×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(David Casals i Vila CR/ Prada de Conflent) Pot interpretar-se un acte polític, com fou la cadena humana que dos milions de catalans van fer la passada Diada, des d’un punt de vista espiritual? Així ho creu el caputxí Joan Botam, ànima de l’ecumenisme a Catalunya i impulsor de moviments cristians de base, segons ha explicat aquest dijous en una taula rodona organitzada per Cristianisme al Segle XXI a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que se celebra aquests dies a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord (França).

La Via Catalana és espiritual perquè és un moviment “popular”, de les “bases”, que agrupa gent de característiques molt diferents amb un objectiu transformador, i d’aquí, que coincideixi amb molts dels valors que es cultiven des de l’espiritualitat, ha explicat.

Botam veu compatible defensar des del cristianisme un dret fonamental dels éssers humans, com és l’autodeterminació. De fet, ha llegit diferents textos que s’han elaborat a nivell internacional en els moviments ecumènics i des del diàleg interreligiós.

En el cas del cristianisme, Botam ha assegurat que una de les grans aportacions que fa Jesús de Natzaret és concebre la vida actual a la terra i el món com a “Regne de Déu”. “Jesús ve a dir-nos com ha de ser i com hem d’incidir en aquest Regne que és ara” i aquí, ha explicat.

“Ens convé a tots un país de mesura humana, lliure i participatiu, i ho dic des d’una perspectiva creient”, i que sigui coherent amb els ideals que defensen les tradicions religioses; “dignitat, llibertat, justícia” i la no violència.

De fet, ha recordat que aquests mateixos principis, tan presents en les tradicions religioses i en els grans mestres de l’espiritualitat, són els que han guiat al llarg del Segle XX alguns dels defensors dels drets civils i de la llibertat, com Gandhi, Martin Luther King i Nelson Mandela. I en el cas català, també hi hauria exemples, i ha citat a l’exsenador Lluís Maria Xirinacs.

L’Estat català i el fet religiós

Segons Botam, en una eventual Catalunya independent, la relació entre el poder públic i les institucions religioses ha de ser diferent al model que està vigent a l’Estat des de 1978, i que emana de l’actual Constitució.

En aquest text, es diu que Espanya és aconfessional, hi ha una referència explícita a l’Església Catòlica, i es diu que els poders públics han de cooperar amb les institucions religioses. Botam ha assegurat que fou un error no inclinar-se per un Estat laic, quelcom que ha atribuït a les pressions dels sectors conservadors i a que des dels partits d’esquerra van creure que aquesta era una manera d’evitar l’enuig dels “poders fàctics” cap al procés democràtic.

Botam també ha alertat que un eventual Estat català ha de ser laic, però no laïcista. És a dir, “no pot anar en contra del fet religiós”. En el nou model, és important garantir que en el sistema educatiu obligatori hi hagi una assignatura de cultura religiosa no confessional per a tots els alumnes, “sense fer apologia de cap mena”, i deixant la dimensió més catequètica per a l’horari extraescolar i l’àmbit familiar.

D’altra banda, també ha ressaltat que des de les diferents tradicions religioses es poden fer moltes aportacions en la vida pública d’un eventual estat català. Per això, és important que incideixin en els valors, com la justícia social, i ha ressaltat que és des de la transformació profunda que implica l’espiritualitat en una persona com es pot contribuir a canviar el món per fer-lo millor.

També ha instat als poders religiosos a evitar caure en la “temptació” del fonamentalisme: a “curta volada” potser pot implicar un increment en el nombre de seguidors, però a la llarga, “deixa de relligar els seus seguidors entre ells i amb el tot i es torna seca, oculta a l’infinit, ofega l’alè i sufoca”.