Goigs als Reis d’Orient

(Nora Vela – Castell Interior) La veneració als savis vinguts d’Orient tot seguint una estrella va arrelar de ben antic en la devoció popular, i el fet que la “visita” fos considerada com uns dels “goigs” viscuts i sentits per la Mare de Déu va facilitar que aquest episodi, del cicle de Nadal, quedés incorporat a la temàtica dels goigs per ser evocat i cantat el dia de l’Epifania. Els més antics dels conservats són uns Goigs en alabança dels sants reis mags Baltasar, Gaspar, i Melcior, impresos a Manresa pel famós estamper Pau Roca el 1844.

A Vilanova i la Geltrú els pares carmelites, que des del 1735 havien establert el seu convent a l’edifici que és ara l’Hospital, van haver d’abandonar-lo un segle després, a partir de les desamortitzacions. La seva església dedicada a sant Josep roman, i el record de les seves antigues veneracions no s’ha perdut. Aquests goigs en són un cas, paral·lel als altres goigs de santa Teresa vists a l’article 13, i de la mateixa població.

La lletra dels versos és la mateixa d’aquells primers de Manresa de l’any 1844, que van gaudir de diverses edicions posteriors, totes del segle XIX. Va copiar-se així mateix en uns goigs de Freixenet de Riner del 1958, i en uns altres de Sabadell de 1989.

Les mateixes estrofes van ser també repetides i impreses en uns goigs d’Olot, fets per Joan Bonet a finals del XIX o principis del XX, amb un detall interessant per a nosaltres, i és que presenten el mateix gravat xilogràfic de l’adoració dels reis que veiem als nostres. Les altres edicions mostren estampes diferents.

Devoció, textos i gravats que, impresos en fulls de goigs, representen un imaginari col·lectiu popular que torna cada any per Reis, en aquest cas acompanyat d’evocacions carmelites.