Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeo/s

(Glòria Barrete –CR) "Els recomanem que seguin als primers bancs de l'església i d'esquena a l'orgue per escoltar millor el concert", informa als assistents de l'església dels franciscans de Santaló Fra Agustí Boadas, l'organista. Tot i ser un dijous al vespre l'església acull força gent. La cita promet: boleros, danses franciscanes, cançons populars catalanes; això sí, totes les peces tocades amb orgue, un instrument acostumat a acompanyar la litúrgia sacramental però que presenta infinitat de possibilitats per fer música, i que aquest dijous ha celebrat deu anys de construcció a l'església de Santaló.

"L'orgue era originàriament pagà", explica el franciscà Fra Agustí Boadas, "s'utilitzava per amenitzar les festes majors i es tocava als carrers". Els franciscans el van introduir dins les esglésies i des de llavors s'hi ha quedat. Boadas sap que els temps que corren no són temps favorables per un instrument com l'orgue, allunyat sovint de l'interès de les generacions més joves, però Boadas el defensa argumentant que "l'orgue és el rei dels instruments perquè és com una orquestra que et permet fer de tot en música", i s'aventura a afirmar que a l'orgue "hi poden haver 5000 quilos de heavy metal!".

Però no tots els orgues funcionen igual en totes les esglésies, ni totes les esglésies necessiten el mateix tipus d'orgue. Ho coneix bé en Joan Carles Castro, mestre organer i constructor d'orgues. Ell afirma que l'acústica del temple és clau per definir l'estructura i la mida d'un orgue, ja que "d'orgues n'hi ha molts, des d'un positiu per una capella fins a un de quatre o cinc teclats per una catedral".

Tot i que la funció principal de l'orgue ha estat majoritàriament l'acompanyament litúrgic, Boadas és partidari de donar-li també un vessant lúdic, cultural, acostar-lo al poble, a través de concerts d'orgue que ell mateix ofereix i on s'inclouen sovint peces populars o inclús boleros. Tot i així, ell té clar que "en un concert d'orgue has de ser agraït amb la gent per evitar que s'avorreixin" i oferir algunes peces agraïdes i simpàtiques d'escoltar que sovint s'allunyen de la litúrgia més sacramental.

L'orgue, instrument històricament malmès en època de guerres, comença a revifar a través de la restauració i la nova construcció en moltes esglésies . Castro afirma que "de mica en mica es comença a cobrir el patrimoni organístic que per desgràcia es va perdre", tenint a Catalunya ja exemples de diferents orgues, com el de Santaló, que és un orgue romàntic simfònic completament mecànic, el de la parròquia de Sant Sever a Barcelona, que és barroc, o el del Monestir de Poblet, de so centreeuropeu", entre d'altres.