Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) “Començo amb aquesta afirmació incontestable: Albert Manent era un home de fe; un cristià d’una fe planera i sense complicacions; un home d’una fe il·lustrada”. Són paraules del capellà i historiador Joan Galtés en l’homenatge a Albert Manent que es va fer aquest dilluns al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, amb la presència de l’alcalde Xavier Trias i del cardenal Lluís Martínez Sistach.

En les dues intervencions principals, Galtés va glossar la dimensió cristiana i eclesial de Manent, i l’historiador Jordi Amat, la cultural i literària. Dues vessants que conflueixen en el Manent activista, un forjador d’entusiasme. Així queda reflectit en el títol del recull de textos d’Albert Manent que es va repartir durant l’homenatge promogut pel Grup Sant Jordi. Una antologia que us podeu descarregar aquí.

Joan Galtés va parlar d’una persona sempre inspirada en la fe i l'Evangeli: "Darrera de les seves obres i de les seves iniciatives hi havia un home de fe". Un cristià "fidel seguidor del Concili Vaticà II" en el que "va trobar confirmades moltes de les seves intuïcions i criteris". Va destacar especialment algunes de les iniciatives dirigides per Albert Manent: el Diccionari dels catalans d'Amèrica; L'Església clandestina a Catalunya durant la Guerra Civil, en col·laboració amb Josep Raventós, i que recull els ooc coneguts intents de restablir el culte públic; i el Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya. També l'exposició "Germinabit. L'expressió religiosa en llengua catalana al segle XX" que es va dur a terme al Palazzo della Cancelleria de Roma i que va ser una veritable ambaixada catalana davant la Santa Seu durant unes setmanes. Aquí podeu llegir la conferència integra

L’escriptor i crític Jordi Amat –deixeble de Manent- remarcà la tasca d’apropament entre grans personatges de les lletres catalanes, com Carles Riba i Josep Carner, a les noves generacions d’intel·lectuals de la postguerra. També els ponts que va crear Manent amb els intel•lectuals castellans.

L’acte el va presidir l’alcalde Xavier Trias que va definir Manent com “una de les persones que van picar pedra en moments molt difícils, i que van mantenir la flama de la cultura catalana durant la llarga nit del franquisme”. També va remarcar “les obres col•lectives d’envergadura que va impulsar, algunes d’elles equiparables a les que han generat les grans cultures del món”.

També va intervenir en l’homenatge el conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, que va destacar “la generositat de Manent, la seva capacitat per crear xarxa i la gran tasca que va realitzar per dignificar la institució de la Generalitat de Catalunya”, recordant la seva etapa com a director general de Difusió del Departament de Cultura. Els tinents d’alcalde Joaquim Forn i Antoni Vives també van acompanyar els amics, deixebles i familiars de Manent en l'homentatge..

Albert Manent, Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va morir aquesta primavera amb 84 anys.