Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals i Vila –CR) L'ús dels termes 'nazi' i 'Holocaust' en el debat polític s'ha incrementat en aquests darrers mesos. Per a les quatre comunitats jueves que hi ha a Catalunya i altres entitats econòmiques i culturals vinculades amb el poble jueu o l'Estat d'Israel, això suposa una "banalització" de crims contra la humanitat i, per això, han demanat al Parlament que actuï al respecte.

Per fer front a aquesta situació, i aconseguir que a Catalunya i a l'Estat passi el mateix que a d'altres països europeus, han presentat aquest divendres una moció al registre del Parlament on insten als grups parlamentaris a actuar, i que també traslladin aquesta petició als ajuntaments catalans.

El nou director de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), Victor Sorensen, ha explicat que banalitzar l'Holocaust i el nazisme no és només una "demostració d'ignorància". "És vexant per a qualsevol ciutadà i també pels col·lectius que han patit l'Holocaust", no sols pels jueus sinó també per altres pobles que en foren víctimes, com els gitanos.

Sorensen ha dit que aquesta situació no és nova, fa molts anys que es produeix però que en els últims temps la situació "s'ha incrementat". Ha recordat que a altres països, com Alemanya, és un delicte banalitzar l'Holocaust: "No és només una sanció administrativa o simbòlica", hi ha afegit.

A més d'aconseguir que sigui codificada com a delicte aquesta situació, les entitats també reivindiquen incorporar l'ensenyament de l'Holocaust en el currículum de l'ensenyament obligatori, com passa a altres països, i que en els centres educatius també es treballi aquest tema.

La petició l'han presentat conjuntament les quatre comunitats jueves que hi ha a Barcelona: la CIB –la més antiga–, Atid, Bet Shalom i Jabad Lubavitch.

També la secunden entitats com ara la secció catalana de la Lliga Internacional contra el Racisme i l'Antisemitisme (LICRA), el Festival de Cinema Jueu de Barcelona i la Fundació Baruch Spinoza, entre altres.