Síria i l'Iraq, rere el Festival de Música Antiga de Poblet

(Laura Mor –CR) Tres concerts de música antiga en clau mediterrània i amb un fons transcendent incontestable. Aquest dijous, divendres i dissabte Jordi Savall dirigirà la segona edició del Festival de Música Antiga de Poblet, una iniciativa que vol fomentar el diàleg entre cultures, religions i creences de les ribes de la Mediterrània. La primera edició va comptar amb 3.000 espectadors i enguany ja s'han esgotat les entrades del tercer concert.

El prior de la comunitat benedictina, Lluc Torcal, parla d'aquesta “voluntat sublim” recordant que el festival encaixa amb la dinàmica que Poblet promou de fa temps: “És la idea de treballar l'obertura del monestir al món a través del diàleg amb la cultura que ens envolta”.

Aquesta obertura fa que la situació de conflicte que viuen alguns dels països de l'arc mediterrani no s'escapi a la mirada de la comunitat benedictina, sempre connectada a l'actualitat política i social del món. La pregària ajuda la comunitat a escurçar distàncies i el festival neix amb aquest horitzó: “Darrera l'edició del festival d'enguany hi ha la situació a Síria i ara també hi podríem sumar la de l'Iraq”, assegura el prior.

Precisament aquest dimecres el Vaticà ha fet pública la seva preocupació pel restabliment del califat a l'Iraq, que considera una “greu ofensa”, i ha denunciat la violència dels gihadistes contra els cristians.

Música per un "diàleg de les ànimes"

Savall, nomenat Artista per la Pau per la UNESCO l'any 2008, farà convergir nit, somni, pau i dol amb músiques otomanes, jueves i cristianes en un espectacle que porta per títol 'Les mil i una nits de Músiques' i que comptarà amb instruments com la viola d’arc, la lira o el rebab.

De la mà del cor de La Capella Reial de Catalunya i l’orquestra d’instruments originals Hespèrion XXI -que celebren el seu 40è aniversari-, Jordi Savall ha dissenyat un programa que uneix Orient i Occident a través de la música: “Per tornar a donar a la nostra humanitat desorientada alguns senyals d’esperança, cal anar més enllà d’un diàleg de les cultures i de les creences, i avançar amb fermesa a través de l'art vers un diàleg de les ànimes”.