(Laura Mor –CR) Aquest dijous s'inicien les tasques de protecció de la capçalera de la basílica paleocristiana de la necròpolis i la tomba martirial del bisbe Fructuós de Tarragona. Les troballes arqueològiques que aquest diumenge van conèixer 1019 visitants en una única jornada de portes obertes quedaran cobertes a partir d'ara.
El director del Museu Bíblic de Tarragona Andreu Muñoz ha dit que el procés de recuperació patrimonial i de divulgació dóna pas a una nova fase d'estudi i de proposta per adequar les restes museogràficament. L'administració tindrà l'última paraula, però Muñoz n'ha expressat una visió esperançada: “No és un projecte massa costós i, en canvi, pot donar una gran comprensió a l'àrea de la necròpolis”.
Si fins ara el públic “mirava la necròpolis des de la necròpolis”, els experts proposen entendre-la com a “realitat basilical”. En paraules de Muñoz: “Aquesta necròpolis té un sentit perquè va existir la basílica del sepulcre, l'absis i la tomba martirial”. Així mateix ho mostra el tríptic pedagògic editat en motiu de les portes obertes.
Els primers cristians i la necròpolis
El conjunt arqueològic és un testimoni clau per entendre el primer cristianisme a la ciutat i a tot Catalunya. “Aquest gran complex configurat pel cementiri i la basílica funerària fan entendre que aquest va ser un dels espais primigenis dels cristians a Tarragona”, explica Andreu Muñoz.
La gran església que els primers cristians van construir amb l'objectiu de venerar les restes dels màrtirs morts l'any 259 n'és un exemple: “L'absis i la tomba martirial mostren la voluntat de la comunitat cristiana de Tàrraco de construir un conjunt de caràcter martirial”.
I és que, segons explica Muñoz, dins la tomba i el cementiri s'hi van multiplicar “gran quantitat d'enterraments”, des d'estris diversos, a objectes de fusta, passant per àmfores i, fins i tot, grans mausoleus.
L'èxit de la jornada de portes obertes
Guies voluntaris de l’Associació Cultural Sant Fructuós i els arqueòlegs que han participat a les excavacions van explicar diumenge, per grups, les troballes, la seva significació i el seu context arqueològic. L'acte de divulgació, que va coincidir amb la commemoració dels Fidels Difunts, va oferir al públic una visió de conjunt que parla de la importància dels primers cristians a Tàrraco.
L’Arquebisbat de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració de l’Associació Cultural Sant Fructuós i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona van oferir les jornades de portes obertes que van permetre al públic conèixer l’àrea cementirial del Francolí, la cripta de les Roses, la cripta dels Arcs i el sondeig arqueològic efectuat a l’interior de l’espai de l’Antiga Tabacalera.
L'excavació prèvia va constituir la primera fase de recuperació d'unes restes ja conegudes l'any 1927. La jornada de portes obertes a la ciutadania correspon a una segona fase divulgativa. Tarragona entra ara en una tercera fase de protecció de l'espai. I, un cop s'hagi cobert amb tèxtil, comença la quarta fase: l'estudi de viabilitat d'un possible espai museístic.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.