Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Maria Jujol jr./ Església de Tarragona) Al llarg de la història veiem músics que s’inspiren en un text literari i creen una melodía d’acord amb aquell contingut; a d’altres, contemplant un paisatge, els ve la inspiració; i altres, coneixent la vida d’un artista plàstic, les seves diverses obres, els seus inicis, les seves dificultats, els seus dubtes, les seves certeses, la seva espontaneïtat, la seva valentia, el seu saber fer, senten i vibren amb tot aquell art, i aquestes vivències les transformen dins el seu pensament musical en una creació harmònica que respon a les sensacions que ells viuen tot contemplant l’obra artística i pensant en el seu creador. En conseqüència, tenen la necessitat de plasmar musicalment en forma de partitura aquells sons que ressonen dintre d’ells. 

Aquest és el cas del mestre Codina, home observador, sensible, i que porta la música dintre seu, en tal abundància que necessita crearne i donar-la a conèixer.

Jordi Codina Torrecilla és director assistent i solista de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, Premi Nacional de Música de Catalunya el 1992, Premi d’Honor de Guitarra al 1970, Premi d’Honor de Música de Cambra al 1971, professor de guitarra al Conservatori Superior Municipal de Barcelona.

Els seus profunds coneixements musicals els va aprendre al prestigiós Conservatori Municipal de Barcelona; fou deixeble de grans mestres com Xavier Montsalvatge i Graciano Tarragó.

Davant l’obra arquitectònica, decorativa i creativa de l’arquitecte Jujol es va sentir il·luminat. Els suaus sons del violí, els harmoniosos sons de la viola i els solemnes sons del violoncel es van entrellaçar al seu pensament, i amb diligència plasmà sobre el pentagrama l’encertada composició Sons a Jujol.

El 24 d’abril en el recinte jujolià del temple parroquial de Vistabella sonaren per primera vegada en públic al món els Sons a Jujol: era un dels llocs més adequats. Sons a Jujol en un edifici de Jujol.

L’Ajuntament de la Secuita- Vistabella va organitzar l’acte tot commemorant el 37è aniversari del temple i el 130 aniversari del naixement de Jujol. Amb gran solemnitat i amb l’assistència d’unes tres-centes persones van actuar a més la Coral Albada dirigida pel Mestre Emilio Sáez, els solistes Biel Garzón, oboè; Lluís García-Colet, trompa; i els intèrprets de Sons a Jujol el tercet de corda Faustus Trio, format per Sara Balasc, violí; Pere Plana, viola; i Edgar Alemany, violoncel.

El director del Coral i Orquestra dels Amics de la Catedral de Tarragona, Mons. Miquel Barbarà, va donar una sàvia i didàctica lliçó sobre els instruments, l’acústica i l’arquitecte Jujol. Un acte que tots els presents recordarem gratament.

Un geni a l’ombra. Jujol, un artista polifacètic.

Josep M. Jujol i Gibert va néixer a Tarragona el dia 16 de setembre de 1879 a la Plaça Prim, núm. 6. El seu pare, Andreu Jujol, era mestre i havia nascut a la Selva del Camp; la seva mare Teresa Gibert, era de Bonastre. L'any 1883 la família Jujol va anar a viure a la vila de Gràcia i uns anys després a Barcelona, on el 1896 obtingué el títol de batxiller. L'any següent, el 1897 començà els estudis universitaris, primer a la preceptiva Facultat de Ciències i més tard a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona a partir del curs 1901- 1902. En aquells anys l'Escola estava dirigida per Lluís Domènech i Montaner. El 1901 treballà amb Gallissà; el 1903 amb Font i Gumà; i el 1904 començà amb Gaudí. Obtingué el títol d'arquitecte l'any 1906. Jujol esdevindrà el més destacat col·laborador de Gaudí amb qui treballà fins a la mort del mestre.

Les obres més importants foren la Botiga Mañach a Barcelona (1911), la Torre de la Creu a Sant Joan Despí (1913), les reformes de la Casa Bofarull als Pallaresos (1914-1930), la casa Negre a Sant Joan Despí (1915-1941), el Taller Mañach a Barcelona (1916-1922); l'església de Vistabella (1918-1923); la casa Planells a Barcelona (1923-1924); la Font Monumental de la Plaça d'Espanya de Barcelona (1929). Fou un destacat dibuixant i pintor i conreà també l'escultura. A la seva obra arquitectònica quasi sempre hi trobem altres arts plàstiques: vistoses pintures, alegres esgrafiats, elements escultòrics i ferros que en mans de Jujol esdevenen elements esculturals. Fou professor (1910) i catedràtic (1919) a l'Escola Superior d'Arquitectura i professor d'escultura en fang i altres oficis a l'Escola del treball de Barcelona. En plena activitat professional va morir a Barcelona l'1 de maig del 1949.

Josep Maria Jujol jr. Text publicat a la revista diocesana Església de Tarragona.