Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Marta Nin – CR) Dos anys després del Sínode sobre "La Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església", s'ha presentat l’exhortació apostòlica postsinodal Verbum Domini. Benet XVI recull en aquest text les conclusions de les sessions d'aquest Sínode dels Bisbes.

A la presentació del text als periodistes, que es va fer la setmana passada, hi va participar Nikola Eterovic, secretari general del Sínode dels Bisbes, que va comparar la Verbum Domini amb la recent dedicada Basílica de la Sagrada Família: “el papa va consagrar a Barcelona l’església de la Sagrada Família, doncs bé, la publicació de la Verbum Domini, podria ser considerada una bellíssima teologia de la Paraula de Déu, per alimentar el poble cristià en el seu camí de la recerca de la bellesa i de la veritat”. Eterovic va subratllar com l’exhortació apostòlica “recull el ric magisteri del papa sobre la Paraula de Déu” i “evidencia un cop més la prioritat de la Paraula” en el pontificat de Benet XVI, que “pot ser definit el papa de la Paraula de Déu”.

El text recull “les 55 proposicions aprovades pels pares sinodals” i desenvolupa “una visió dinàmica i dialògica de la revelació, en la línia de la constitució Dei Verbum” del Concili Vaticà II, va afirmar el cardenal Marc Ouellet, relator del Sínode sobre la Paraula, tot presentant també el document papal als periodistes.

El ben aviat cardenal Gianfranco Ravasi, un altre prelat actiu en el Sínode que va prendre part en la presentació, va definir l’exhortació com un “petit tractat” sobre la Paraula, “paral.lel a les constitucions conciliars”, el “fil conductor del qual és el pròleg de l’Evangeli de sant Joan”. Ravasi va subratllar en aquesta exhortació la importància de “l’hermenèutica”, és a dir, “la correcta interpretació del text sagrat” i va voler remarcar també les pàgines del document que presenten la Bíblia “com el gran codi per a la cultura de l’Occident, una autèntica estrella polar sense la qual no som capaços de comprendre la nostra literatura, la nostra art i tampoc el nostre ethos”.