Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) "Nosaltres hem parlat sobre humor amb musulmans que no tenen cap problema amb les caricatures". Francesc Torradeflot, president de l'Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós (Audir), és també coautor d'un llibre d'acudits sobre diferents religions. Sobre l'atemptat terrorista d'aquest dimecres a la seu del setmanari francès Charlie Hebdo, Torradeflot considera que no s'ha de limitar la llibertat de premsa, si bé aconsella evitar la blasfèmia per promoure la bona entesa i la convivència.

"Jo no crec que s'hagi de posar límits a la llibertat de premsa, però ens hem de preguntar tots fins on arriba la llibertat d'expressió", ha dit Torradeflot. En aquest sentit, des de les entitats que promouen el diàleg entre religions saben que "el límit està en la incitació a l'odi", per això ha volgut remarcar que "cal diferenciar la blasfèmia de la incitació a l'odi".

Ser conscients de l'ofensa

Així, ha matisat: "Si tu blasfemes cal que sàpigues que estàs ofenent una persona amb una sensibilitat concreta". En aquest sentit, Torradeflot considera que "alguns periodistes no són conscients que estan ofenent. Que ho puguis fer legalment –la blasfèmia està permesa d'acord al dret internacional de les Nacions Unides– no vol dir que ho puguis fer moralment. Per coordialitat, per amabilitat".
 
Els països islàmics van intentar prohibir la blasfèmia a tot el món l'any 2006, però no hi va haver concens. Amb tot, Torradeflot assegura que "no és recomanable ni aconsellable" apel·lant així a la bona convivència entre pobles.

Contra l'esterotip i el prejudici

Des d'Audir treballen per promoure el coneixement entre les diferents confessions religioses a Catalunya. Per això, el seu president ha demanat vigilar "l'estereotip i tot prejudici que pugui afavorir l'odi i el conflicte". I s'ha referit així a "l'estereotip des de l'islamisme radical com des de l'analfabetisme religiós, d'una societat allunyada i 'globalitzada' en el sentit pejoratiu d'estar uniformitzada."

Com a premisa recorda que no es pot parlar de 'l'islam' com una religió uniforme: "Són els islams, n'hi ha milers, d'islams". Per això, Francesc Torradeflot ha volgut explicar com "davant d'un problema o altre sempre hi ha moltes variants d'interpretació de l'Alcorà". Posa l'exemple de les humanitats, que "no són tan rigoroses com les ciències empíriques", perquè a la base hi ha l'hermenèutica: "Depèn de qui o com entengui la pròpia fe que actuï d'una manera o altre", hi ha afegit.

Torradeflot s'ha sumat a la condemna que les entitats islàmiques han fet en relació als atacs de la capital francesa: "Mai no hem de permetre una resposta violenta". I ha esgrimit dos arguments: "Pels drets humans i també per la pròpia fe, sigui islàmica, jueva o budista. Perquè ofèn les teves creences".

Blasfèmia i llibertat d'expressió

Sobre aquesta qüestió, l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura va celebrar el febrer de l'any passat un seminari sobre la blasfèmia, convocant a Barcelona experts d'arreu d'Europa. Entre d'altres qüestions, es va parlar sobre el contingut de l'informe de Metges Sense Fronteres sobre la llibertat d'expressió titulat 'Blasfemia: la información sacrificada en el altar de la religión'.
 

[Fotografia: detall d'una vinyeta del llibre La sonrisa divina (Icaria, 2009)]