisteri que il·luminava la persona. Aquí canvia la situació: no vol defensar el dogma i el magisteri, sinó que vol defensar la persona. Una persona que necessita respostes i l'Església li ha de donar, d'acord a l'Evangeli”. Així ha situat Manuel Claret una de les claus que han de servir per comprendre el text.

Ha parlat de portes obertes, de tenir “la misericòrdia com a criteri” i ha recollit com a màxima “el respecte a la consciència de les persones”, –és a dir, sí formar les consciències, però sense imposicions–, tal com proposa el papa.

Claret ha defensat com l'exhortació porta implícit “un missatge a la gent que pateix i que té problemes” i ha coincidit amb Armand Puig en què “la norma que s'ha de tenir present és acompanyar, discernir i integrar. La problemàtica familiar ha de tenir aquests grans principis”.

Ha reiterat que és un document que “cal llegir-lo a poc a poc, molt a poc a poc” i ha tancat la seva intervenció citant del papa: “Posem tantes condicions a la misericòrdia que li buidem de sentit concret i de significació real”.