La unió de l’escoltisme català continua endavant amb interrogants

(Jordi Llisterri –CR) Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona l’assemblea general de Minyons Escoltes i Guies més multitudinària de la seva història: 963 caps d’agrupament. No és estrany. S’havia de decidir continuar o no amb el procés de construcció d’una nova i única entitat d’escoltisme i guiatge a Catalunya, juntament amb Acció Escolta de Catalunya i Escoltes Catalans, les altres entitats escoltes que provenen d’una tradició no confessional.

Tot i que fa cinc anys que s’hi treballa i que les altres entitats ja havien aprovat aquest pas, el resultat de l’assemblea de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEGC) ha estat molt ajustat: només el 53,2% a favor de continuar el procés d’unificació. Així, la mateixa assemblea ha decidit que el Comissariat General es plantegi com continuar i fer una reflexió sobre els passos a seguir. Una possibilitat és una nova assemblea extraordinària per ratificar aquesta decisió abans d’acabar aquest curs. És un pas massa important per fer-lo només amb la meitat dels agrupaments convençuts.

"L’escoltisme no és laic o no confessional, és obert"

Aquest resultat respon al procés que ha viscut els darrers anys l’entitat escolta més important de Catalunya. Aplega uns 13.000 infants i joves dels 18.500 escoltes i guies que hi ha a tot Catalunya. Fa un any, també amb un resultat ajustat, es van aprovar els nous estatuts de MEGC que no abandonen l’ideari d’inspiració cristiana però amb el que van deixar de tenir una dependència de la jerarquia catòlica en els nomenaments i les orientacions. Amb aquesta reforma, els bisbes catalans només intervenen el nomenament del consiliari general.

Com explica Jordi Font, capellà de Girona i consiliari general dels Minyons Escoltes i Guies, una de les claus està en diferenciar un escoltisme obert d’un escoltisme laic. “En l'àmbit mundial la dimensió espiritual continua sent bàsica. L’escoltisme no és laic o no confessional, és obert”. Això es tradueix en què l’escoltisme mundial sempre reconeix almenys una branca confessional a cada territori. Bé amb dues branques, o bé amb un escoltisme obert que també inclogui un comitè confessional. És el model dels Estats Units on l’escoltisme té dins de la mateixa organització diversos comitès amb les principals confessions del país.

Identitat històrica en formació i territori

No és cap secret que molts agrupaments escoltes han deixat de banda la seva identitat catòlica. Però també hi ha un grup important que la manté o que no renuncia a les arrels cristianes. Tot i això, aquesta diversitat no és l’únic factor que influeix en valorar el procés d’unió entre les entitats escoltes de Catalunya. També hi ha prevencions sobre el manteniment de la identitat històrica de Minyons en aspectes com la formació. O sobre com integrar estructures territorials diferents, que en Minyons parteixen dels bisbats i no de la divisió administrativa civil.

D’altra banda, hi ha zones de Catalunya on l’escoltisme només està implantat a través de Minyons. I en alguns d’aquests casos no es veu clara la necessitat de treballar amb altres entitats escoltes amb les que no hi tenen cap relació. Un fet que es reforça per l’absoluta majoria numèrica dels MEGC dins de l’escoltisme català. De fet, la preocupació per una unió entre les tres entitats escoltes de Catalunya, amb la voluntat d’enfortir l’escoltisme i el seu impacte social com a projecte educatiu, ha partit més dels dirigents que de les bases.

La dimensió espiritual en la proposta educativa

“Hauríem d’anar cap a un moviment obert on s’hi pugui integrar l’escoltisme catòlic”, diu Jordi Font. Fins i tot ho planteja com un repte independent del procés d’unió, ja que “Minyons Escoltes ha de gestionar la seva diversitat”. Remarca que el document que s’ha elaborat per continuar aquesta unió deixa clar que “la dimensió espiritual és un element fonamental de la proposta educativa”. I com a exemple, a principis d’any el MEGC va culminar la creació del Montserrat International Scout Centre, un centre situat en el santuari benedictí i adreçat a joves del moviment escolta d’arreu del món que vulguin desenvolupar la seva dimensió espiritual dins la formació com a educadors. Una dimensió que Minyons no ha abandonat i que continua preocupant als responsables de l’entitat. També amb tradicions anuals com la rebuda de la Llum de la Pau.

Si el procés tira endavant, Jordi Font aposta per “integrar l’escoltisme catòlic en aquest escoltisme obert”. Això passaria per establir un comitè o branca catòlica dins d’un únic moviment d’escoltisme català i no dividir l’escoltisme a Catalunya.