Què són els animadors de comunitat?

(Bisbat de Lleida / Carles Sanmartín) El bisbe de Lleida, Joan Piris, ha nomenat recentment cinc Animadors de Comunitat dels 12 (homes i dones)que enguany han acabat la seva formació a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida (IREL).

Aquesta informació, que ha estat a bastament difosa pels mitjans de comunicació, porta a aclarir alguns aspectes sobre la identitat eclesial dels Animadors de Comunitat, les seves tasques pastorals concretes i la formació antropològica, teològica i espiritual que els prepara pel correcte exercici en la seva missió.

Primer de tot, dir que l’Animador de Comunitat no és una figura nova del servei pastoral en l’Església. Neix de la renovació impulsada pel Concili Ecumènic Vaticà i fou concretada jurídicament en el Codi de Dret Canònic de l’Església Catòlica de 25 de novembre 1987, en els cànons 230, 231, 517, entre altres.

La seva funció, com el mateix nom indica, consisteix en l’animació pastoral de les parròquies i unitats pastorals, en cooperació amb els preveres i diaques, tot formant equips de pastoral, nomenats a Lleida, pel bisbe Joan Piris.

D’acord amb allò que estableix el Codi de Dret Canònic, les tasques concretes dels Animadors de Comunitat són nombroses, essent les més destacables: Convocar la comunitat a la comunió eclesial i l’evangelització de la societat, dirigir celebracions de la Paraula i distribuir la comunió, batejar, presidir la celebració de les exèquies, fer la catequesi d’iniciació cristiana, i de joves i adults, dinamitzar els grups de Càritas, promoure l’Apostolat seglar, administrar els béns de la comunitat cristiana, convocar el Consell de Pastoral i vincular la Parròquia i la Unitat Pastoral amb l’arxiprestat i la diòcesi.

Els Animadors de Comunitat, però, no podran celebrar l’eucaristia, la qual cosa vol dir que no podran consagrar el Pa i el Vi en la Missa, malgrat que puguin reunir la comunitat cristiana per pregar i celebrar cada diumenge, el Dia del Senyor.

Altres limitacions dels Animadors són que no poden administrar el Sagrament del Perdó, però si poden acompanyar la comunitat a la conversió i la reconciliació fraternal. Tampoc no poden administrar el Sagrament de la Unció dels Malalts, per contra sí tenen la tasca de dinamitzar la pastoral de la Salut de la parròquia o de la Unitat Pastoral.

A la diòcesi de Lleida, la formació dels Animadors de Comunitat la fa l’Institut Superior de Ciències Religioses, per encàrrec del bisbe Joan Piris, i dura entre 4 i 7 anys, en dues etapes. La primera etapa és la de la formació teològica pastoral mitjançant els Estudis Superiors de Grau en Ciències Religioses (3 cursos), i/o els estudis Superiors de Màster en Ciènci-es Religioses (5 cursos) i/o la formació d’Agents de la Pastoral en el Departament de Pas-toral Aplicada de l’IREL (2 cursos). La segona etapa té una durada de 2 anys més, que s’afegeixen als anteriors i tenen cura de complementar la formació teològica pastoral amb la formació pedagògica i espiritual.

Actualment, a la Diòcesi de Lleida hi ha un Animador de Comunitat, Isidre Charles, que exerceix el servei des de fa 14 anys, i que, a banda dels seus estudis universitaris de lli-cenciat en Filosofia, també es va formar a l’IREL, mitjançant els estudis de la Diplomatura en Ciències Religioses.

Aviat, Isidre Charles deixarà de ser l’excepció amb els recents nomenaments de cinc dels dotze animadors que han acabat la seva formació enguany i als quals s’hi afegiran altres que s’estan preparant.