Capellans pel 9N

(CR) “No volem posar-nos al davant de la gent dels nostres pobles però tampoc no en volem quedar al marge”. Això és el que diuen un col·lectiu de gairebé seixanta capellans que aquest dijous han fet públic un document de suport a la consulta del 9 de novembre. Diuen que recullen el sentiment que els fan arribar “molts col·laboradors parroquials” i que també els va portar a participar en la concentració del 11 de setembre.

El text recull el reconeixement nacional que ha formulat l’episcopat català en documents com Arrels Cristianes de Catalunya i Al servei del nostre poble, i que després bisbes com Xavier Novell i Francesc Pardo, o l’abat Josep Maria Soler, han concretat en el dret a celebrar una consulta. Els signats afirmen si fan seu aquest suport a la consulta es perquè estan “immergits i compromesos en la vida de la gent dels nostres pobles” i que defensen “la llibertat dels responsables de l’Església respecte a qualsevol posicionament polític com també la legitimitat moral del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya”.

El document públic ha estat promogut per capellans de Girona, però s’hi han sumat sacerdots d’altres diòcesis catalanes o de congregacions religioses. Entre ells hi ha Jaume Angelats, professor de teologia i rector de Cadaqués; Lluís Bonet, rector de la Sagrada Família de Barcelona; Martirià Brugada, escriptor; Cinto Busquet, del Moviment dels Focolars; Joaquim Cervera, sociòleg; Pere Codina, claretià; Pere Domènech, rector del Carme i de santa Susanna del Mercadal de Girona; Miquel Àngel Ferrés, arxiprest de l’Empordà; Francesc Romeu, periodista; o Ernest Zaragoza, historiador.

Els promotors del document estan oberts a noves adhesions.

Aquest és el text íntegre i la llista de signats:

Amb la gent dels nostres pobles

Manifest de diversos capellans de Catalunya

Els signants, som preveres i diaques de l’Església Catòlica al servei de diverses parròquies de Catalunya. Amb aquestes ratlles no volem posar-nos al davant de la gent dels nostres pobles però tampoc no en volem quedar al marge.

Amb molts col·laboradors parroquials (catequistes, Càritas, animadors litúrgics, famílies de catequesi, caps escoltes, consells...), una bona colla de nosaltres vam participar a la manifestació del dia 11 de setembre del 2014 a Barcelona a favor de la consulta del 9 de novembre i d’iniciar un procés que condueixi a la independència de Catalunya. I altres col·laboradors parroquials que no hi van participar (per raons laborals, per obligacions familiars, per salut...) ens manifestaren que s’hi senten identificats.

Referent a això han parlat clar els darrers sants pares. Ho recull bé Mn. Antoni Oriol Tataret al seu llibre “Nació i magisteri pontifici” (Proa, 2007). També ho fan els bisbes amb seu a Catalunya als documents “Arrels cristianes de Catalunya” (el 1985) i encara “Al servei del nostre poble” (el 2010). I darrerament ho han concretat bé i explicitat el bisbe Francesc Pardo de Girona, el bisbe Xavier Novell de Solsona, l’abat de Montserrat Josep M. Soler.

Per això “quan s’afirma que Catalunya no té dret a l’autodeterminació i que seria il·legal la consulta del 9-N, s’està usant la llei per impedir un dret fonamental que és anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent. La Constitució del 1978 hauria d’aplicar-se de tal manera que fes possible que les nacions que formen l’Estat Espanyol puguin decidir lliurement el seu futur” (Mons. Xavier Novell).

A més “conèixer què desitgen els ciutadans és fonamental per assumir decisions, siguin les que siguin, i per configurar el present i el futur” (Mons. Francesc Pardo).

Immergits i compromesos en la vida de la gent dels nostres pobles, sentim nostra aquesta qüestió i defensem la llibertat dels responsables de l’Església respecte a qualsevol posicionament polític com també la legitimitat moral del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya.

Per acabar, invoquem la protecció dels nostres patrons, la Mare de Déu de Montserrat i el cavaller sant Jordi, per tal que ens ajudin a fer realitat les nobles aspiracions del nostre poble.

Ramon Alventosa i Montfulleda, Jaume Angelats i Morató, Pere Artigas i Reverter, Jaume Avellí i Bastons, Pere-Lluís Aymerich i Armengol, Enric Bahí i Regincós, Josep Balateu i Coromina, Josep Barcons i Muntada, Josep M. Barcons i Vila, Salvador Batalla i Gardella, Lluís Bonet i Armengol, Ramon Bosch i Brugada, Martirià Brugada i Clotas, Cinto Busquet i Paredes, Jesús Calm i Masó, Josep Maria Castellà i Marcet, Jordi Castellet i Sala, Joaquim Cervera i Duran, Pere Codina i Mas, Josep Colomer i Puig, Miquel Cubero i Balboa, Rossend Darnés i Bosch, Pere Domènech i Feixas, Dídac Faig i Vinyes, Miquel Àngel Ferrés i Fluvià, Josep Frigola i Ribas, Ignasi Forcano i Isern, Benet Galí i Johera, Francesc Jordà i Capellera, Ignasi Lòpez i Clevillé dc., Ramon Masachs i Plana, Carles Mundet i Tarrés, Félix Mussoll i Segura, Ramon Oller i Hereu, Àngel Pagès i Isern, Pere Pau i Cos, Jordi Pla i Planas dc., Lluís Plana i Sau, Francesc Planella i Arnau, Enric Plantés i Badosa, Narcís Ponsatí i Prujà, Joan Pujol i Prat, Miquel Ramió i Feliu, Jaume Reixach i Felipe, Joan Riu i Ferrer, Francesc Romeu i Torrents, Enric Roura i Sabà, Lluís Solà i Triadú, Josep Soler i Llopart, Joan Solés i Pujol, Josep Taberner i Vilar, Joan Triadó i Serracant, Enric Tubert i Pagès, Miquel Vall-llosera i Desmiquels, Eudald Vilà i Canal, Xavier Xutglà i Ruiz, Ernest Zaragoza i Pascual.