El significat de Nadal és el mateix per a totes les esglésies cristianes: recordar el naixement de Jesús, però cada tradició posa el seu accent particular. Entre les singularitats de les esglésies ortodoxes, sobresurt la seva litúrgia, més llarga que la catòlica i la protestant, i que el dia comença al capvespre. Per aquest motiu el dia de Nadal no comença a les 00.00 hores de la nit del 6 al 7 de gener, sinó hores abans i per això, l'ofici nadalenc s'inicia al vespre del dia 6.
Una altra gran singularitat ve marcada pel calendari: catòlics, protestants i part de les esglésies orientals celebren el Nadal el 25 de desembre, i es guien pel calendari gregorià, que es coneix així perquè es va adoptar sota el papat de Gregori XIII, l'any 1582. Altres esglésies, entre elles el Patriarcat de Moscou, es regeixen encara pel calendari anterior al gregorià, el julià, i entre ambdós calendaris, hi ha actualment 13 dies de diferència. Per aquesta raó, no tots els cristians celebren la festivitat de Nadal al mateix dia.
Serafín Pavlov explica que a la seva comunitat comencen a celebrar el Nadal sobre les onze de la nit, i sobre les 12.00 hores, s'inicien les 'maitines' i després ve un ofici religiós, que dura "entre tres i quatre hores".
Com que el dia 7 és lectiu a Catalunya, els fidels tenen unes poques hores de nit per descansar, i pels més petits es fa una celebració nadalenca el diumenge següent, als locals d'una parròquia catòlica situada molt a prop de la comunitat de la que Pavlov forma part.
Més que un centre de culte
Pavlov explica que actualment, la seva comunitat disposa d'un centre de culte al barri de Vallcarca, al districte de Gràcia de Barcelona, local cedit per l'Església Catòlica. Les instal·lacions se'ls han quedat petites, ja que en total són uns 1.500 membres, i per això, tenen un ambiciós projecte en ment: construir un edifici, l'aspecte exterior del qual sigui com el que tenen els temples ortodoxos russos, i per això han solicitat un solar a l'Ajuntament. Ja tenen els plànols fets i volen que, a més d'un centre de culte, l'edifici també aculli un centre cultural.
Segons el darrer mapa de centres de culte fet per la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat l'any 2013, a Catalunya les esglésies orientals tenen al Principat una cinquantena de llocs de culte. La majoria són de l'Església Ortodoxa Romanesa: de fet, els romanesos són el segon col·lectiu immigrant més nombrós a Catalunya, amb una població de 105.500 persones, segons dades del padró municipal de gener del 2013.
A Catalunya tenen presència altres patriarcats, a més del romanès i del moscovita: Antioquia, Sèrbia, Geòrgia, Bulgària, Grècia i el de Moscou. Són esglésies autocèfales, tot i que estan amb comunió doctrinal i sacramental. Fora de la tradició bizantina, les Esglésies ortodoxes orientals estan representades pels coptes i pels armenis.
[Imatge: Russia Today. Retransmissió de la cerimònia de Nadal des de la Catedral de Moscou el 6 de gener de 2015]
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.