"A la comunitat intercontinental Vedruna de Vic he viscut una experiència de mort i resurrecció"

(Vedruna) La Germana Vedruna Gertrude, provinent de l'Àfrica, va arribar a Catalunya fa dos anys, per fer una estada de formació a la comunitat intercontinental Vedruna a Vic. Ara que ja marxa cap a la seva terra, ha volgut expressar el seu testimoni d'acollida, de conversió i aprenentatge Vedruna a través del seu testimoni que podeu llegir a continuació:

Testimoni de la Germana Vedruna Gertrude

Vaig arribar a Catalunya, concretament a Vic, el 23 de setembre de 2012 a les 14 hores, a la comunitat de la Casa Mare, on vaig estar una setmana per anar després a la comunitat Inter Continental on jo estava destinada. No sabia gairebé res de castellà.

Les germanes m’estaven esperant i la recepció de les germanes grans va ser molt commovedora. Jo em sentia molt limitada degut a la llengua i no podia explicar com m’havia anat el viatge i com em sentia en arribar aquí per primera vegada. Deia que sí a tot. Tot i la primera impressió de la trobada, que va ser molt positiva, tenia por del canvi, particularment de mi mateixa per com sabria fer front a una altra cultura i a la nova realitat.

Tot això em causava inseguretat i desconfiança. Després de dues setmanes, vaig anar a Salamanca per iniciar el curs en Acompanyament Espiritual i va ser una bogeria perquè no vaig poder entendre res durant els cinc dies de curs. Sortosament, algunes germanes em van animar a continuar el meu viatge amb l'esperança que Jesús era sempre amb mi. Al final de la sessió vaig anar a Vic i allà vaig fer un gran esforç per llegir llibres i articles per poder fer la síntesi i comentari en espanyol. Tot semblava com un somni, però era una realitat en la meva vida.

Per a mi tot era nou. A la comunitat no podia participar com jo hauria volgut; no podia compartir el millor de mi mateixa; em sentia com una nena que havia de practicar la humilitat per aprendre com incorporar aquest canvi en mi.

A poc a poc, vaig descobrir que Déu em cridava pel meu nom cada vegada i ell em va animar a seguir per anunciar i defensar la vida com diu el nostre Document Capitular; però jo no sabia exactament com aconseguir aquesta missió Vedruna a la ciutat de Vic, plena d'immigrants sense feina.

M'havia compromès a ajudar les germanes ancianes malaltes. Què feia? Res especial: només cantar, ballar, jugar, fer bromes per distreure-les, caminar per la galeria amb algunes germanes, rentar la roba…

Podia semblar que era poc el que estava fent, però per a mi va tenir un gran sentit i em va ajudar a descobrir la presència de Jesús a través d'aquestes estimades i pacients germanes d'edat avançada. Això em va animar més encara a veure la seva fidelitat a Déu i a la Congregació. També a veure l'alegria que aquestes Germanes transmeten des del seu silenci interior, la seva mirada d'amor i germanor. Realment les estimo i he fet aquest servei amb amor, afecte i cura; per a mi era una oportunitat per ajudar aquestes germanes que físicament estaven tan limitades.

Però sentia una veu que em deia: "coratge Gertrude surt al carrer”, no et quedis només dins la família Vedruna, hi ha altres persones que et necessiten"; però jo no sabia què fer. Què em demanava Déu? Finalment, vaig anar a ajudar al menjador per a emigrants anomenat TUPI. Què hi he fet? M'he compromès a rentar plats, pelar patates, parar la taula, preparar l'amanida, postres, tallar el pa… Va ser molt bonic. I en un ambient familiar que mai m’havia imaginat. Mai m'he sentit estrangera ni a la llar ni en el grup. He fet una experiència molt positiva i en tinc bons records. Puc dir que tot és gràcia. Amb Déu i amb bona voluntat qualsevol cosa és possible.

En general, des de la meva experiència, jo diria que he viscut una experiència de mort i resurrecció. Val la pena fer-la. Necessitava canviar, deixar caure alguns hàbits per aprendre a descobrir les meravelles de Déu en els valors de cada cultura en aquesta comunitat Inter. Per a mi, ha estat una oportunitat per descobrir noves realitats i aprendre sobre altres cultures, i avui ho considero una gran riquesa.

L'estudi del Carisma Vedruna em va ajudar a aprofundir en la vida de la nostra fundadora Joaquima, des del principi. Ara estic tan contenta de pensar que ho podré donar com a regal a la realitat africana on vivim. Amb l'objectiu de ser dones en amor amb Jesús; morir el jo, sortir i viure d'una manera diferent per tenir una actitud positiva en totes les circumstàncies de la vida. Realment som una família. Moltes gràcies a totes, a tots, i per tot.