Francesc vol la "comunió plena" amb els ortodoxos

(Antoni Matabosch) La visita del papa Francesc a Turquia ha generat una gran noticia: la seva ferma voluntat d’arribar a una "comunió plena" entre l’església catòlica i la ortodoxa. No es tracta pas d’una OPA, absorció o submissió, sinó d’una fusió entre iguals.

En paraules del mateix papa, pronunciades davant del patriarca Bartomeu I, es tracta de “l’acollida dels tots els dons que déu ha donat a cada un”. I afegeix: “Vull assegurar a cadascun de vosaltres que, per assolir la meta anhelada de la unitat plena, l’Església catòlica no pretén imposar cap exigència, tret de la de professar la fe comuna i que estiguem disposats a buscar junts, segons els ensenyaments de les Escriptures i de l’experiència del primer mil·lenni, les modalitats amb les quals garantir la necessària unitat de l’Església en les actuals circumstàncies"

Tot i així, no serà fàcil posar-se d’acord en la “modalitat” de la unió futura. La història ha deixat moltes ferides entre l’església a Orient i a Occident. Durant el primer mil·lenni hi hagué plena comunió entre els cinc grans patriarcats: Jerusalem, Antioquia, Alexandria, Constantinople i Roma, que presidia en el servei i la caritat. Però a causa de la caiguda del imperi romà d’Occident i l’expansió de l’Islam, no hi faltaren tensions, creixents. Finalment a l’inici del segon mil·lenni es produí el trencament i una posterior evolució d’ambdós móns sense comunicació o intercanvis.

Des del punt de vista dogmàtic no hi ha diferències rellevants entre catòlics i ortodoxos. La fe és la mateixa, però es viu de manera diferent en la litúrgia, la disciplina i els accents doctrinals. La principal diferència és la comunió amb l’Església de Roma i la seva primacia.
Joan Pau II, el 1995 en l’Encíclica Ut unum sint, demanà ajuda a fi de trobar una manera d’exercir el papat que pogués ser acceptable pels altres cristians. L’actual Comissió Internacional Ortodoxa-Catòlica està ara mateix reflexionant sobre la comunió i el ministeri d’unitat i comunió a tres nivells: local, regional i universal. És en aquest darrer on es planteja la necessitat d’un ministeri de comunió a nivell de tots els cristians. És un tema delicat que va fent camí, malgrat veus crítiques, de molt de pes, com és ara l’Ortodòxia russa, per boca del Metropolità Hilarió (número dos del patriarcat de Moscú), que afirmà fa poc que la teologia ortodoxa exclou un ministeri universal d’unitat.

Les paraules del papa Francesc poden aplanar suspicàcies i temors, i podria obrir una nova etapa, especialment quan fa menció a l’experiència del primer mil·lenni, a la no imposició d’exigències i excloure la submissió o l’absorció.