“Hem fet servir els immigrants com a productes d’usar i tirar”

(Bisbat de Girona) L'arquebisbe de Tànger Santiago Agrelo s'ha mostrat molt crític per l'actuació de la societat amb els immigrants. Ho ha fet en la ponència 'Claus sobre la situació actual a la llum de l'exhortació Evangelii Gaudium', que va pronunciar divendres en el decurs de les Jornades de Trobada i Formació de Càritas Catalunya, celebrades a Girona.

Per a l'arquebisbe de Tànger un dels problemes quan es tracta el tema dels immigrants és que no els "veiem". Ha informat que a la ciutat de Tànger, al Marroc, s'enterren nàufrags "perquè ningú els vegi" i ha estat dur en sentenciar que "els immigrants no són il·legals, som nosaltres que els hem fet il·legals. Nosaltres els utilitzem per als nostres interessos, quan no els necessitem, després aixequem tanques sofisticades. Hem fet servir els immigrants com a productes d'usar i tirar".

Agrelo va demanar mirar el món amb ulls de misericòrdia: "La nostra mirada ha de ser la mirada de Déu cap els seus fills". Una mirada que estarà sempre –segons Agrelo– sota l'ajuda de l'Esperit Sant i el recolzament de la fidelitat del Pare.

L'evangeli com a discerniment, no com a doctrina

Va començar la seva dissertació tot reconeixent que l'Església té un problema de comunicació amb el món que l'envolta i que si vol respondre al mandat d'evangelitzar als pobres ha de tenir la capacitat d'estudiar els signes dels temps: "L'evangeli no és la transmissió d'una doctrina sinó el discerniment d'allò que ens fa acostar o allunyar del Regne de Déu".

Agrelo va convidar els assistents a apropiar-se de la mirada de Crist per veure el mateix Crist en el pobre, una mirada que ha d'estar "inspirada en les benaurances", en cas contrari "farem prosèlits o ens barallarem. Si no se'ns mouen les entranyes quan veiem un pobre, no anirem enlloc". Creu també que "seria un risc que el pobre veiés en nosaltres el ric que dóna el que sobra". Agrelo ho veu com un acte de solidaritat, de compartir: "Jesús no era un mag. Quan curava leprosos no feia màgia, ell mateix es feia pròpia la lepra. Això és el compartir".

"Els pobres no són cap amenaça"

També va convidar a que a través dels llavis dels voluntaris de Càritas ressoni la misericòrdia: "No podem treure els pobres de casa seva si després no els fem entrar a casa nostra. Els pobres no són cap amenaça. Si no hi ha compromís amb els pobres, no existeix l'Església de Jesucrist. S'hi ha d'estar independentment del color polític de qui governa".

Per a Agrelo, "s'ha fet del diner una dictadura, el diner ens governa". I va recordar la frase del papa Francesc a l'encíclia Evangelii Gaudium "els diners ens han de servir, no governar".
Tot centrant-se amb Càritas, va manifestar que "la primera oficina de Càritas és la pregària" i que d'entre els pilars de l'entitat hi ha d'haver el deure i la saviesa: "El mateix Esperit Sant és que qui us donarà força per veure es pobres i ajudar-los".

Sobre la fidelitat de la llei, l'arquebisbe va dir que queda anul·lada si va en contra de les persona necessitada i que s'ha de reconèixer en el malalt, el pecador i el pobre una veritat per trobar-se amb Déu.

Agrelo s'ha queixat que l'avanç científic i tecnològic no hagi servit perquè en el món hagin deixat d'existir els pobres que lluiten per viure amb poca dignitat: "Hem de tenir un compromís amb els pobres perquè puguin tenir els seus drets fonamentals. Hem progressat en contra de l'home".

Santiago Agrelo Martínez va néixer a Asados-Rianxo (Galícia) l'any 1942, i des del 2007 és l'arquebisbe de Tànger. Pertany a l'orde franciscà i és doctor en Teologia. Ha estat presentat per Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, que ha destacat l'afirmació que l'arquebisbe ha pronunciat en més d'una ocasió: "No moren indocumentats, sinó éssers humans". La conferència ha estat interrompuda amb aplaudiments un parell de vegades pels 400 voluntaris de Càritas que l'han escoltat a la sala simfònica de l'Auditori del Palau de Congressos de Girona. El mateix bisbe de Girona, Francesc Pardo, en tancar l'acte, l'ha lloat per estar "solcada de plena saviesa evangèlica i reconeixement a la dignitat de tota persona".