Albacete: "La diversitat és una fortalesa, no una amenaça"

(Direcció General d'Afers Religiosos) El butlletí del mes de gener de la Direcció General d'Afers Religiosos dedica l'entrevista a Álvaro Albacete. És el secretari general adjunt per a les Relacions Externes del Centre Internacional de Diàleg (KAICIID), amb seu a Viena (Àustria). Des del febrer del 2014 fins a l'agost del 2015 ha estat consultor especial del secretari general del KAICIID i promotor actiu del diàleg interreligiós per a la consolidació de la pau, especialment a la República Centreafricana i a Nigèria.

Amb quin tipus de mesures heu treballat per promocionar el diàleg interreligiós i aconseguir objectius de pau?

Al KAICIID utilitzem el diàleg per consolidar la pau en situacions de conflicte i per millorar l'entesa i la cooperació entre persones de diferents cultures i credos. Creiem que cal promoure el diàleg com a mecanisme per a la resolució de conflictes, especialment quan la religió s'utilitza per justificar la violència i l'odi.

La religió és, per a la majoria dels creients, una força per al bé. Nosaltres estem convençuts que si centrem aquesta força en la promoció de la convivència i la comprensió mútua, el diàleg pot enfortir els esforços internacionals per assolir una pau sostenible.

En particular, creiem que el diàleg entre responsables polítics i líders religiosos és essencial. Al Centre Internacional de Diàleg creem els espais per a aquest diàleg. Treballem amb líders religiosos perquè sabem que coneixen bé la situació de les seves comunitats, on són respectats i escoltats. Treballem amb líders religiosos perquè sense líders religiosos no hi ha pau. Per exemple, la nostra iniciativa “Units contra la violència en nom de la religió”, que vam presentar a Viena el novembre del 2014, és una mostra de diàleg i cooperació entre líders religiosos de diferents credos, institucions religioses i governs, per ajudar-los a trobar una resposta conjunta a la violència a l'Orient Mitjà.

Un altre dels camins que hem triat cap a la pau és l'establiment de xarxes. Tenim relacions amb institucions religioses i connectem els líders religiosos entre ells, cosa que fa molta falta. A més, mitjançant el nostre Programa internacional de beques, busquem formar els líders religiosos del futur, educar-los en l'ús del diàleg interreligiós per prevenir i resoldre conflictes.

Fins a quin punt s'han implicat els diferents col·lectius i representants de les tradicions religioses presents a la zona on heu actuat?

Els hem implicat força perquè sabem que són essencials a les seves comunitats. No ens hem embarcat només en la tasca de promoure el diàleg interreligiós per assolir la pau. Més aviat, la nostra intenció és donar suport a la feina que s'està fent bé i promoure la cooperació. L'estratègia del Centre Internacional de Diàleg és multilateral i multireligiosa: treballem amb responsables polítics, líders religiosos de diferents tradicions i experts, tant en l’àmbit local com en l’internacional. No volem reinventar la roda ni duplicar esforços.
Per exemple, a la República Centreafricana treballem amb els líders religiosos locals de la Plataforma Interreligiosa per la Pau, una iniciativa liderada per l'arquebisbe de Bangui, el president de la comunitat islàmica i el president de l'aliança evangèlica d'aquest país. A l'agost, la Plataforma va rebre el premi Sergio Vieira de Mello per la seva tasca en la promoció de la reconciliació i la pau, i fa poques setmanes, els seus líders religiosos van rebre el papa Francesc a la República Centreafricana. Ells van ser recentment a Espanya per participar en un taller dins del Diàleg Polític “Madrid+10”, organitzat pel Club de Madrid.

També treballem amb organitzacions no governamentals en diferents països i donem suport al treball desenvolupat des de les bases. Finalment, però igualment important, fem una tasca amb agències de Nacions Unides com la UNESCO, el PNUD i l'Oficina per a la Prevenció del Genocidi, així com altres organitzacions internacionals, com la ISESCO (Organització Islàmica per a l’Educació, la Ciència i la Cultura), l’OIC (Organització per a la Cooperació Islàmica) i Religions per la Pau. A través d'aquestes aliances, el Centre Internacional de Diàleg està portant líders religiosos als debats a Nacions Unides. Per a nosaltres és importantíssim involucrar tant els actors locals com els internacionals.

El model del Centre Internacional de Diàleg (KAICIID), és aplicable a altres situacions internacionals? Cal diferenciar entre nacions democràtiques i altres formes d'Estat per fer eficaços aquests tipus d'intervencions?

El diàleg, i en especial el diàleg interreligiós, es pot aplicar reeixidament en moltes situacions internacionals. Tanmateix, el Centre Internacional de Diàleg té una significació única. El KAICIID és l'única organització intergovernamental dedicada a promoure el diàleg interreligiós i l'única organització intergovernamental dirigida per líders religiosos. La nostra estructura ens fa diferents. Tenim un Consell de les Parts, format pels Estats membres, i una Junta Directiva, formada per nou líders religiosos destacats. Això ens permet respondre a les preocupacions dels responsables polítics i els líders de comunitats religioses, reunir-los en un diàleg que és fonamental. Nosaltres estenem ponts entre grups que no s’haurien pogut relacionar de cap altra manera. I encara que ara ens concentrem en quatre regions de conflicte, mirem de compartir l'aprenentatge adquirit per ajudar en el camp del diàleg interreligiós en l’àmbit global. La tasca del Centre Internacional de Diàleg no és política. Respectem i defensem l'autonomia de l'esfera política i la seva legitimitat, però es tracta de sumar forces i pensem que pot ser molt positiu el paper dels líders religiosos a favor de la pau en conflictes en què s'ha manipulat la religió.

