Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Vídeo/s

(Laura Mor –CR) Està jubilat i pagarà el viatge de la seva butxaca. El proper dissabte 19 el coordinador a Catalunya de l'Agenda Llatinoamericana, Jordi Planas, visitarà Costa Rica, Puerto Rico, Nicaragua, El Salvador i Honduras en el marc de la campanya 'Anada i tornada'. Una eina més d'una Agenda nascuda fa 25 anys per fomentar l'intercanvi pedagògic entre xarxes populars.

“L'Agenda Llatinoamericana és una campanya d'educació popular en valors. És en un gran pretext, una excusa per aprofundir en les causes de la situació que estem vivint en el món”, explica Planas. L'edició anual inclou 35 articles i altres informacions que conviden “a transformar consciències perquè neixin pràctiques noves”.

L'origen d'aquesta eina se situa en la línia de la pedagogia de l'alliberament de Paulo Freire. Neix a Llatinoamèrica l'any 1992, de mans de Pere Casaldàliga i José María Vigil, amb una intenció que encara és vigent: “L'Agenda convida Occident a veure-hi amb uns ulls diferents, amb la mirada dels empobrits”, recorda Planas.

Utopia i lluita

D'estètica acolorida –present en tot l'històric de portades–, el projecte casa un discurs reivindicatiu amb la lògica de l'esperança cristiana. Enguany, amb el títol 'Desigualtat i propietat' Casaldàliga i Vigil fan una crida a prendre consciència de la desigualtat creixent entre persones, en un discurs on critiquen també el “segrest democràtic” i la “crisi climàtica”.

Les paraules dels dos fundadors són contundents: “Caldria bufetejar-se la cara o pessigar-se el braç per comprovar que no hem perdut la sensibilitat, o la vergonya pròpia i aliena, si ho llegim o escoltem sense reaccionar enèrgicament al moment” escriuen en les pàgines de benvinguda de l'edició de 2016. Amb tot, la conclusió obre portes en comptes de tancar-les: “Utopia per la que val la pena lluitar i somiar”.

L'ús de l'agenda

Amb motiu dels 25 anys han renovat l'espai web de l'edició catalana. A més a més de tots els articles digitalitzats, s'hi poden trobar documentals, orientacions pedagògiques, àudios, fotografies, llibres, contes, pòsters i fulletons relacionats amb els temes de l'Agenda. Tot de material que complementa l'edició en paper, que té una tirada de 70.000 exemplars.

En una entrevista recent, Vigil explicava com “molts mestres rurals es guarden totes les agendes, no per utilitzar-les sinó com a llibres de consulta. Els articles estan escrits de forma condensada. Han de ser un itinerari d'idees, concisos, i la gent, a través del diàleg, ja procurarà interpretar-los”.

“El món no canviarà si no canviem les persones”

Vigil, com a fundador de l'agenda, deixa també que “avui l'Agenda no és un llibre sinó una xarxa”. Es referia a la connexió que han aconseguit establir entre persones d'arreu del món i que que comparteixen una mateixa visió de la solidaritat. Ho subratlla també Jordi Planas: “El nostre compromís neix d'un convenciment: el món no canviarà si no canvien els valors i les prioritats de les persones”.

Des de Catalunya, la Comissió de l'Agenda porta l'edició catalana des de 1995. La comissió permanent dóna suport a tots els actes de difusió i sensibilització, però cada poble i cada col·lectiu s'encarreguen d'organitzar-les. I, de tot el territori, les comarques gironines aglutinen la mostra més significativa d'aquestes activitats: “Aquí a Girona ha arrelat molt, ens l'hem sentit molt nostre”, explica Jordi Planas.

El coordinador català també explica que “l'agenda té un missatge molt potent i té aquesta vessant organitzativa popular”. Tots els col·laboradors hi treballen de forma gratuïta, “tret d'una mínima infraestructura”, puntualitza.

Amb 25 de trajectòria... ara què?

En aquest temps han publicat veus com les de SaramagoFrei BettoLeonardo Boff o Eduardo Galeano. "Veus autoritzades i d'una gran qualitat humana i literària", assenyala Planas. Aquest 2016, explica, Casaldàliga i Vigil han fet un pas més anunciant que l'agenda “es pot difondre sense donar permís a ningú”. Ho interpreta com una “obertura natural, que ja no és macroecumènica i aconfessional, sinó oberta a tothom que comparteixi aquesta línia i aquestes causes”.