Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Salvador Pié) Dos anys desprès del Sínode dels Bisbes sobre “La Paraula de Déu” (octubre del 2008), Benet XVI publica l’Exhortació Apostòlica “La Paraula del Senyor” a partir de les proposicions aprovades per dues terceres parts dels membres en el Sínode. Anotem aquests cinc punts rellevants:

-Jesucrist és la Paraula de Déu per excel.lència i la Bíblia és la seva forma escrita. Per això aquest Document parla de forma original i nova de “Cristologia de la Paraula de Déu” (n.11-13) per manifestar que l’expressió Paraula de Déu primàriament es refereix a Jesucrist. Per això, s’afirma “que la Paraula de Déu precedeix i supera la Sagrada Escriptura, tot i que aquesta com a inspirada per Déu conté la Paraula de Déu de forma totalment singular” (n. 17). Noti’s, a més, que s’aclareix que Paraula de Déu vol dir: “la Paraula definitiva de Déu” (n. 122), és a dir, la paraula última i salvadora sobre el sentit de la vida humana i del mateix món ja que “respon a les nostres preguntes” (n. 4).

-“El lloc ‘originari’ de la interpretació de la Bíblia és la vida de l’Església” (n. 29), citant els tres criteris del Concili Vaticà II, a la Dei Verbum 12, que el Papa Benet XVI va recordar en el Sínode: 1) l’unitat de tota l’Escriptura; 2) la Tradició viva de tota l’Església; 3) la coherència amb la fe de l’Església.

-“La litúrgia és el lloc ‘privilegiat’ de la Paraula de Déu” (n. 52), per això “demana que tots els fidels siguin educats a gustar el seu sentit seguint el ritme de l’any litúrgic”; la seva relació amb l’Eucaristia ve il.lustrada amb el preciós exemple de la narració dels deixebles d’Emaús (n. 54).

-“La lectura orant” com a forma creient de llegir la Bíblia, coneguda com a lectio divina en les seves cinc etapes: lectura, meditació, oració, contemplació i acció (n. 87); és el mètode “estrella” divulgat actualment a tot nivell en la nostra Església (vida monàstica, comunitats populars…).

-“La Paraula de Déu i compromís en el món, especialment els petits, la justícia, la pau, la caritat, els joves, els emigrants, els sofrents, els pobres i la creació” (n. 99-108):la Paraula de Déu anuncia la raó de l’Esperança, ja que l’home té necessitat d’ella per poder viure el propi present, aquesta gran Esperança és “el Déu que té una cara humana i que ens ha estimat fins a la fi” (n. 91). Per això, cal rellançar una nova Evangelització (n. 90.122), urgència que ha portat al papa actual a crear un nou Consell Pontifici amb aquest objectiu!

En definitiva un Document clar, de lectura agradable, dinamitzador, que seguint la Dei Verbum del Vaticà II consagra la teologia de la Paraula –fins fa poc reservada als protestants- mostrant com forma part del nucli de la vida cristiana ja que “l’Església sempre es renova i rejoveneix gràcies a ‘la paraula del Senyor que dura per sempre’ (1Pe 1,25; Is 40,8)” (n. 121).


 
 
 
 
Salvador Pié, FTC/PUG, va participar com a expert del Sínode dels Bisbes sobre “La Paraula de Déu”