La diversitat religiosa és un problema per cohesionar societats o, al contrari, és una eina per consolidar valors comuns a tota la ciutadania?

Com va quedar registrat en la Declaració de Viena, nosaltres –i els líders religiosos amb qui treballem– considerem que la diversitat és una fortalesa, no una amenaça. Per això, en lloc de buscar gestionar la diversitat o de veure la diversitat com un problema, busquem construir una ciutadania comuna que estigui basada en la igualtat, el respecte envers l’altre i els drets humans. Pensem que aquesta ciutadania comuna és una eina per consolidar els valors comuns i això és el que estem mirant de promoure. De fet, el tema de la Declaració d'Atenes, firmada al setembre, va ser el suport als drets de ciutadania de cristians, musulmans i altres grups religiosos i ètnics a l'Orient Mitjà.

L'educació, incloent-hi l'educació religiosa, té un paper fonamental en la promoció d'aquests valors. Per això treballem amb institucions religioses de diferents religions, tant per incorporar el diàleg interreligiós a l'educació formal com per promoure l'intercanvi acadèmic en aquesta matèria.

Quines conclusions extraieu de la vostra experiència com a ambaixador en missió especial en l'àmbit del diàleg interreligiós i intercultural, amb diferents organitzacions jueves de tot el món?

Destacaré dos aspectes de manera molt esquemàtica. El primer és l'enorme força que té el missatge de la convivència entre diferents cultures i religions des de la realitat d'Espanya. No només des de la perspectiva històrica del que durant segles va ser Al-Andalus o Sefarad. També des de la nostra realitat actual, gràcies a un marc legal molt integrador, vertebrat per la Llei de llibertat religiosa, que recentment ha tingut un desplegament que ha estat observat des de molts llocs del món: la Llei de nacionalitat als jueus d'origen sefardita. I el segon és la idea que mai abans a la història no s'havien produït tantes iniciatives que promouen el diàleg interreligiós i, tanmateix, la percepció general és que l'extremisme s'estén inexorablement. Hem de combatre aquesta idea amplificant la veu dels moderats, dels qui estenen ponts, i aflorar aquesta realitat, que és la d'una majoria social.

El secretari general del KAICIID, Faisal Bin Muaammar, ha dit de vós que la vostra experiència (en afers multilaterals i de diàleg interreligiós i intercultural, bon govern, cooperació i desenvolupament amb Nacions Unides) és la combinació ideal de capacitats per donar suport al KAICIID en el futur. Quines són les claus d'aquesta combinació ideal i concretament pel que fa a la convivència en pau de les nacions amb diversitat religiosa?

El món de la diplomàcia no pot obviar la realitat religiosa, sobretot en les situacions de conflicte en què la religió ha estat manipulada per justificar la violència. Els diplomàtics hem de saber integrar en els esforços de pau els qui des del món de la religió poden ajudar a aconseguir aquest objectiu. Aquest enfocament no s'oposa en absolut a l'enfocament secular de l'Estat. És senzillament reconèixer una realitat amb un enorme potencial d'influència per al bé.

Hi ha més iniciatives destacables al món, en la recerca de la pau i la convivència entre diverses tradicions religioses, com la que ofereix el KAICIID?

Hi ha moltes organitzacions que treballen en aquest camp. De fet, això es pot veure al nostre Mapamundi de la Pau, que inclou més de 400 organitzacions que treballen per al diàleg interreligiós internacionalment. El nostre mapa és el resultat de mesos d'investigació i pretén ajudar tothom qui estigui interessat en aquest tema a buscar organitzacions per regió i especialitat. El Mapamundi de la Pau demostra que no estem sols en aquesta tasca. No obstant això, per la combinació del caràcter intergovernamental i multireligiós, no hi ha cap altra organització comparable al Centre Internacional de Diàleg. És per això que l'impacte que podem tenir pot ser molt més gran. El KAICIID està esdevenint el líder mundial en l'ús del diàleg interreligiós per assolir la pau.

El KAICIID és una organització intergovernamental amb el mandat de promoure mundialment l'ús del diàleg per prevenir i resoldre conflictes, així com per millorar l'entesa i la cooperació. La seva tasca es desenvolupa sobretot a través de la cooperació entre governs, religions i societat civil. El centre Internacional de Diàleg, amb seu a Viena, va ser fundat el novembre de 2012 per Espanya, Àustria, Aràbia Saudita i la Santa Seu com a observador fundador. La seva junta directiva està formada per representants de les cinc principals religions del món: budisme, cristianisme, hinduisme, islam i judaisme.