×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor CR) El proper divendres s'estrena als cinemes Verdi de Barcelona el documental Mai és tan fosc sobre un dels activistes catalans més popular dels darrers anys. La gran pantalla mostrarà l'economista Arcadi Oliveres en un relat proper que recull diferents fets històrics de 2012 per explicar tota una trajectòria d'implicació personal i col·lectiva en diverses organitzacions a favor dels drets humans i la justícia social.

La jove directora del film, Èrika Sànchez, ha volgut retratar “l'Arcadi en peregrinatge”, tal com ha reconegut en l'acte de presentació del projecte que ha tingut lloc aquest dimarts al carrer Torrijos de Barcelona. La pel·lícula és el fruit de noranta hores de gravació a peu de carrer i desgrana el tarannà amb què Arcadi Oliveres fa possible el seu lideratge com a agitador de consciències.

Arcadi Oliveres ha triat un sol mot per valorar allò que la pel·lícula mostra de la seva activitat política i social dels darrers quaranta anys: “La paraula coherència és de les que més m'agrada”. Una coherència que sens dubte coneix Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau, que ha aplaudit així el muntatge: “Sobre una figura excepcional, s'ha fet una pel·lícula excepcional”.

Segons Ibáñez, Arcadi Oliveres “és un mestre” que, més enllà del contingut que transmet el seu discurs, ha estat d'un gran impacte per molta gent gràcies a una manera de fer. Així, Ibàñez ha parlat de convicció, humilitat, i del fet d'”assumir la lluita com un estil de vida”, i ha agraït que no fos una pel·lícula èpica sinó que també s'hi retrati el personatge amb les seves ombres i complexitats.

Un relat d'anar i venir

El dia a dia del protagonista d'aquesta història és un cúmul de llargues lectures i d'estudi, de classes a la universitat, de conferències per explicar la desobediència civil com una via necessària per aconseguir la pau i la justícia en tots els àmbits, de trobades espontànies en manifestacions, assemblees i actes reivindicatius com l'anomenat “moviment dels indignats”, que ell considera “l'etapa de pedagogia”.

El públic trobarà en la pel·lícula un anar i venir arreu del territori, maleta en mà, amb una tenacitat determinant. La història personal i familiar d'Oliveres queda ben travada amb la seva activitat sociopolítica, quan durant el rodatge viu el dol per la mort del seu fill Marcel.

De fons, un missatge inequívoc: una invitació al compromís des de l'esperança. Ho recull amb senzillesa l'aforisme xinès que justifica el títol d'aquesta obra i que Arcadi invoca cap al final de la pel·lícula: “Mai no és tan fosc com abans de sortir el sol”.

El documental respon a l'encàrrec que Pere Ortega, del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, va fer a Èrika de crear un producte audiovisual per explicar la figura d'Oliveres. Sembla que la realitat del moment va desbordar les previsions del guió, que es va adaptar amb originalitat i dinamisme.

Fer de la lluita un estil de vida

Actualment Oliveres lidera, junt amb Teresa Forcades, el Procés Constituent, un moviment de base amb què es volen establir els fonaments per a un Estat propi català. Recentment, va cedir la presidència de Justícia i Pau a Eudald Vendrell, i al llarg de la seva vida s'ha implicat en sindicats d'estudiants en l'època franquista –en la pel·lícula, el caputxí Joan Botam explica la importància que va tenir la Caputxinada el març de 1966, en què Oliveres també s'hi va vincular–, la lluita contra la pena de mort, per la pau, contra el deute extern, i s'ha erigit com un expert en desigualtat nord-sud, exigint la necessitat de fer un canvi de mentalitat que passi pel decreixement i que substitueixi el sistema capitalista per l'organització cooperativista.

Una anècdota que il·lustra la popularitat d'aquest personatge contemporani és el seu perfil oficial a Twitter des del que mai ha piulat, però que té més de tres mil set-cents seguidors.

Aquest és el trailer de la pel·lícula que dijous s'estrenarà als Verdi: