Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest diumenge és sant Benet. I les benetes del Monestir de Sant Benet a Montserrat celebren aquest diumenge la professió monàstica solemne de la germana Enriqueta Guarach i Yanes. En motiu d'aquesta nova incorporació, publiquem un article de l'Horeb sobre la presència benedictina a Montserrat de l'abadessa d'aquest monestir.

(Montserrat Vinyes/Horeb) Les Benedictines de Catalunya formem la Federació Catalana que consta de cinc Monestirs: Sant Pere de les Puel·les a Barcelona, Sant Daniel a Girona, Santa Família a Manacor, Puiggraciós a l’Ametlla del Vallès i Sant Benet de Montserrat. Juntament amb les altres tres Federacions que hi ha a la Península formem part de la Confederació Benedictina de tot el món. Les nostres comunitats tenen projeccions diferents segons el lloc on estan situades i els membres que les componen.

Així el Monestir de Sant Pere, el més antic de fundació, amb documents del segle X, pel fet d’estar situat a Barcelona, al barri de Sarrià, té un perfil molt concret. La comunitat, per la seva història i la seva ubicació, se sent molt vinculada a la ciutat i atenta a les necessitats de diversos caires que sovint li arriben. L’ACAT (Associació per l’Abolició de la Tortura) té la seu en el monestir. Del monestir ha sortit també la iniciativa de crear el Centre d’Acollida Assís, una associació que conjuntament amb l’Arxiprestat acull persones sense sostre. És important la comunitat de laics que s’hi aplega, formada per persones que participen en l’Eucaristia, la litúrgia i les diverses activitats que s’organitzen: conferències, vetlles de pregària, recessos, grups de reflexió, etc. Des de fa uns anys hi ha també la Fraternitat, formada per laics que volen viure més intensament l’espiritualitat benedictina. L’hostatgeria ofereix uns espais per acollir grups de reflexió, de pregària, de treball i, sobretot, com un oasi enmig de la ciutat, permet a les que ho desitgen la possibilitat de fer un recés, d’estudiar, de descansar, de trobar-se amb un mateix en un ambient acollidor i tranquil. El treball de la comunitat consisteix principalment en un bon taller de restauració de documents antics i un altre d’enquadernació artesanal. L’arxiu que es conserva al monestir és un patrimoni molt valuós que està obert a les persones que volen consultar-lo.
 
El de Sant Daniel de Girona tradicionalment serveix de parròquia de la Vall de Sant Daniel i això comporta tota una sèrie d’activitats pastorals. La comunitat és l’única a Catalunya que sempre ha restat al mateix lloc. Té un claustre romànic que és una meravella. Aprofitant part de l’edifici no habitat van construir una residència per a noies estudiants amb una capacitat per a 30 places que cada any queda totalment plena. És molt famós el taller d’ornaments, ja que pràcticament és un dels pocs que queden a casa nostra, on la majoria dels postres clergues fan les seves comandes.
 
El monestir de la Santa Família Manacor acull grups molt diversos, entre ells els de diàleg interreligiós. Organitzen sopars tertúlies per parlar de temes d’interès relacionats amb la fe i la cultura. També disposen d’una hostatgeria per acollir aquelles persones que vulguin compartir la pregària, descansar i fer recés. Viuen una forta vinculació amb el poble de Manacor, que les aprecia i veneren moltíssim. Tenen un bon obrador on elaboren confitures molt variades i licors de gran qualitat amb exportació internacional.
 
Puiggraciós és un Santuari situat al Vallès Oriental. Per la gran devoció de la comarca a la Mare de Déu, són molts els pelegrins que pugen a venerar la imatge en colles creant un ambient festiu. Les germanes que hi viuen saben aprofitar molt bé aquesta circumstància per oferir un acolliment càlid i generós organitzant vetlles de pregària i diverses activitats. Una de les germanes està molt vinculada al diàleg interreligiós, entre monjos i monges d’altres religions: el DIM. Les icones, que amb molta cura realitzen, els dóna un aire d’interioritat i contemplació.
 
El monestir de Sant Benet de Montserrat, enfilat dalt de la muntanya, també té la seva pròpia característica. No participem directament de l’afluència massiva de pelegrins i visitants, però sí que molt sovint rebem grups de romeries que volen que una germana els parli de la nostra vida, la qual els és un fort interrogant, i de temes diversos, tots relacionats entorn de la fe. A més també hi ha una bona col·laboració amb els nostres germans monjos a diferents nivells, des de la docència, les trobades de joves i en altres petits serveis que es puguin presentar. El tema de l’acollida és molt important, per aquest motiu disposem d’una senzilla hostatgeria per acollir els hostes per poder descansar, estudiar, parlar i compartir la pregària amb la comunitat. El nostre taller de ceràmica, que funciona de fa 45 anys, a part de decorar diverses esglésies i encàrrecs ben variats, ens ha donat l’oportunitat de conèixer molts fundadors i fundadores
que hem anat plasmant en les diferents comandes: rajoles, relleus i escultures per a moltes congregacions, creant llaços d’amistat i col·laboració.
 
També cal destacar una dimensió més de reflexió, que ens permet arribar al nostre món d’una manera sorprenent i molt diferent a la que estàvem acostumades. Podem ben dir que els mitjans de comunicació han fet que poguéssim fer-nos presents a tot el món amb la web, que ofereix un comentari setmanal de l’Evangeli traduït a set idiomes, la ràdio, la televisió i també amb la revista, Des de Sant Benet, les caminades contemplatives, xerrades, cursos, articles, llibres i acompanyaments personals.
 
La nostra missió com a monges benedictines, dins de la tradició de vida monàstica, la defineix el típic “ora et labora”. El treball i la pregària és el que ens unifica i dignifica. La pregària ens dóna l’oportunitat d’anar fent la unitat en la nostra vida i d’arribar al propi coneixement, objectiu molt important i primordial dels Pares del desert i dels antics monjos i monges que ens han precedit. Pel que fa al treball ens situa en estreta col·laboració amb tots els homes i dones que lluiten per posar el pa a taula i cobrir les despeses del dia a dia. Amb els peus ben arrelats a la terra i la mirada al cel, volem ser una presència mística i profètica per aquest nostre món que tanta set té de pau, de joia i d’una vida amb sentit.
 

Montserrat Vinyes, abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat