El dret a decidir com una postura conseqüent amb els principis de la Doctrina Social de l'Església

(MPCB) Dret a decidir i doctrina social de l’Església és el títol de la conferència del teòleg Xavier Morlans en el primer sopar tertúlia del curs del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona d’aquest divendres.

Morlans va apuntar les diverses maneres en què es pot concretar la defensa i promoció de Catalunya com a nació, des de l'actual autonomisme, passant pel federalisme i arribant a l'opció de la independència. Totes elles vàlides en el marc de la doctrina social de l'Església estan cridades a dialogar amb honestedat en la recerca d'un futur millor per la nació dels catalans. Cal conservar però, qualsevol que sigui l'opció defensada, la prudència i la relativització necessàries per no caure en el parany del fonamentalisme. En aquest sentit conclou Morlans que l’esperança cristiana en un Regne de Déu que encara no ha arribat del tot ens ajuda a relativitzar cada una de les diferents opcions. “Aquest marge de relativització és el que als cristians ens permet tractar-nos com a germans i compartir la mateixa Eucaristia.”

I com que cadascú, des de la seva interpretació i convicció, amb respecte i sentit del diàleg, té dret a defensar la seva postura, Xavier Morlans va aportar arguments a favor de la consulta i de la defensa del dret de la ciutadania de Catalunya a decidir el seu futur polític. Va defensar aquesta postura com a una opció plausible, raonada i conseqüent amb els principis generals de la doctrina social de l'Església que defensen com a dret fonamental el de tota nació a la seva existència i per tant com una a opció ètica fonamental, derivada del dret anterior, la defensa del dret a decidir de Catalunya.

L’exposició de Xavier Morlans va partir de la seva conferència a l’acte “Cristians pel Dret a Decidir” d’aquest juliol. Una intervenció que ha treballat els darrers mesos a partir de les aportacions rebudes i que ha publicat revisada al setmanari Catalunya Cristiana.

Nació i comunitat

El ponent va fer un repàs dels textos del magisteri social de l’Església per argumentar la defensa del concepte d’ésser humà no pas reduït a un individu racional aïllat subjecte de drets que l'estat ha de garantir, sinó més aviat com a ésser social vinculat a una comunitat, una nació, en la qual es desenvolupa plenament como a persona. Una perspectiva humanista en front del reduccionisme racionalista-liberal. La persona com a centre i fi d'allò social, comunitari i nacional. En aquest sentit el teòleg es va referir al magisteri dels bisbes catalans quan en el document Arrels Cristianes de Catalunya afirmen la condició nacional de Catalunya, matriu comunitària i nacional dels homes i dones que es desenvolupen com a persones.

També en la conferència es va parlar de la reflexió que el papa Francesc ha fet recentment respecte a la legitimitat o no que poden tenir les comunitats nacionals per a la seva emancipació. Una emancipació plenament legítima, segons l'actual Papa, en els casos colonials, si bé s'han de matisar i estudiar concretament quan no és el cas. L'emancipació en el casos de comunitats nacionals que han estat vivint de manera conjunta durant molt temps, a vegades segles, es justificaria només en aquells casos en què la unió ha estat forçosa. En aquest sentit el teòleg Morlans posà de manifest els moments en els quals les relacions històriques entre Catalunya i Espanya han estat de subordinació i unió forçosa: els esdeveniments de 1714, dels quals ara se celebra el tricentenari, o la guerra civil i el franquisme, en serien exemples. Val a dir que l'actual marc juridicopolític sorgit del procés Constitucional del 1978 no s'emmarcaria dintre de la unió forçosa sinó més aviat de la via pactada de convivència entre Catalunya i Espanya, més enllà que en aquests moments a una bona part de la societat catalana li pugui semblar un pacte obsolet o que necessita una renovació de continguts i formes.

Els sopars tertúlia “Divendres en Moviment” són una trobada oberta a tothom que convoca el Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona. La sessió comença amb una pregària i la ponència de l’expert per debatre sobre un tema de caire eclesial o social. Després d’un sopar a peu dret s’obre un espai de diàleg amb el ponent.