La forma de turisme més antiga

(David Casals i Vila –CR) El pelegrinatge, el viatge religiós, és la forma de turisme més antiga, es troba en pràcticament totes les religions, i la darrera edició del calendari interreligiós que ha editat l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós recorre algunes de les destinacions més emblemàtiques, que repassem a continuació.

Hinduisme: set ciutats santes

L'hinduisme compta amb set ciutats santes, i per dues d'elles, Haridwar i Benarès, hi discorre el riu Ganges, considerat sagrat. A Haridwar, als nord de la Índia, cada dotze anys se celebra una multitudinària trobada d'ascetes (Maha Kumbha Mela). Segons la tradició, és un dels quatre llocs on va caure l''amrita', l'elixir de la immortalitat. Benarès (Varanasí), habitada des de fa més de 3.000 anys, és el principal centre de peregrinació, i es considera que qui mort aquí queda alliberat del cicle de les reencarnacions.

Budisme: resseguir els passos del mestre

Tot i que en cap ensenyament de Buda es demanava fer culte pel seu fundador, hi ha indrets relacionats amb la seva vida que s'han consolidat com a destinació de pelegrinatges. Un dels més emblemàtics és Bodhgaya, a l'Índia, on el príncep Siddharta Gautama va esdevenir Buda, després assolir la il·luminació (Nirvana). A l'arbre del desvetllament, un descendent de l'arbre sota del qual va meditar Buda, s'hi fan cerimònies.

Fe Bahá'í: Jardins del mont Carmel

Els llocs sants de la Fe Bahá'í estan vinculats amb tres personalitats d'origen iranià que en van posar els fonaments: el Báb, Bahá'u'lláh' i Abdu'l-Bahá. Perseguits des de finals del segle XIX, al 1909 es van enterrar les restes del Báb a Haïfa, on cada any milers de fidels d'arreu del món pelegrinen durant nou dies, i hi visiten el mausoleu, que domina uns jardins situats a la falda del mont Carmel.

Islam: un dels cinc pilars de la fe musulmana

Peregrinar fins a La Meca (Hajj) és un dels cinc pilars de l'islam, i és un precepte que tot fidel ha de fer almenys un cop a la seva vida. Allà s'hi ubica la Kaaba, la Casa de Déu, el lloc més sagrat pels musulmans, que segons el relat de l'Alcorà, fou construïda pel patriarca Abraham (Ibrahim) i el seu fill Ismael (Ismail). Al seu interior hi ha la Pedra Negra, tot i que s'ha de tenir present que ni la Kaaba ni la Pedra Negra són objectes d'adoració, ja que els musulmans adoren exclusivament a Al·là (Déu).

Judaisme: el Mur de les Lamentacions

El relat fundacional del poble jueu es troba a llibre de l'Èxode: allà es narra la fugida d'Egipte, la rebuda de la Torah a la muntanya del Sinaí i un pelegrinatge pel desert que dura 40 anys. A Jerusalem, s'alçava el temple, destruït en dues ocasions, la darrera per part dels romans l'any 70, i l'únic vestigi que es conserva és el Kotel Hamaarabí (Mur occidental), també anomenat de les Lamentacions.

Comunitat sikh: el Temple d'Or

El dharma sikh (doctrina dels sikhs) és la cinquena religió al món en nombre de devots, i és originària de la regió del Panjab, situada entre l'Índia i el Paquistan. Un dels indrets més emblemàtics pels seus fidels és el Temple d'Or, situat a la localitat d'Amristar, construït a principis del segle XVII, i la majoria de sikhs el visita com a mínim un cop al llarg de la seva vida.

Cristianisme: cercant a Jesús

En la tradició cristiana, els primers pelegrinatges són a Terra Santa, amb l'objectiu de resseguir els passos de Jesús: així, es visita la ciutat on nasqué, Betlem; on va residir fins als 30 anys, Natzaret; el riu Jordà, on fou batejat; i Jerusalem, on fou crucificat, enterrat i on va ressuscitar. Les esglésies orientals incorporen els pelegrinatges a centres monàstics i en el món catòlic, a santuaris marians. En canvi, als territoris on va arrelar a partir del segle XVI la reforma protestant, es va rebutjar el culte als sants, a les imatges i a les relíquies.

[Fotografia: Jerusalem, Mur de les Lamentacions, David Casals]