(Laura Mor –CR/Solius) El silenci i la quietud de la Vall de Solius es van trencar dissabte per l’anar i venir dels qui tantes vegades hi han buscat recer. Fins a cinc-centes persones van apropar-se al monestir de Santa Maria de Solius per acompanyar els religiosos d’aquesta comunitat cistercenca en la festa dels cinquanta anys de presència monàstica. Dins l’església parroquial de Santa Agnès no s’hi cabia: malgrat el dia plujós, hi havia molts vincles a celebrar.
“No ens hauria de fer mai por de ser petits, de ser pobres, de ser un pobre camp, un camp de terra humil, que sembla poc fèrtil”, va dir l’abat general de l’orde del cister, Mauro Giuseppe Leopori, que va presidir l’eucaristia i va pronunciar l’homilia en català. Leopori va fer un elogi a la fragilitat, i va demanar ser “humus”, viure la vida a fons, amb simplicitat i profunditat, amb l’exemple de la vida monacal: “Durant aquests cinquanta anys heu viscut pel tresor que hi ha amagat, l’heu trobat, l’heu guardat, l’heu compartit i continueu cercant-lo”.
Radicals en la simplicitat
L’abat general va subratllar la recerca exclusiva de Déu com a sentit de la vida monàstica. “Sobre el camp del monestir no hi hauria de créixer res, no s’hi hauria de construir res que pugui distreure’ns de la recerca del tresor de Déu” va dir Leopori. En la seva homilia no hi va faltar determinació en la defensa del paisatge i el territori, en un poble a tocar del paradigma turístic de la Costa Brava: “Si hi construïm palaus, fàbriques, monuments, carreteres asfaltades, ja no serem més monjos”.
Leopori va agrair així la fidelitat i la presència d’aquesta comunitat monàstica, convençut que “no hi ha amor més gran per a la humanitat que el d’ajudar-nos a cercar i trobar el tresor amagat en la nostra vida, en la realitat que vivim, també i molt més encara quan la realitat sembla lletja, fatigosa, hostil”.
50 anys d’una “meravellosa aventura”
El prior de Solius Josep Peñaroya també va parlar amb clau d’agraïment dels 50 anys de trajectòria monàstica. “El 21 de gener de 1967, quatre monjos del monestir de Poblet començaren aquesta meravellosa aventura”. Els quatre fundadors –l’aleshores l’abat de Poblet Edmon M. Garreta, acompanyat d’Enric Benito, Jordi Gibert i Albert Fontanet– “ho feien moguts per l’esperit renovador del recent Concili Vaticà II; hi venien més plens d’il·lusions que de certeses, però amb el desig de viure la vida monàstica amb més autenticitat”, va recordar Peñaroya.
El prior va recuperar les paraules del bisbe Jaume Camprodon amb motiu del 25è aniversari: “Aquí hi trobeu la font de l’aigua per a l’esperit, més necessària que mai; perquè a fora poca gent té en compte la set de l’esperit. El tragí de la vida enrareix l’aire. Aquí es respira un ambient sa” deia Camprodon sobre Solius.
Avui són nou els monjos que configuren aquesta comunitat: l'abat emèrit, Mon Garreta, el prior, Josep Peñaroya, el pare Jaume Gabarró, el pare Albert Fontanet, el pare Enric Benito, el germans Agustí Relats, Josep Maria Ferrer i Josep Farrer, i el més jove de la colla, Jòrdan Faugier. Durant la missa es va recordar el germà Gilbert Galceran, impulsor de la coneguda col·lecció de diorames del monestir.
La família benedictina i la resta de convocats
També es va fer extensiva la felicitació a la resta de comunitats cistercenques i benedictines de Catalunya: Entre el públic, hi havia la priora del monestir de Valldonzella, de Barcelona, Núria Illas, acompanyada de la seva comunitat; també les germanes Sara i Mercè de Vallbona de les Monges; i els monjos de Poblet, pel que fa al cister; i una bona representació de les comunitats benedictines de Montserrat, entre les quals, l'abadessa de Sant Benet, Maria del Mar Albajar.
A la celebració hi van assistir també el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, qui va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (2003-2010), Joaquim Nadal, i delegat episcopal de Girona per a la Vida Consagrada, Ramon Alventosa.
La missa la van concelebrar, entre d’altres, el bisbe de Girona Francesc Pardo, el bisbe emèrit Carles Soler, l’abat del monestir de Poblet, Octavi Vila, el procurador general de l'orde del cister, Lluc Torcal, el claretià i president de la Unió de Religiosos de Catalunya, Màxim Muñoz, i d’altres capellans propers, com Cinto Busquet, que és membre del moviment dels Focolars.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.