Una missionera del Cor de Maria assegura "rebre el cent per u del poc entregat"

(Delegació de Missions de Lleida) 'Reneix l'alegria' és el lema de l'actual campanya del DOMUND, la Jornada Mundial de les Missions. En aquesta ocasió, la delegació d'aquest àmbit del bisbat de Lleida va preguntar a una de les seves missioneres com és això de viure l'alegria en el terreny de la missió. Montserrat Calderó Giménez (Lleida, 1951) ho respon així en aquesta carta:

«Sóc Missionera del Cor de Maria, des de 1973. Aquesta Congregació es va fundar a Olot, el 1848 a mans del sacerdot Joaquim Masmitjà i de Puig. Fa 27 anys que sóc a l'Amèrica Llatina, específicament a Xile, avui.

El meu pare fundador deia: "Déu en el cor i bon humor". Crec que des d'aquí, ja reneix l'alegria, quan faig que Déu sigui present en tots els esdeveniments de la meva vida: els que m'agraden i els que m'agraden menys. Quan em poso en mans de Déu, les coses són diferents, hi ha una alegria interior que només comprèn qui ho va experimentar.

Tot l'Evangeli és un missatge d'alegria, perquè és la Bona Nova de la salvació de l'ésser humà. Jesús crida "feliços" els que creuen i escolten la seva Paraula, perquè Ell és el Camí a la veritable felicitat. I com diu sant Joan (16,22) només Crist dóna l'alegria que res ni ningú ens podrà arrabassar.

I com traduir això a la vida diària?

Comparteixo unes fotografies de la meva estada al Brasil, d'on fa poc més d'un any que vaig tornar (ara m'estic adaptant a Xile). Perquè vaig voler transmetre aquesta alegria de l'evangeli a les persones amb qui vaig conviure. I en realitat van ser ells els brasilers i brasileres que me la van transmetre a mi. És més el rebut que el lliurat. La meva feina consistia en pastoral directa, en un barri de Goiania, el Parc Santa Creu. És a dir visitar les famílies del sector, acompanyar-les en les seves necessitats i a més treballar donant classes d'espanyol a l'ONG fundada per la meva Congregació en aquest sector.

Va ser una alegria immensa la trobada amb persones, amb grups d'oració, l'amistat que es va generar... les situacions difícils de les famílies que vaig acompanyar... No és una alegria només de rialles, és quelcom més profund. És plorar amb el que plora, riure amb el que riu (Rm 12,15). No és alegre acompanyar situacions de molt dolor, de pobresa, d'injustícies, però sí és alegria interior demanar la força a aquest Jesús ressuscitat per poder acompanyar i dir a les persones que Ell és amb elles. Crec que l'alegria també està en estimar.

"Els asseguro que el que hagi deixat casa, germans i germanes, mare i pare, fills o camps per mi i per l'evangeli, des d'ara, en aquest món, rebrà el cent per un en cases, germans i germanes, mares, fills i camps, enmig de les persecucions; i en el món futur rebrà la Vida eterna" (Mc 10,28-30).

Puc dir que es compleixen en mi aquestes paraules. Rebre el cent per u del poc entregat.»