Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) “Considero que no puc parlar avui d’una altra cosa”, així situa el tema de la Glossa d’aquest diumenge 9 de novembre el bisbe de Solsona, Xavier Novell. En el text Novell lamenta les dues suspensions del Tribunal Constitucional per la impugnació del Govern i explica que ho fa “perquè estic convençut que, a la llum de la Doctrina Social de l’Església, Catalunya té dret a l'autodeterminació”.

Per Novell, el “diàleg i entesa entre totes les parts interessades” que sempre han demanat els bisbes catalans ara “solament és possible després d’una consulta a la ciutadania. Respecto els qui pensen que s’ha d’impedir, però em temo que aquesta posició no aporta cap solució sinó que agreuja el problema”.

El text d’aquest diumenge -que sempre s’escriu uns dies abans de la seva publicació per poder-lo distribuir a les parròquies- no fa una crida explícita a la participació el 9N però recorda que els bisbes catalans ja han parlat de “complir, si se’ns requereix, amb els nostres deures cívics i democràtics."

Novell reafirma així el suport al Dret a Decidir que ja havia reiterat en les glosses de les dues darreres Diades, ara amb un suport explícit al 9N i criticant la seva suspensió. Una concreció que no s'explicita en els comunicats de la Conferència Episcopal Tarraconense que defensen la identitat nacional de Catalunya. Només el bisbe Francesc Pardo s'ha referit a la necessitat d'una consulta, com també va fer l'abat de Montserrat. Pardo durant la missa de Sant Narcís d'aquest any també va demanar que els cristians "no restin aliens al procés que viu el poble català". 

Aquest és el text íntegre de la glossa d’aquest diumenge que es publica en el Full Diocesà de Solsona:

9-N

Tothom ha esperat amb expectació aquest dia. Quan escric aquestes paraules, una part de Catalunya mira el 9-N amb esperança, l’altra amb enuig, però tothom amb incertesa. Una vegada més, considero que no puc parlar avui d’una altra cosa. Ho faig tenint present el que recentment publicàvem els bisbes de Catalunya: «Exhortem els catòlics i tots aquells que vulguin escoltar-nos, a examinar acuradament, a la llum de l’ensenyament social de l’Església, i a decidir amb responsabilitat com complir, si se’ns requereix, amb els nostres deures cívics i democràtics.»

Fórem convocats a una consulta no referendària sobre el futur polític de Catalunya. El Tribunal Constitucional la va suspendre. El president de la Generalitat va anunciar un procés de participació ciutadana alternatiu. Quan escric aquestes ratlles, no sé si, novament, el Govern d’Espanya l’haurà impugnada i si el Tribunal Constitucional l’haurà suspesa.

Vaig lamentar la primera suspensió i, si és el cas, me’n torno a lamentar. En primer lloc, perquè, com ja us vaig explicar, estic convençut que, a la llum de la Doctrina Social de l’Església, Catalunya té dret a l'autodeterminació.

En segon lloc, perquè crec que, a hores d’ara, allò que demanàvem els bisbes —«diàleg i entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat»—, em sembla que solament és possible després d’una consulta a la ciutadania. Respecto els qui pensen que s’ha d’impedir, però em temo que aquesta posició no aporta cap solució sinó que agreuja el problema.

Només em resta pregar l’oració amb què finalitzàvem els bisbes la nostra nota: «Que, amb la prudència dels governants i l’honradesa dels ciutadans, es mantingui ferma la concòrdia i la justícia, i que tinguem un progrés constant en la pau.»