Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(CR) Ja és una constant en els mitjans de comunicació recollir algunes imatges de les accions del papa Francesc que semblen inversemblants pel major responsable de l’Església catòlica al món: rentar els peus a musulmans, conduir un quatre llaunes pels carrers del Vaticà, fer cua per renovar el passaport, etc. Són accions, gestos, que “legitimen les seves paraules”, ha afirmat Federico Wals, responsable de premsa de l’arquebisbat de Buenos Aires en l’època del cardenal Jorge Bergoglio, durant la xerrada La comunicació institucional de Jorge Bergoglio, organitzada per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura i l’agència de comunicació La Machi, i celebrada aquest dilluns a la Facultat de Comunicació de la Universitat Blanquerna.

Wals, que va entrar a treballar a l’oficina de premsa amb només vint-i-sis anys, ha repassat alguns dels trets comunicatius de l’actual pontífex que són reflex de la seva personalitat: “ara que és el major responsable de l’Església catòlica segueix actuant igual que sent arquebisbe de Buenos Aires”. Un arquebisbe que volia tancar en tan sols tres mesos l’oficina de premsa “perquè no volia saber res de comunicació ni d’entrevistes”, però que alhora “era capaç d’acceptar preguntes a ‘quema ropa’ de qualsevol periodista i mitjà”. Bergoglio sentia predilecció, igual que ara, pels mitjans minoritaris o perifèrics. Això es traduïa en prioritzar entrevistes per mitjans petits, aïllats, com “alguna ràdio situada enmig de la selva”, ha apuntat Wals.

Aquesta certa recança a acceptar entrevistes era argumentada per Bergoglio afirmant que “el bisbe parla a través de les seves homilies” i que no calia ser entrevistat. Les homilies, que Wals s’encarregava de gravar i que Bergoglio pronunciava a partir d’unes notes breus apuntades en un full minúscul de paper. El contingut d’aquestes homilies ja reflectien alguns dels trets característics del papa Francesc: la veu crítica, de denúncia i defensa dels drets humans. La seva directiu era clara: “no entrar en conflicte ni donar de menjar a la polèmica”, recolzant-se en una actitud que partia d’un procés de “veure, jutjar i actuar”.

L’entramat comunicatiu de l’arquebisbat de Buenos Aires

Bergoglio, un arquebisbe que no tenia mòbil, que no sabia utilitzar l’ordinador ni les xarxes socials, i que no era amant del món mediàtic, va canviar la seva idea de tancar en tres mesos l’oficina de premsa i va possibilitar donar un impuls a tot un nou entramat comunicatiu. En el període del seu mandat com arquebisbe de Buenos Aires es va engegar un canal de televisió –Canal 21– “un canal que l’impulsessin els laics i que, sobretot, oferís una alternativa mostrant espiritualitat i valors”. “Bergoglio no volia un canal religiós”, ha explicat Federico Wals.

"Amb la missa del diumenge és suficient”, afirmava l’actual papa. “Pretenia arribar a tots aquells els quals no s’arribava d’altres maneres”. Això es va traduir en un canal amb una programació que inclou debats, art, cinema, programes de cuines, cultura, però sense informatius “per no ficar-se en embolics” i que els permetia no identificar-se amb cap opció política. L’arquebisbat també comptava amb diverses freqüències de ràdios –catòliques i generalistes– i un portal web reservat a les homilies i a la informació de servei de la diòcesi.